El president Sánchez ho té clar: “qui dia passa, any empeny”. Per investir-se president sí que se’n va servir d’ERC i d’altres partits. Però propostes clares, que des del primer moment va ser una condició “sine qua nom” per resoldre el problema de Catalunya, no n’ofereix cap. La seva actitud de tapar-se les orelles i no dir res, és la que funciona. Descarta el referèndum perquè, segons diu, “divideix i el camí és superar el trauma que vam viure a Catalunya el 2017” i “l’independentisme és una teoria política del segle passat o de l’anterior”, acaba rematant. Manifesta que el diàleg funciona i que s’avança. No sabem per on avança però les evidències no resulten visibles.
El que va demanar Catalunya, la majoria dels catalans, votant i guanyant el referèndum, i es va posar com a condició per investir-lo, res de res. És a dir, que “el diàleg avança per superar el trauma”, però, en canvi, ningú percep avenços i sense convocar la taula parlant de tu a tu i discutint els temes al mateix nivell. Dóna “caramelets”, això sí, per justificar les seves paraules però mantenint un dèficit fiscal horrorós i no havent aprovat el nou finançament, i sobretot sense voler escoltar el que va portar milions de catalans al carrer. Ara es parla de transferències; algunes de quals estaven aturades des de fa més de 20 anys. D’això el PSOE i els seus escolanets del PSC en diuen avançar, però el problema essencial de Catalunya, el referèndum pactat i l’autodeterminació, se’ns nega totalment.
Ho té clar; anar passant la legislatura i ja ho arreglarem! El seu representant a Catalunya, el senyor Illa, fa de bo i dóna suport al diàleg que ofereix el “Gobierno”, sense correspondre a la vertadera raó que els exposa. És més un diàleg entre sords que una taula de diàleg; resulta ser un insult pels catalans! Parlar per no dir res!
No podem oblidar que el senyor Sánchez, i el seu partit, van donar suport a l’aplicació de l’article 155. El PSOE va ser membre actiu de la repressió desfilant a les manifestacions, al costat de Vox, PP i Cs. Es van empresonar els líders catalans després d’un judici de fireta on els jutges ja tenien escrit en les seves consciències i per endavant que havien de condemnar. El president de Generalitat està a l’exili, i altres membres del govern, amb el consentiment del senyor Sánchez. I per més burla, mentre els exiliats poden viatjar per qualsevol indret d’Europa, no els està permès l’entrada a Espanya. Poden passejar-se, per tant, pel Rosselló i altres comarques catalanes perquè, en el seu dia, el rei d’Espanya va desmembrar-los regalant part de Catalunya a la Corona de França. I cinquanta anys més tard van regalar Gibraltar i Menorca als anglesos condicionant que aquests deixessin d’ajudar els catalans a la guerra de Successió. Vet aquí que la teoria de l’independentisme pel segle XX que expressa el senyor Sánchez, arriba per una conquesta territorial del segle XVIII, sense recordar que només a Europa són una vintena de països com Catalunya que s’han independitzat durant els darrers 100 anys.
Recentment sabem que el TC dona suport al jutge Llarena, malgrat haver-lo refusat el president Puigdemont i altres exiliats per les distincions que se li van concedir per una associació d’extrema dreta, que implicava de fet la seva declarada parcialitat contra l’independentisme. Això succeeix amb el PSOE al poder i el “gobierno más de izquierdas”. Mentre la JEC pot inhabilitar diputats o el president Torra per haver exposat als balcons de les institucions que presidien llaços grocs, destruint de facto la vertadera democràcia sorgida pels vots del poble, havent elegit uns diputats ara exclosos de la vida pública per un tribunal polític. I el Tribunal de Comptes, un altre organisme polític i de res judicial, segueix els processos contra diputats i altres personatges relacionats amb l’independentisme, multant i arruïnant les seves economies familiars.
Vet aquí perquè la democràcia espanyola l’han devaluada a “defectuosa”. Quants diners han emprat per aquestes operacions, moltes d’elles inventades per la premsa o l’institut armat? Són diners malversats que únicament pretenen dividir els independentistes, atacant i menystenint la realitat nacional catalana. El Tribunal de Comptes actuarà contra aquestes difamadors? Els inhabilitarà dels seus càrrecs i els multarà amb els diners esmerçats per haver culpat sense la corresponent constància? Tractarà igual el germà de la presidenta de Madrid, senyora Ayuso acusat d’una suposada apropiació indeguda? Els anticipo, amics lectors, que el tracte no serà el mateix.
El president Sánchez parla de teories polítiques dels segles passats. Però segueix enganyant els catalans amb taules de diàleg no volent tractar el fonament de la qüestió i incomplint l’essència pel qual va ser creada. No vol recordar que Catalunya va caure per la força de les armes i la nostra llengua i la nostra idiosincràsia s’ha reprimit a canonades en moments determinats, en prohibicions de generals com Franco i Primo de Rivera, i actualment gràcies a la justícia “defectuosa” segueixen tractant-nos com una colònia, empresonant, multant i inhabilitant. Aquí tenim la realitat de la “teoria política sobre l’independentisme” del president Sánchez.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari