La toponímia i l’antroponímia, fonts de saviesa

Conèixer els noms de les partides de terra, de les coves, de les fonts, de les finques, dels avencs, dels camins, de les carrerades, quadrilles, corrals i descansadors de bestiar, de les eres, dels indrets singularitzats, de les muntanyes, de les basses, dels boscos, dels forns de calç i de guix, de les valls, dels barrancs, dels rius i corrents d’aigua, i el nom de les persones, forma part de la història de cada poble. I, en aquest moment, quan la pagesia i la ramaderia perden pistonada i deixen de ser la base de l’economia de cada municipi, els noms es van perdent i consegüentment desapareix part de la història local. I perdre part d’allò que és teu, dels pares, avis i avantpassats, representa malbaratar coneixements del teu propi ser, del teu desenvolupament com a persona, de l’ambient que t’ha donat la vida i de la idiosincràsia de la societat en la qual has vist per primer cop la llum, del lloc on has mamat la llet de la mare, has respirat el seu aire, on has conviscut amb els veïns i amics del carrer, de l’escola i del poble. En definitiva, el que tu ets i representes, si no ho coneixes, ni ho vols sentir de la teva propietat, discorres per un camí que destrueix la marxa de la vida cultural i social de la comunitat on has nascut. Vet aquí la importància de la toponímia i l’antroponímia pel coneixement de les persones i el discórrer dels anys de cada poble.

El meu primer llibre va ser publicat per l’Institut d’Estudis Tarraconses, “Ramon Berenguer IV”, l’any 1976 .Va ser “Toponímia de Gandesa i del seu terme municipal”, premiat per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i em van concedir el Primer Premi de Toponímia de l’any 1973, “Eduard Brossa”. L’havia escrit parlant durant hores i dies, uns anys abans, amb pagesos, pastors i persones grans que recordaven coses del passat. Ho vaig complementar amb l’arxiu parroquial d’on hi vaig poder extreure moltes dades i noms en desús que posteriorment, també les vaig aprofitar per publicar altres llibres. L’escriptor i filòleg Albert Manent va ser el meu mestre i el mecenes intel·lectual, qui em va introduir a “La Vanguardia”, on vaig publicar centenars de cròniques, reportatges i articles, signats amb el pseudònim Mola d’Irto, i el Dr. Enric Moreu- Rei, el director de l’obra de la Toponímia de Gandesa.

La riquesa comença pel nom que els nostres avantpassats, van donar a cada racó del terme municipal, com la plana, la coma, el barranc, la vall, el tancat, el bancal, la feixa, el cara-sol, l’obaga o l’ombria, lo coster, la pedrera, la parada, la serra, la senyoria, la sort, l’argilar, lo domenge, lo prat, lo freginal, la mallola, lo mas, lo comú, la cendrosa o la guardiola, entre molts altres. A cadascun d’aquests racons de terme se’ls coneix per la partida. Les partides moltes d’elles, per distingir-les d’altres, tenen el nom d’un propietari antic, alguns dels quals ho podien ser centenars d’anys abans, com Coma d’en Bonet o Corral d’en Claret, i per distingir les finques de cada propietari actual, se’l coneix pel nom de la persona o de la família a qui pertany. Així sabem el nom o el renom de les persones i de les famílies de les quals pertanyen, ja que als pobles totes les nissagues es coneixen pel renom o malnom, denominacions que malauradament, l’actualitat també van desapareixent. Les actuals generacions coneixen els companys de l’escola pels noms i cognoms i així es perden els malnoms de les famílies. Les terres s’ermen i la veu popular n’oblida el nom.

La finca situada a la partida, o la casa al carrer determinat del poble, gairebé sempre se la coneix pel malnom o renom de la persona i poques vegades pel cognom. Això dóna importància històrica perquè el nom explica la majoria dels cops l’origen de la família, el càrrec públic, l’ofici, el nom de la mare, un defecte físic d’un avantpassat, entre altres. I alguns ens arriben deformats i ens permeten conèixer els canvis lingüístics que s’han produït en passar els segles. I d’aquesta manera sabem que el renom Asconenc procedeix d’Ascó, o Clero del rector o de la parròquia, Tartaner d’ofici, Enganxat de defecte físic, Caga-paelles en sentit burlesc, Bassassa del lloc on vivia, Calatraco fill de la casa del nom, Pentinat d’aspecte cuidat, etc. Milers de malnoms que expliquen, per la continuïtat que s’han passat de pares a fills, part de la història familiar de la persona.

Tenim, a més, topònims que ens han arribat de molts segles passats. Mola d’Irto, com Ebro, Caro, Pàndols i Tormo, són, de bon segur, protohistòrics. La mateixa Gandesa, en temps ibèric tenia el nom de Gant-setzar i en temps romà Georgium. Va prevaldre malgrat els 600 anys d’ocupació romana el nom més antic. Això és història. La partida Cendrosa explica com els romans, dos segles abans de Crist, cremaren els habitacles dels ilercavons que vivien davall del castell del Coll del Moro. O Guardiola, Calar o Algars, noms àrabs, ens parlen de coses, accions i característiques dels llocs.

Si cada poble disposés de la seva onomàstica disposaríem d’uns coneixements dels quals que avui hem perdut el rastre. A la Universitat Rovira i Virgili, tenim el Dr. Pere Navarro i la Dra. Silvia Veà que ho estudien i promocionen, des de la càtedra de filologia. Cal animar a la gent jove, universitaris de cada poble a estudiar la seva onomàstica. La Sílvia Veà va publicar recentment el recull de la Torre de l’Espanyol i, en aquest moment, ella i jo estem completant la de Corbera d’Ebre. Tenim feina a fer i, si ens ho proposem, la farem.

*ANTON MONNER és autor de les toponímies de Gandesa i Vilalba dels Arcs.