Fa uns dies, el meu amic Alex, de l’Associació Lo Riu, em va fer arribar un article. Primer, vaig mirar les frases en negreta i vaig veure: “Punta del Cucut, Les Malees, Coll del Cosso”. Ostres, vaig pensar: Ja era hora, el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) s’està posant les piles. Sens dubte està recuperant la principal línea defensiva de l’Exèrcit de l’Ebre, rigorosament planificada i fortificada. Em venia al cap el mapa de Julian Henriquez, Cap d’Estat Major de la 35 Divisió Internacional: els quilòmetres de trinxeres i línies de filats construïdes, les desenes de forats de tirador (amb i sense coberta), els cavalls de friso que bloquejaven la carretera, els búnquers, els refugis coberts, etc. He visitat aquesta zona estratègica en múltiples ocasions i el volum de restes és impressionant, només amb una simple neteja de la vegetació el resultat seria sensacional. Continuo llegint i sorpresa! Resulta que no és una iniciativa del COMEBE, l’article indica a on es situarà un nou Parc Eòlic a la Terra Alta.
No és possible, això és cert o estic davant d’un esperpent? Em temo que són les dues coses a la vegada. Van passar uns dies, encara no m’havia reposat d’aquell ensurt, quan el meu amic Alex em torna a lliurar un altre article i en aquesta ocasió vaig anar amb més cura a l’hora d’obrir l’email. Observo i apareix un mapa en color del creuament de Camposines. Ja havia après, ja no era tan ingenu, no podia ser que el COMEBE fes de COMEBE, que s’hagués dedicat a protegir l’enclau més estratègic de la Batalla de l’Ebre (a banda del valor històric i científic dels seus edificis romànics, fòssils triàsics i sistemes de reg àrabs). Desgraciadament el COMEBE no em va sorprendre aquesta vegada, en aquest indret està projectat el Parc Eòlic “Xarcums”. Miro detingudament el mapa i veig que una línia de molins cau justament a sobre de l’observatori del General Rojo, cap de tots els exèrcits de la República Espanyola. No és que jo sigui un gran expert en el tema, però la descripció i ubicació exacta de l’indret es troba a les memòries de guerra d’aquest militar i en els llibres clàssics sobre la Batalla de l’Ebre de Mezquida. Fa un temps, seguint les seves indicacions, el vaig trobar en bon estat de conservació, dominant un espai visual impressionat. Aquestes obres van ser publicades fa moltes dècades, i, sens dubte, haurien de ser conegudes per una institució tan especialitzada en el tema com és el COMEBE.
Per altra banda, tampoc m’estranyen aquest tipus de barrabassades sobre el patrimoni històric de la comarca, només em cal recordar com, fa poc més de deu anys, després de trobar la Línia Fortificada de La Fatarella i, davant la imminent instal·lació, al seu costat, d’un munt de molins vàrem informar a les autoritats de la ubicació exacta dels fortins de ciment (encara poc excavats) per tal d’evitar que els fessin malbé. Va ser una decisió encertada, tant que, als pocs dies, començaven a construir una de les torres eòliques just a sobre del búnquer número 2.
Tantes notícies sobre parcs eòlics en tan poc espai de terreny em van fer interessar-me pel tema, vaig recollir dades i un mapa de tots els parcs eòlics en actiu o projectats a la Terra Alta. La seva visió era tremenda, la primera impressió era que allò no podia ser fruit d’una planificació territorial sinó d’una improvisació sostinguda en el temps. Vaig trobar la normativa, els articles que indicaven sota quins criteris no podria ubicar·se en un àrea determinada una d’aquestes instal·lacions. Evidentment la no ubicació està condicionada a que els espais disposin de protecció legal lligada a la seva especial singularitat. Hem vist que aquests indrets són especialment singulars, per què no estan protegits, senyalitzats ni promocionats? Quina negligència ha permès que arribem a aquesta situació? El fet de no haver promogut la protecció d’aquests espais podria fer legals les actuacions constructives en aquestes ubicacions. Evidentment, algú no ha fet la feina per la que va ser contractat.
Raonant sobre aquestes qüestions, sobre el que és legal i el que és idoni, sobre la vigència dels decrets/llei versus un territori envaït i sobresaturat d’instal·lacions eòliques, em va arribar la llum antiga, del filòsof Sèneca, que reflexionant sobre aquests temes, fa més de dos mil·lennis, va dir: “El que les lleis no prohibeixen pot prohibir-ho l’honestedat”.
*ANTONIO LÓPEZ FERNÁNDEZ és membre de l’Associació Lo Riu.
Fes el teu comentari