Que les diferents forces independentistes es barallen sovint és una evidència. Que els seus votants estan confusos per aquestes baralles continuades és una altra evidència. I és lògic que entre les diferents forces existeixin diferències i maneres d’entendre cada qüestió. La CUP, ERC i Junts, cadascú ocupa un espai diferent. Això succeeix a totes les formacions, no solament de Catalunya. Però aquí, entre ells, existeix un objectiu comú que és la independència i només amb unitat hom la pot aconseguir, lluitant plegats en la mateixa direcció en temes concrets relatius a Catalunya. Una realitat és la ideologia que cadascú ha de defensar per donar resposta als seus votants, i l’altra és un tema com el de la llengua, que haurien d’anar junts, lluitar tots a una, i escoltar els que diuen els filòlegs, educadors i catedràtics lingüistes o entitats culturals com Òmnium o Plataforma per la Llengua.
Les baralles semblen buscades expressament quan, contra tota lògica de legalitat, es dicten algunes sentències i interlocutòries. Els jutges saben que posant pals a la roda aturen el carruatge de la independència, i aconsegueixen que les forces catalanes es barallin. Per què s’havia de dictar la interlocutòria sobre la llengua? Sabem perfectament que a les escoles catalanes, segons “el Ministerio”, els alumnes surten millor preparats de llengua castellana que a la resta d’escoles d’Espanya. Coneixen perfectament que a la majoria d’escoles i instituts ja es donen més de 25% de classes en castellà contravenint la pròpia llei catalana de normalització lingüística i gràcies al coneixement del bilingüisme surten més preparats d’ambdues llengües. Per què, doncs l’han de dictar? Simplement per encendre els ànims, destruir la convivència social i a la vegada donar la raó a quatre pares de família que senten fòbia contra Catalunya.
Normalment, els pals a les rodes, en temps anteriors, els posaven els dictadors prohibint, esmicolant i destruint tot allò feia olor de català. Ara han trobat l’altre camí. Com la justícia és interpretativa, i si cal es posa una coma o es treu a l’article corresponent, qualsevol qüestió queda resolta per enfonsar quelcom que no els agrada respecte a Catalunya. Poden dir que Espanya “és una democràcia plena” interpretant els jutges les lleis segons la seva conveniència. Aquest és el cas de la interlocutòria sobre el 25% que per obligació s’ha d’impartir a les catalanes, quan la majoria d’elles n’imparteixen un tant per cent més alt i a les universitats gairebé el català ha desaparegut de les aules. Des de fa segles Espanya vol imposar el castellà com a única llengua i, si cal, canvien la coma o interpreten la llei a favor seu contravenint la Constitució en defensa de les llengües minoritàries i la mateixa normalització lingüística catalana.
Les sentències són qüestió ideològica, com ha afirmat la ministra Robles? El PSOE fa la vista grossa i acaba de votar en contra d’una proposició no de llei sobre pluralisme lingüístic, a les Corts, presentada per 10 partits i amb el suport de Podemos. El mateix PSOE i per tant també els diputats del PSC a Madrid, rebutgen que els funcionaris que exerceixen a Catalunya hagin de conèixer el català, com a llengua pròpia del País. I vet aquí que jutges que entenen tant en lingüística, molt per sobre de filòlegs i catedràtics d’universitat, quan envien la interlocutòria sobre la obligatorietat de donar el 25% de classes en castellà a les escoles catalanes, la remeten replena de faltes d’ortografia.
Per tant, no dubto de la bona voluntat d’alguns membres del govern que han signat el pacte amb el PSC i Podemos per donar curs a la imposició del 25% de castellà a l’escola catalana i aprovar-la al Parlament. Però són de fiar el PSC donant suport a la llei? Jo personalment no me’ls crec. Tenen la mateixa fiabilitat que quan es neguen a les Corts a formalitzar el canvis legals per tal que els funcionaris que treballin a Catalunya hagin de conèixer el català. Són tan de fiar que no admeten que el català es pugui usar a les Corts o al Senat. Són tan de fiar que quan els convé s’alien amb PP i Ciutadans per donar suport a l’article 155. I són tan cínics que, a sobre de mantenir-los al govern, espien els nostres líders, i la ministra Robles afirma que “la Unidad de España” està per sobre de les llibertats individuals de les persones. Són de fiar quan parlen de diàleg i refusen d’alguns temes? On està la plena democràcia que reivindiquen?
Vet aquí com els tribunals espanyols, desqualificats a Europa, poden dictar resolucions que provoquen el desconcert entre els partits catalans i els fan barallar, fins i tot, dins del mateix govern. Estic a favor de l’Òmnium Cultural que ha interposat recurs en contra de la imposició del 25% de classes en castellà als tribunals europeus i crec que caldria revisar la nova proposta abans de ser aprovada al Parlament amb el suport del PSC. Així s’evitarien les contradiccions entre ERC i Junts, provocades pels tribunals emetent una interlocutòria sense cap raó legal que l’avali.
Anton Monner –Cronista de Gandesa-
Fes el teu comentari