Des dels serveis territorials dels departaments d’Interior i d’Igualtat i Feminismes celebrem la presentació de l’anunci fet fa unes setmanes pel conseller Elena i la consellera Verge en relació a la reserva d’un 40% de les places de les properes convocatòries dels cossos de seguretat i emergències en favor del gènere menys representat: les dones. Aquest és un anunci esperat, que afectarà al cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals, i contribuirà a feminitzar els cossos i a fer que s’assemblin i siguin un reflex més real de la societat, on les dones representen més de la meitat de la població del país.
Aquesta reserva de places no s’ha de confondre amb facilitar l’accés de les dones als cossos operatius pel simple fet de pertànyer a un gènere concret. D’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat d’accés a la Funció Pública, els processos selectius es fan i es faran sempre garantint que, amb independència del gènere, els nous funcionaris i les noves funcionàries dels cossos hauran d’haver superat i aprovat totes les fases de les convocatòries i tindran les condicions, aptituds i habilitats per realitzar totes les tasques necessàries.
Ara bé, tenim el compromís ferm, social i legal amb la igualtat real i efectiva entre homes i dones, un dret fonamental que constitueix un valor cabdal i una necessitat essencial en una societat moderna, justa i equitativa. I per aquest motiu impulsem la feminització dels cossos operatius de la Generalitat: perquè volem que siguin cossos d’excel·lència, moderns i representatius de la societat a la qual serveixen i, per això, han de ser paritaris. No és tan sols una qüestió de justícia, sinó de servir millor a la societat.
Actualment, a Catalunya estem molt lluny d’assolir la paritat. El número de dones representa només un 2% del total al cos de Bombers, un 13% al cos d’Agents Rurals i un 21% als Mossos d’Esquadra.
La situació encara empitjora al nostre territori. A les Terres de l’Ebre tenim 72 agents de Mossos dones, que representen un 15% del total. Al cos d’Agents Rurals, tenim 8 dones d’un total de 49 agents desplegats al territori (un 16%), i només 1 bombera d’entre els 248 bombers funcionaris i voluntaris que vetllen per la nostra seguretat cada dia, que representa un 0,5%. Les dades ens demostren que tenim un llarg camí per recórrer. Al ritme actual i sense cap mesura addicional, la paritat a Catalunya no es produiria fins al 2067 al cos de Mossos, fins al 2101 als Agents Rurals i fins al 2144 a bombers. És evident que no podem esperar més i calen accions. Som aquí perquè passin i, en aquest cas, passen per avançar cap a la igualtat.
El greu desequilibri actual és fruit dels estereotips de gènere que, durant dècades, han fet creure que formar part dels cossos de Mossos, Bombers o Agents Rurals era ‘cosa d’homes’, però també és fruit d’una discriminació històrica. Tot plegat ha generat una manca de referents dones en tots els cossos que, com un peix que es mossega la cua, dificulta la incorporació de noves professionals. Per això, des del Govern no podem esperar i actuem, posant en marxa noves mesures d’acció positiva per avançar cap a la igualtat i la representació paritària. Només així avançarem de forma efectiva en la construcció dels cossos operatius que volem: inclusius, paritaris, moderns, eficients i representatius de la societat a qui serveixen.
Necessitem uns cossos de més excel·lència, i no ens podem permetre discriminacions ni prescindir de la meitat del talent. Les dones encara estan infrarepresentades als cossos i això fa que costi trobar referents, i que a les xiquetes i adolescents els costi imaginar-se dedicant-se a aquestes professions.
No es pot fer un servei adequat a la ciutadania sense professionals que incorporin les necessitats i la mirada de tothom. Les persones que presten un servei a la ciutadania s’hi han d’assemblar, per detectar i entendre millor l’experiència de cadascuna.
Viure en un cos de dona o home condiciona les experiències vitals. Per exemple, les dones no poden caminar segures per tot arreu ni a totes hores i, per tant, són vivències difícils d’incorporar per qui no les experimenta.
Per tot això, mesures d’acció positiva com aquestes són una bona notícia. Treballar per a la igualtat efectiva entre homes i dones és treballar per complir amb els drets fonamentals més bàsics. L’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes i aquesta indica que totes les institucions han de disposar de mesures i accions per a la promoció de la paritat i que, per tant, la representació de dones i homes no superi el 60% ni sigui inferior al 40%. Si no fem res tardarem massa anys en assolir la paritat, anys que no ens podem permetre esperar. Ha arribat l’hora d’actuar.
Animem a les dones de les Terres de l’Ebre a inscriure-us a les futures convocatòries, per ajudar a transformar les Terres de l’Ebre, i que siguem un territori on ser mossa, bombera o agent rural sigui possible. Així contribuirem a la transformació feminista que pretén fer de les Terres de l’Ebre un territori millor on viure, més igualitari i amb oportunitats per tothom.
MIQUEL ALONSO CRUELLES és director territorial d’Interior a les Terres de l’Ebre.
MAR LLEIXÀ FORTUÑO és coordinadora territorial d’Igualtat i Feminismes a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari