Últimament s’està parlant molt dels fons europeus i de l’oportunitat històrica que representen. Aquests fons són un instrument temporal de recuperació per poder fer front a la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia a Europa i realment són, o millor dit, poden arribar a ser, una oportunitat històrica si els sabem aprofitar com a país i com a territori.
Per a que puguin complir amb el màxim objectiu pel qual han estat creats, ajudar a la recuperació econòmica, han d’arribar a la gent que ho necessita, a la que ho està passant malament, als que tenen negocis per mantenir i a tot el teixit productiu en general. I no només això, han d’arribar també a tots els territoris, per a lluitar contra el desequilibri territorial i ser motor de desenvolupament arreu. Per a això, les administracions també han de dissenyar estratègies per atreure els fons i per activar canvis estructurals que puguin generar prosperitat a llarg termini, i no ser només una mesura d’urgència que es fon i no deixa fruit.
Per la seua part, la Unió Europea ha establert certes condicions per a poder disposar d’aquests fons. Els estats han de presentar projectes que vagin en la línia de la transició ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. Però aquí és on sorgeixen els entrebancs. D’entrada, estem parlant de molts diners que s’han d’invertir en projectes definits i executables en molt poc temps. Això fa que siguin grans empreses amb capacitat tècnica i administrativa les que tinguin més capacitat de formular propostes al govern i executar-les.
Sense anar massa lluny, tenim l’exemple de “Cal·lípolis Next Generation”, únic projecte presentat a la província de Tarragona liderat per l’Ajuntament de Vila-seca, el Port de Tarragona i Repsol. Si finalment genera beneficis que repercuteixin a tots els ciutadans s’haurà de veure, però el que està clar és que es tracta del clar exemple de rentat verd a empreses que fins ara estaven contaminant.
A aquest fet li hem de sumar l’opacitat i la falta d’informació que està aportant el Govern de la Generalitat a la resta d’administracions i agents socials i econòmics. Fet que contrasta amb el País Basc, on han tancat files i han presentat els seus projectes prèviament debatuts i acordats a nivell territorial.
De fet, després de dos mesos sense govern, les Terres de l’Ebre, que sempre patim el centralisme i oblit del govern, en podem sortir perjudicades. Aquí el que trobem és inacció i manca de proactivitat de les institucions del territori, com la Delegació del Govern, la Diputació o els governs d’ajuntaments més importants del territori amb capacitat de liderar, que no han posat cap projecte damunt la taula.
Les Terres de l’Ebre no poden deixar passar de llarg aquesta oportunitat per fer sentir la seua veu i, més enllà d’adherir-se a projectes generalistes, han de reclamar projectes específics que responguin a les necessitats específiques del territori.
Tenim clar que això no es pot fer en solitari, hem de parlar amb una sola veu. Això demana grans dosis de consens i generositat i també un treball d’equip, en què estiguin representades totes les administracions i que hi sumi els agents socials i econòmics del territori, com són sindicats, empreses i universitats. És per això que Movem Terres de l’Ebre hem demanat la constitució d’una taula o comissió transversal per definir projectes i hem diagnosticat set grans blocs sobre els quals començar a treballar i definir projectes conjunts: protecció i gestió sostenible dels espais naturals, transició energètica, talent i formació, ocupació i empresa, mobilitat sostenible i infraestructures, connectivitat i cohesió i cobertura social.
Hem de fer els deures com a territori i els hem de fer ja. Els fons es començaran a definir el segon semestre de 2021 i les Terres de l’Ebre han de ser-hi. Instem a la Delegació del Govern i als ajuntaments amb capacitat de lideratge del territori a posar fil a l’agulla per començar a treballar tots junts en la mateixa direcció i amb objectius futurs. Que no siguin aquest fons el Pla Marshall del segle XXI i que altra vegada hàgim de veure com passen de llarg.
*JORDI JORDAN és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament.
Fes el teu comentari