A l’Estat espanyol succeeixen fets incomprensibles que en qualsevol altre país d’Europa resultarien impossible de produir-se. La brutícia que ha envoltat al rei emèrit i la Corona, explica per què hem arribat on som. La democràcia espanyola desprestigia tota Europa en tants afers incoherents que només tenen explicació si analitzem la restauració anòmala de la monarquia espanyola sense consentiment del poble i imposada pel dictador Franco, havent aconseguit el poder per la força i amb milions de morts al darrere. Són diferents monarques els que han hagut de fugir d’Espanya per la corrupció, pel suport a les dictadures o per altres afers tenebrosos. Per tant no es tracta d’un fenomen aïllat de Joan Carles I. Ve de lluny i la majoria els seus antecessors hagueren de fugir, mai per les seves virtuts i sempre pels seus defectes. No resulta estrany que els successors hagin obrat de forma semblant. Protegits per la inviolabilitat se’ls concedí el dret a la corrupció i les anomalies, gràcies a una llei franquista.
Amb la reinstauració monàrquica, imposada pel dictador, vam tornar a caure al mateix pou que la resta dels Borbons. Franco va fer educar el futur cap d’Estat sense tenir en compte els principis que havia d’exercir un monarca del segle XX i el van orientar com es vivia habitualment per aquells dies; corrupció, amiguisme i el que ells entenen “por ancha es Castilla”. La dictadura, contrària a la democràcia, el va decantar al que realment després ha realitzat; la disbauxa i la malversació.
Quan els Borbons han exercit com a reis o caps d’Estat, tant bruts pels excessos anteriors, i tapats per l’Estat, és difícil que les institucions que l’envolten puguin funcionar correctament. La corrupció es contagia i si la monarquia pot fer el que vulgui, al seu redós, sobretot els més pròxims, també escudats per la malifetes dels que haurien de donar exemple, poden realitzar accions nefastes. Uns es protegeixen als altres i plegats omplen el conglomerat d’actuacions deshonestes i fan el que volen gràcies al sopluig de la inviolabilitat monàrquica.
M’importen ben poc les amistançades, els elefants i la vida privada de qualsevol personatge quan ho paga amb el seus diners, encara que resulti immoral i gens edificatiu; allà ell amb la seva consciència. Però un cap d’Estat que ha de demostrar honradesa i honorabilitat, i fa el contrari, com es pot aguantar tants anys al poder cometent continuadament excessos extramatrimonials, menystenint la seva esposa? Com Hisenda pot permetre que el rei transportés bosses de milions d’euros d’un lloc a un altre, sense que ningú li digués res? Com és possible, quan el país estava endeutat fins el coll, i les famílies patien per la crisi del 2008, un monarca anés a matar elefants pagant-ho amb els diners de tots?
Els rumor corrien per tot arreu i tothom semblava que ho coneixia. Però si algú ho destapava corria el perill de ser perseguit i, fins i tot, empresonat. Els que l’havien de vigilar i advertir-li que aquest no era el camí correcte, ni que fos reservadament i sense publicitat, mai ho van fer. I l’emèrit, amb la inviolabilitat i la irresponsabilitat de poder actuar sense cap aturador, ha arribat als extrems del ridícul més vergonyós arreu del món. Les democràcies es pregunten, com Espanya ha permès a un irresponsable amb corona arribar a fer el que ha realitzat, com si es tractés d’un delinqüent comú? Això era possible i podia succeir en temps passats i a països bananers. Però a Espanya, país europeu, això és permissible? On ha arribat la democràcia espanyola, quan l’emèrit ha hagut de fugir al golf Pèrsic, rodejat de guardes pagats per l’Estat? Tot resulta incomprensible!
El més greu de tot és que els casos de corrupció s’han anat prodigant i molts d’ells tapats i protegits pel mateix sistema que es reservaven per les incoherències reials. Van sorgir a la llum casos com els GAL, gairebé per casualitat, en temps ja democràtics. Quants centenars de casos com aquests o més greus s’han amagat? Possiblement molts. Els jutges, la policia, els poders fàctics, els periòdics i la mateixa Corona, continuaven exercint de l’època dictatorial sense haver-los depurat. I ara es comprenen com Queipo de Llano i altres van ser enterrats dins una església amb els màxims honors per la heroïcitat d’haver afusellat milers de persones, “non grates” per la seva condició d’opositors polítics.
Això ha continuat en temps posteriors, durant la darrera dècada, amb l’independentisme català. El que durant la dictadura era afusellat, ara, en democràcia espanyola “sui generis”, usant la justícia, es coarta, es persegueix, es multa, s’espia, s’inhabilita o s’empresona només pel fet de demanar el dret emparat pels Drets Humans de la independència. Els tribunals actuen de part i tracten preferentment als seus, als descendents del franquisme. Ho tenen clar quan no coneixen o no saben qui és M.Rajoy, que segons els papers de Bárcenas, juntament amb altres ministres cobraven sous de diner negre complementaris als oficials. I tants i tants casos que embruten el PP durant la darrera dècada.
La monarquia espanyola ho ha fet possible per haver estat restaurada il·legalment, amb la corrupció que ha portat annexa i vigilada per l’Estat, tapant-la i consentint-la. I eixamplada per no haver-se depurat els càrrecs provinents del franquisme. Molts d’aquells membres de la dictadura, han continuat manant, dirigint i atemptant contra els opositors polítics. Una brutícia que ha estat consentida per personatges com Felipe González o l’actual Pedro Sánchez, que va donar suport al 155 i mantén les desigualtats territorials, com la inversió del pressupost del 2021, del 34% a Catalunya i el 184% a Madrid. Tot ve de lluny i Europa haurà de dir la seva per restaurar la vertadera democràcia a Espanya.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari