És obvi que pel bon funcionament de la societat i de l’economia són necessàries les infraestructures de transport. Són les responsables que tinguem serveis públics de qualitat, d’una mobilitat urbana eficient, ens apropen a la resta de ciutadans i comunitats, redueixen les desigualtats socials i contribueixen a la comercialització exitosa dels productes. Milloren la qualitat de vida de les persones i, per tant, el seu benestar.
I si és tan obvi, per què per uns governants és una prioritat, i per altres no ho és tant? És més, actuen depenent de la quantitat de gent a qui afecta més directament, sense tenir en comte el potencial del territori i que estem a la cua de les inversions de la Generalitat a Catalunya. A aquest segon tipus de governants els hi hem de preguntar què és allò que no entenen, en el fet que unes bones infraestructures redueixen les desigualtats. I lo més fotut, per a mi, és que els màxims representants al territori del govern de la Generalitat no se n’adonin, o bé no tenen cap capacitat d’influir amb els seus de Barcelona.
Vull ser positiu, i no m’aturaré a lamentar-me d’allò que no es fa, perquè any rere any ho reclamem… i com si amb ells no anés la cosa. La negativa per resposta! Em centraré en allò que sí que es fa, en aquells que sí creuen que a l’Ebre tenim oportunitats.
El Corredor del Mediterrani, una infraestructura ferroviària llargament reclamada, és des del 2018 que l’avanç de les obres és indiscutible, per tenir-lo enllestit en el 2026 entre Almeria i França, i el 2030 acabat totalment, després d’anys en què no s’havia fet res per part dels governs del Partit Popular.
El Corredor del Mediterrani actualment està executat en un 80%, i per l’any vinent la inversió prevista és de 1.750 milions d’euros. El primer semestre del 2023 el govern de Pedro Sánchez haurà duplicat els quilòmetres respecte del 2018, dos de cada tres quilòmetres s’han construït amb governs progressistes. L’estratègia de l’executiu és donar celeritat al corredor del Mediterrani.
Aquesta inversió és imprescindible pel desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, en què un any sí un altre també veiem com es va fent realitat el corredor del Mediterrani en el seu conjunt. També al seu pas per les Terres de l’Ebre, ja que l’esforç inversor per l’any vinent, en aquest tram, és de 37.125.000 euros.
Així les coses, no és fruit de la casualitat que empreses importants d’àmbit estatal s’instal·lin al territori. És perquè veuen que la producció i manufacturació dels seus productes tindran una millor sortida, i també l’increment de les seves exportacions, donada la importància d’aquesta plataforma logística que contribuirà al creixement del comerç exterior.
El Corredor del Mediterrani no solament contribuirà al comerç exterior, sinó que tindrà un impacte positiu sobre el sector turístic de l’Arc Mediterrani, en comptar amb una plena connectivitat en l’alta velocitat amb tot el territori europeu. S’obri una nova oportunitat pel territori, un impuls pel desenvolupament econòmic i social, que també hauria de comptar amb l’esforç inversor de la Generalitat. Un esforç inversor que hauria d’anar encaminat a fer de l’estació de l’Aldea una estació intermodal, per tal d’aprofitar al màxim les capacitats actuals dels sistemes de transport.
Una infraestructura que reclamen el sector agroalimentari, l’agroindústria, juntament amb altres sectors econòmics. Així mateix, la necessitat de construir, tal com s’ha fet en altres indrets de Catalunya, una central logística de mercaderies per tal que les empreses puguin exportar els seus productes a preus competitius, capaç de combinar els diferents tipus de transport, aprofitant que quasi el 60% de les mercaderies que es desplacen per tren a Catalunya ja passen per l’estació de l’Aldea, i la proximitat geogràfica del Port de Tarragona, un dels principals ports del Mediterrani.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari