La llengua castellana és important al món. Però segons sembla als policies espanyols no els caldrà examinar d’aquesta llengua per accedir al cos. És un fet incongruent quan l’ortografia significa escriure correctament un idioma i qualsevol professional l’ha de conèixer per redactar els atestats i altres tasques administratives. Però com només un de cada tres opositors que es presenten per accedir al cos policial l’aprova, les autoritats s’han decantat pel més fàcil; necessiten policies i han de fer la “vista grossa” per omplir les quotes. Saber escriure la llengua que ells en diuen “la de todos” no resulta massa important per ser policia; d’això se’n diu un país de cultura!
El tema ve al cas per comparar què succeeix a Catalunya amb els atacs que rep per la immersió lingüística. Segons diuen els periòdics de Madrid, a Catalunya es menysté el castellà perquè no és la llengua vehicular a l’escola. Alguns pares de famílies destinades a casa nostra des d’altres zones de l’Estat són els que es queixen perquè no admeten que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament. Són uns quants en relació als que demanen el contrari. La gran majoria dels habitants de Catalunya desitgen que la llengua pròpia del País sigui la llengua vehicular a l’escola. Però, en canvi, com és habitual en tot el que respecta a Catalunya, els tribunals donen la raó a quatre contra la gran majoria dels catalans que desitgen el contrari. Així, un jutge en exercici ho manifestà reiteradament en el seu compte de Twitter, signat per Randy Watson, de l’usuari @EstadoCharnego, quan escriu que “ja és hora que els jutges desestimin qualsevol petició de Catalunya, tinguin o no raó”.
No els importa la raó, ni la justícia, ni les lleis del Parlament, ni les majories. Obliguen a canviar les lleis aprovades pel poble mitjançant el Parlament, per raons ideològiques i polítiques. A casa nostra poden parlar i escriure en el seu idioma quan volen i com volen sense obligar-los ningú a rectificar. La majoria dels catalans quan van a renovar el DNI saben que els resultarà impossible dirigir-nos en el nostre idioma. Als mateixos jutjats, les sentències i la majoria dels judicis es fan i es redacten en la llengua que no és la nostra contravenint la llei de normalització lingüística i aquí no passa res. I a les notaries es redacten les escriptures en castellà o s’ha de demanar expressament en català.
Els alumnes que surten de les escoles catalanes, segons les estadístiques, coneixen igual o millor la llengua castellana que la catalana, i tenen millors notes que els alumnes de l’Estat. Però malgrat això, alguns partits minoritaris pretenen alterar les normes escolars aprovades en el seu dia al Parlament per ells mateixos. Ara volen reformar la llei, amb l’objectiu d’aniquilar l’idioma propi, emparant-se per una minoria de quatre pares polititzats. El 25% estipulat pels jutges és realment l’excusa per esmorteir-lo i si és possible fer-lo desaparèixer.
En temps no gaire llunyans l’ensenyament del català a l’escola estava prohibit perquè segons deien els llibres de text era “un dialecto derivado del lemosín”. Els redactors dels textos sabien perfectament que el català va nàixer com a llengua com a mínim al mateix moment que la seva, perquè les seves arrels són llatines gàl·liques i no llatines hispàniques. I els nostres literats, Llull o Àusies March entre molts altres, son reconeguts i traduïts a la majoria de les llengües cultes del món. Això de “dialecto” es una forma menystenir-nos com a poble.
En aquest moment, la democràcia espanyola està qüestionada, com així ho titlla The Economist, en la categoria de “democràcia defectuosa”. I el motiu és que, els tribunals de rangs superiors, els seus magistrats estan nomenats pel CGPJ, amb els seus càrrecs caducats de fa tres anys i que el PP no els deixa canviar perquè segons diu un dels seus exsenadors, “els tenen controlat per la porta del darrere”. D’aquesta forma, poden tapar la corrupció del seu partit i, a la vegada, sentenciar lleis contràries a la voluntat de la majoria del catalans.
A Espanya, l’ortografia i, per tant, la cultura, sembla que no té massa importància. Prefereixen convocar les places de nous policies sense la necessitat d’examinar-los de “la lengua de todos”, que és la seva i no precisament la nostra. Aquí ens la volen imposar com ho han fet durant tres segles per la força de les armes o per la de la justícia. En canvi, la seva autosuficiència els fa creure que l’anglès, que és la llengua més parlada a tot el món, no els la calia conèixer. Vet aquí que la majoria dels governs espanyols estaven dirigits per polítics com Aznar o Rajoy que d’anglès en sabien poc o gens i per anar pel món feien el ridícul per no saber-lo parlar.
Resulta vergonyós que la seva llengua, la devaluïn a nivell tan baix, i els policies que han de servir tot l’Estat puguin optar al càrrec sense conèixer-la correctament. No resulta incongruent que ens pretenguin imposar la “seva llengua” a casa nostra, i els policies que han de servir la llei i l’ordre no la sàpiguen escriure correctament?
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari