1/ La Generalitat ja torna a finançar-se per via bancària, desprès de més de 14 anys. Des del 2012 no s’hi recorria, per la baixíssima qualificació del deute del govern català. Només hi havia el recurs al Fons de Liquiditat Autonòmica. Consti que la Generalitat ja havia pogut fer recentment un refinançament massiu del deute amb el FLA, mitjançant els bancs. Era el primer avís del punt d’inflexió que s’ha acabat
produint.
2/ Naturalment, que la Generalitat tingui més facilitats bancàries no treu, ans al contrari fa palès, que continua patint un infrafinançament crònic. El pacte per un finançament singular (està bé de salut?) ben poc arreglarà. No es canvia la fórmula. És més, els imports acordats no fan altre que posar al dia els imports que portaven 10 anys congelats.
3/ Molts dels diners “extra” són presentats com un manà providencial, però amb prous feines serviran per pagar els increments salarials dels propers anys, pactats amb els funcionaris i els seus sindicats.
4/ No creiem que ningú plori el FLA. Era un mecanisme pervers. Jo no et pago els diners que et dec, i et porto al caire de l’abisme, que era el que passava. Però et presto, pagant interessos, els diners que et dec. I tal dia farà un any.
5/ És com quan Madrid va “rescatar” el Liceu en plena intervenció de la Generalitat en l’època del 155. El govern central simplement va fer les aportacions que tenia pendents de pagar, algunes amb cinc anys d’antiguitat. Aquest deute havia portat el principal equipament cultural de Catalunya a la fallida tècnica.
6/ Donar-se de baixa de qualsevol servei pot ser una odissea. Però el súmmum és que hi hagi empreses que t’ofereixin fer-te la gestió per un preu tancat i mòdic i que el que acabis signant sigui una subscripció…, que no hi ha manera de cancel·lar. És més difícil fins i tot que en les subscripcions “normals i corrents”, perquè estem parlant
d’autèntics professionals…
7/ És l’enèsim cas que fa palès que la normativa de consum és paper mullat. Però en aquest cas, particularment rebuscat.
8/ No, l’AVE no s’ha mort d’èxit. Si de cas, ho ha fet per incompetència i per estirar més el braç que la màniga.
9/ Que sí, que hi ha baixes fraudulentes i falsos malalts. Ara, l’augment de les baixes és només un problema de cara dura i no hi tenen res a veure una disminució de la qualitat de vida i les retallades en els serveis de salut?
10/ Carregar les tintes i generar titulars tremendistes, no aporta solucions, a més de ser molt injust per a una immensa majoria. És més, quina part d’absentisme no té relació amb una baixa mèdica? No és la
part que més creix?
11/ És molt fàcil parlar-ne des de la comoditat d’una ràpida assistència sanitària privada. És més, acceptarà algú que el més “rendible” és que els treballadors de baixa es recuperin el més aviat possible? I que les retallades en els serveis públics, incloses les privatitzacions, no hi ajuden?
12/ La despesa espanyola en defensa ha arribat aquest 2026 al 2,1% del PIB. Fa dos anys, era del 1,28%. I això sense tenir un pressupost nou en tota la legislatura. Té mèrit, disculpeu la ironia…
13/ Tot plegat, faci el que faci Trump, que al matí es queixa que Espanya no paga i al vespre, diu que sí. O el mateix govern espanyol, que fa un any treia pit que no complia la quota OTAN i aquesta el desmentia. És el deutor afirmant que no ha pagat i el creditor, que ha cobrat.
14/ Les matemàtiques s’agafen unes petites vacances, coincidint amb la temporada d’estiu més àlgida. Ens tornem a trobar el 30 d’agost, amb noves històries.
Fes el teu comentari