La vergonya de l’espoli fiscal, amb la complaença del PSOE

Catalunya vol marxar d’Espanya per tantes raons que una de més no sembla important. Cada dia en sentim una de nova que ens arriba del PSC; fan la gara-gara com si volguessin pacificar Catalunya amb consideracions, recomanacions i requeriments. Fan de PP però menys bel·ligerant i aconsellant que siguem “bons xiquets”. I així com Rajoy venia ràbia i passió, Illa, el líder socialista espanyol a Catalunya, s’expressa en paraules serenes però sense solucionar els problemes reals dels catalans. Suposadament hauria d’influir dins el seu partit, que significaria que el PSOE, a més que convocar taules de diàleg i fer passar “en cançons” el govern de Catalunya, hauria de remeiar tants problemes endèmics que entre PP i ells, han anat escanyant-nos durant “anys i panys”. Ja n’hi prou de tant espoli, vertaderament escandalós!

La darrera inexplicable, són les rebaixes tarifàries de Renfe realitzada pel govern del PSOE. Novament, veiem com tracten Catalunya i també València, de forma diferent a la resta d’Espanya. Per què la rebaixa de tarifa és inferior entre València a Madrid i més cara entre València i Barcelona? Si això passés per primer cop podríem creure que és una relliscada o un error. No, estimats lectors; això no és res més que l’aversió contra Catalunya, principalment,  però també contra Mallorca i València. Serà perquè tenim una llengua diferent, que ells la volen fer desaparèixer i després de tres segles de constants accions per anorrear-la no ho han aconseguit. Serà per això que l’espoli és continuat i el tracte és diferent a la resta dels ciutadans? 

Però el més barroer és que des del 2014 el finançament autonòmic no el volen arreglar. Montoro no va voler solucionar-ho, contràriament al que mana la Constitució. Era del PP i era explicable perquè sempre actuen sense cap consideració contra nosaltres. Però com pot ser que el PSOE que s’expressa amb bones paraules, amb recomanacions, taules de diàleg i bons desitjos, no ha arreglat el finançament autonòmic quan està a punt d’acabar-se la legislatura? Hauran passat uns quants anys i no hauran solucionat aquest problema que resoldria dèficits crucials i arrastrats ancestralment. Si ho haguessin resolt s’haurien pogut construir nous hospitals, carreteres, escoles, serveis socials i tantes altres necessitats per satisfer els catalans. I, en canvi, parlen i prometen, seuen a còmodes cadires, cobrant sous cinc vegades més del que percep un obrer normal i es queda “la casa sin barrer”. 

I més vergonyós encara és el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Pedro Sánchez parla de diàleg, però escomet contra nosaltres tant, que fins i tot no accepta facilitar les dades requerides des de Catalunya al Ministeri de Finances, possiblement perquè desitja continuar espoliant-nos. El conseller Giró afirma que suportem un dèficit de 20.000 milions d’euros anuals. Amb el que aporta Catalunya a Espanya i no ens torna, a Tortosa es podria construir un hospital cada dia. I ara, malgrat la reclamació constant de diputats socialistes al Parlament que cal construir un nou hospital, se’ls hi hauria de contestar que si no existís l’espoli se’n podrien construir 365; un hospital per cada dia de l’any. Les promeses i el diàleg han d’anar acompanyades de fets i realitats. En castellà, que ells l’entenen, hom diu que “obres son amores i no buenas razones”. 

Per tant, aquests senyors de PSC, conjuntament amb els seus amos del PSOE, han de xerrar menys, han d’actuar per despolititzar la justícia, han de pagar el que deuen a Catalunya, han d’indultar els polítics que van permetre empresonar per haver secundat el 155 i haver-se manifestat al costat de Vox, el PP i Cs, i s’han de comportar a Catalunya amb realisme i amb menys xarrameca. Han d’escoltar el que els recomana l’ONU sobre els polítics catalans que arbitràriament el jutge Llarena, amb l’ajuda de les trampes de la policia patriòtica van engarjolar. 

No dubto que la política que empren els pot anar bé electoralment, però quan existeixen tantes evidències, de tractar-nos com a ciutadans de segona, els ulls dels catalans s’obren perquè no responent a les vertaderes necessitats de Catalunya, afecten a tots els que hi vivim. O és que a l’hospital de Tortosa només hi anem els catalanistes? O és que la variant de Gandesa aprovada el 1995, i encara està per fer, és cosa que beneficiaria només els que volem marxar d’Espanya? O és que el Corredor del Mediterrani que el fan passar pel Manzanares no afecta als ciutadans entre Andalusia fins a Catalunya?

No! L’espoli afecta tots els catalans. I no se’n val que ens tractin com a “tontos”, any rere any, manin ells o mani el PP. Per Catalunya es nota poc o gens la diferència. La gara-gara els pot anar bé electoralment però no per això han de continuar enganyant els catalans. Mentre no obrin, no facin i no es sentin vertaders catalans per defensar la Nació Catalana que és la terra on viuen, formaran part de l’opressió, l’espoli i la diferenciació, tractant-nos com si fóssim de categoria inferior, malgrat pagar més impostos i aportar el 20% de la riquesa total i el 30% de les exportacions. 

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.