‘La font de la vergonya’, per Manel Masià

L’altre dia, mirant un documental de viatges per Sicília, vaig recordar una història que em van contar dels mals gestors, de governants despòtics, o sigui del Mal Govern. Hi ha a Palerm una font dins de la Plaça Pretoria  anomenada la Fontana de la Vergogna. Per què se’n diu la així, si és una font fantàstica? Per dues raons, una de més prosaica i l’altra per part de la ciutadania. La primera raó era pels nus de les estàtues que no agradaven a les monges del convent del costat. D’altra banda, els veïns es queixaven del cost de la font, fabricada a Florència i traslladada en vaixell fins a Palerm. Era una vergonya pagar el que es va pagar. Era bonica, sí, però a quin preu?
 
Sembla que els dirigents en aquell moment eren espanyols i fins i tot algun dirigent es va quedar dos de les 50 escultures que adornaven la font. Ja fa segles passaven aquestes coses.
 
Però per què començo així l’article? Perquè crec que durant aquest mandat hem assistit al curs accelerat de Mal Govern de manual. I es per això que a la ciutat d’Amposta hi ha un rum-rum, segurament com a la Palerm, sobre el bon ús dels diners que paguem en impostos, de l’estat o millor dit del mal estat del carrers, de la pujada de la brossa, de la privatització de les estades d’estiu, dels camins, del cementeri, dels abocaments incontrolats, de la neteja, de l’enllumenat que s’apaga, dels ventiladors del mercat, de l’hospital que no funciona… Cadascú aboca la seva crítica cap allà on creu que s’estan esmunyint entre les mans els molts diners que paguem a l’Ajuntament de la ciutat. I a més, creu que els seus governants en fan un mal ús.

I el curs accelerat continua amb la falta de transparència i els cops de peu al ROM que passen durant els plens. La falta de transparència en exemples concrets són tan greus com no contestar instàncies requerint informació, no donar cada més un resum de l’estat d’execució del pressupost, o voler aprovar un reglament a una comissió sense haver-lo enviat/informat a la resta de membres de la pròpia. Una falta de rigor de govern preocupant. I per altra banda, estan els cops de peu al ROM, amb el que sembla un reglament propi, fet a mida per al senyor Adam Tomàs. L’altre dia assistíem a un altre vodevil: que si podem debatre mocions, però no les preguntes al ple; que si un regidor pot marxar d’un ple com a mostra de protesta… Sempre li hem dit al senyor alcalde el mateix. Faci complir el ROM. Quants torns hi ha de paraula? Faci’ls complir. Quantes rèpliques? Compleix-les. I ningú podrà queixar-se de res.
 
Seguim amb el tema Fires. Com ja sabeu, tots el govern ha tirat a terra el Pavelló 1 d’octubre, per fer-hi una esplanada, i quan hi hagi esdeveniments plantar-hi unes carpes. Ja es van donar les excuses necessàries per part del govern, però el mal govern, i com aquells governants de Palerm que no pateixen pels diners gastats, faran la Fira d’Amposta gratuïta per als expositors. L’excusa, el 60è aniversari, la raó, vénen eleccions i no van bé les enquestes. Serà com allò que ha passat a les Estades d’Estiu, tot despesa. Ja no ingressarem res.
 
I acabant l’article sobre el Mal Govern, l’últim exemple clar. La Plaça del Mercat i el Mercat pròpiament dit. Ens hem queixat amargament sobre l’estat de la font, la font de la vergonya, bruta, mal mantinguda, perillosa.
 
Ens hem queixat de l’estat de l’escultura que uneix a la Fila i a la Lira, un riu de música.
 
I ens queixem del nyap de la ventilació o de la climatització del Mercat. Una instal·lació que ens ha costat més de 50.000 euros, i que no s’ha tingut en compte que, a més de visitants i gent que compra, hi ha un producte a conservar. Allò que va ser anunciat a “bombo i plateret” amb cotxe inclòs durant dues setmanes taladrant les migdiades d’aquest calorós estiu. Ha estat al final un fracàs clamorós. Com a Palerm li dirien, a causa del cost i de la poca eficàcia, els ventiladors de la vergogna.

*MANEL MASIÀ és portaveu de Junts per Amposta.