De vegades, és bo mirar-se el melic, jo ho faig. Aerà perquè el meu segon cognom és Melich; això sí, amb ch al final. Entén el que li vull dir, senyor Anton Monner? Sempre parlo de dades objectives i no de fal·làcies, i les dades són que el pressupost de la Generalitat a les Terres de l’Ebre aquest any és de 29 milions d’euros quan fa deu anys, amb governs del PSC, va ser de 112 milions. I tant, que patim espoli del govern de la Generalitat. Per cert, a la Terra Alta, comarca a la qual vostè pertany, i diu que és cronista de Gandesa, ocupa l’antepenúltim lloc pel que fa a les inversions amb relació al total de comarques de Catalunya, am tan sols 2,45 milions d’euros d’inversió, i la resta de les Terres de l’Ebre estem molt per sota de la mitjana catalana. Així de què treu pit? No cal viure en un altre hemisferi per adonar-se de la crua realitat.
Vostè posa en boca meva unes afirmacions que jo no he fet. Seria bo que es llegeixi l’article de nou Una fórmula fracassada que tornaran a repetir, i així podria comptar fins a cent per veure l’autèntica realitat de la seva fal·làcia. Miri, ‘sarna con gusto no pica, y si pica, no mortifica’. Aquesta és la veritable raó per la qual està tan a gust amb la confrontació, per així ajudar a amagar la responsabilitat d’aquells que ens volen governar de nou amb una fórmula fracassada. Tot un desgavell per una Catalunya cada cop més empobrida amb uns governants abstrets amb ells mateixos, embrancats en unes lluites constants de contrapoder.
Si fes aquesta segona lectura del meu article, i si es fes la pregunta del perquè s’han fet eleccions anticipades, veurà que són fruit d’un fracàs. O si no, per què les avancen? I així de senzill, ja té la resposta. De fet, no el conec ni personalment ni per les seves cròniques, però sap tan bé com el primer que el govern de JuntsxCat i ERC ha estat una fórmula fracassada i que tornaran a repetir, tot i el descrèdit i les humiliacions constants a la figura del president de la Generalitat, perquè els actors d’aquest vodevil són els mateixos. I cregui que em dol que el nou president ho sigui a qualsevol, preu perquè ens ha de representar a tots.
I sí, a Catalunya ha guanyat el PSC, no ho amagui, amagar la realitat no li farà tenir més raó. I mentrestant pot aplaudir que es formi un nou govern de JuntsxCat i ERC per ‘el país del nunca jamás’. I com Peter Pan renunciar a ser home, a ser sempre el xiquet que tenia dintre, només faltaria! Pot congratular-se del fet que a les Terres de l’Ebre hagin guanyat els independentistes, i Catalunya i les Terres de l’Ebre cada cop més a la cua i sense rumb, i que la desgràcia d’uns és la sort dels altres.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari