Comencem l’any amb el tercer any de pandèmia, el coronavirus disparat amb la seva última versió, l’Òmicron. Almenys aquest cop no és tan mortal com els seus antecessors, el que no sé sí per l’efecte del vaccí o perquè realment és menys mortal. Mentrestant, resarem perquè aquesta crisi sanitària aquest nou any sigui el seu darrer i puguem tornar a sortir sense mascareta, tornar a abraçar-nos amb normalitat i, com no!, estimar-nos amb total plenitud i seguretat.
Aquest any el pressupost de l’Ajuntament de la Ràpita puja més de 13 milions d’euros, la veritat que són números que comencen a ser bonics, i donen marge per fer coses interessants i no només en sous i salaris i despeses corrents. Certament, és el pressupost municipal més gran dels darrers 10 anys, i alguna cosa s’hauria de notar, ni que sigui perquè és l’any anterior de les eleccions municipals. Bé, almenys al pressupost presentat i aprovat al plenari s’estimava una partida si no recordo malament de 500 mil euros per arranjar carrers. Tota una declaració d’intencions de quin any ens espera per transitar pels nostres carrers.
Per altra banda, “el tio Guatxes”, aquest any ja ha sembrat les pataques, amb la temperatura agradable que ha fet aquest final del 2021, s’ha animat i les ha volgut fer primerenques, a veure com surt la collita. El cert és que “lo Corretger” també s’ha apuntat a fer-les primerenques. Per altra banda, Camalet s’espera a finals de mes o principis de febrer. La veritat és que no vol temptar la sort i no vol hipotecar la collita per uns dies.
A tota això, “Lo Valent” espera als seus amics a la taverna per fer la partida a la botifarra, mentre no arriben es demana un cigaló de conyac per entrar en calor. Sempre és el primer d’arribar, la seva invalidesa provocada per una trifulga el va deixar sense una cama ara fa molt de temps. Des de llavors, la seva distracció sempre ha estat la mateixa: de matí, ajudar a la seva estimada a fer cabassos; a la tarda, jugar i discutir amb els seus vells amics. Per tornar després a casa amb la seva dona, sopar, veure les notícies i a dormir, abraçats amb ella.
Curiosament, aquest mes de gener la discussió entre els quatre amics, mentre juguen a la botifarra, gira al voltant de si les pataques s’han de sembrar a principis o a finals de gener. També parlen dels pressupostos. “Lo tio Guatxes” diu: “Són bons pressupostos i este govern ha estat viu a l’hora de posar mig milió d’euros per arranjar carrers en any electoral”. En aquest tema, Camal, discrepa i diu que no ho té clar això, que les obres facin guanyar eleccions. Mentrestant, “Lo Valent” li dona la raó al “tio Guatxes”. Per altra banda, “lo Corretger” dubta molt que avui en dia les obres facin guanyar eleccions i afirma” la gent és més intel•ligent del que fa veure i quan va a votar no vota per les obres que es fan el darrer any, sinó per altres coses més intangibles”.
La veritat és que els quatre amics de sempre no es posen d’acord ni quan s’hi han de sembrar les pataques. Molt menys es posaran d’acord si executar obres en un any preelectoral comporta guanyar vots i, per tant, guanyar les eleccions. Al final, segurament, qui té raó és l’analista polític de moda, Ivan Redondo, amb la seva afirmació que diu: “La victòria és per als valents”.
*BATISTE FORCADELL és exregidor de Junts per la Ràpita.
Fes el teu comentari