No puc més!
Vivim pendents de rellotge, sembla que el temps se’ns escapi de les mans. Entre setmana anem de bòlit, sempre corrents, a contrarellotge. Arribem a divendres i no podem amb la nostra ànima. La setmana és una marató. Vivim en una espècie de cursa d’obstacles de dilluns a divendres: casa, feina, fills (si n’hi ha), respirem una mica en cap de setmana, i diumenge ja pensem en el que ens espera la setmana següent. Vivim en una època més exigent que abans. En la nostra societat es prioritzen la rapidesa, els resultats, no es prioritza la interioritat, ni la cura, ni el benestar. De dilluns a divendres, l’exigència i la celeritat del que vivim ens absorbeix. Portem un ritme de vida frenètic i accelerat, que sovint ens porta a un punt de cansament i saturació mental que ens paralitza, ens deixa immòbils i sols podem exclamar: “No puc més, estic KO!”.
Darrere d’aquest cansament sense explicació, que ens retalla l’ànim i les ganes de fer, s’amaga la fatiga mental, així com un esgotament emocional, que s’ha anat acumulant per un excés de maldecaps, preocupacions, tasques i pressions. En aquests casos, no parlem només d’excessos laborals, sinó d’un excés de càrrega a la motxilla que portem penjada a les espatlles. On hi trobem un cúmul de tensions, conflictes, responsabilitats o estímuls negatius de tipus emocional. A l’esgotament emocional no s’hi arriba d’un dia per a l’altre. Es tracta d’un procés que s’incuba lentament, fins que hi ha un punt en què la persona es desploma. Aquest trencament el submergeix en la paràlisi, la depressió profunda o la malaltia crònica. Es produeix un col·lapse en la vida de la persona, perquè literalment ja no aguanta més.
Tot i que l’esgotament emocional s’experimenta com a cansament mental, acostuma d’anar acompanyat d’una gran fatiga física. Quan sobrevé, hi ha una sensació de pesadesa, impossibilitat de continuar endavant. La persona cau en una inèrcia de la qual és difícil sortir. L’esgotament emocional s’origina perquè hi ha un desequilibri entre allò que donem i allò que rebem. Els qui són víctimes d’aquest patiment es caracteritzen perquè donen tot el que poden de sí mateixos, ja sigui a la feina, a la llar, a la parella o en qualsevol terreny. En general, això ens pots passar en qualsevol àmbit de la nostra vida, però sempre va lligat a situacions on hi ha una gran exigència, que al seu torn, aparentment, demana grans sacrificis. La fatiga emocional pot donar-se, per exemple, en una feina en què hi ha un alt risc d’acomiadament. També és habitual que aparegui quan tenim una relació de parella, on constantment hi ha molts conflictes i discussions. Habitualment la persona esgotada no té temps per a ella mateixa, ni tampoc rep el reconeixement, ni l’afecte o la consideració suficients. Se n’espera que “rendeixi” tot el temps. Com si no tingués necessitats pròpies, o com si fos més fort que la resta i pogués aguantar-ho tot. Abans que aparegui l’esgotament emocional pròpiament dit, es presenten alguns indicis que ho anuncien. Es tracta de senyals als quals, en general, no se’ls dona gaire importància.
Alguns d’aquests signes podrien no significar res per sí sols, però, quan alguns d’ells si perduren en el temps, són una manifestació que la nostra salut mental no està passant pel seu millor moment. Cansament físic. La persona se sent fatigada amb freqüència. Des que obre els ulls experimenta com si fos excessivament ardu el que l’espera al dia. Insomni. Per contradictori que sembli, una persona amb esgotament emocional té dificultats per dormir. Sempre té problemes que li donen voltes al cap i fa que sigui difícil agafar el son. Irritabilitat. Hi ha molèstia i pèrdua de l’autocontrol, amb certa freqüència. La persona esgotada es veu de mal humor i és massa sensible a qualsevol crítica o gest de desaprovació. Manca de motivació. Qui pateix esgotament emocional comença a actuar mecànicament. Com si estigués obligat a fer allò que fa tot el temps. No sent entusiasme ni interès per les seves activitats. Distanciament afectiu.
Les emocions comencen a ser cada cop més planes. Com si en realitat no sentís pràcticament res. Oblits freqüents. La saturació d’informació i/o d’estímuls dona lloc a falles a la memòria. S’obliden fàcilment les petites coses. Dificultats per pensar. La persona sent que es confon amb facilitat. Cada activitat li implica una despesa més gran de temps que abans. Es raona lentament. Menys paciència. En aquest cas, a la persona se li dificulta tolerar les frustracions. Mal de cap i problemes gastrointestinals.
La millor manera de superar l’esgotament emocional és descansant. Cal trobar temps lliure per relaxar-se i estar tranquils. Les persones que s’exigeixen massa passen anys sense, per exemple, fer vacances. Això no s’ha de fer. Tard o d’hora només condueix a la fatiga. Així que una bona idea és prendre’s uns quants dies per dedicar-los al descans. També és bo que aprenguis a definir els teus límits i responsabilitats. Segurament, diverses vegades has dit sí, quan era millor haver-te negat, no per no voler, que també pot ser, sinó per incapacitat. És probable que també moltes vegades hagis dit no a una possibilitat que volies, però que amagava tantes pors que vas acabar per apartar-la. És el moment de recuperar l’assertivitat i millorar l’autoestima. Has de tenir present que no ets cap superheroi o superheroïna. Intenta establir prioritats i no intentis concentrar-te en més d’una cosa alhora, és molt important que deixis de fer diverses coses al mateix moment, perquè això també esgotarà la teva ment. Per combatre l’esgotament emocional, cal que deixis d’exigir-li a la teva ment que rendeixi al màxim en tasques diverses i alhora.
Una altra solució és treballar per construir una actitud diferent davant les obligacions diàries. Cada jornada ha d’incloure temps per dedicar-los als compromisos i també temps per descansar i fer activitats que resultin gratificants. Cal deixar de banda les obsessions de perfecció o de compliment. Hem de viure amb un propòsit. No podem viure amb una bona autoestima si no tenim un propòsit a la nostra vida i si no sabem cap a on ens dirigim. Hi ha poques coses que generin més ansietat en un ésser humà que sentir que va a la deriva i que la seva vida no té cap direcció. Per això, és important fixar-se uns propòsits i tenir uns objectius per poder anar avaluant si els passos que anem fent ens van acostant cap a aquella direcció o no. Si malgrat tot hi ha dificultats per gestionar l’esgotament emocional, és ideal acudir amb un psicoterapeuta, que ens proporcioni les eines necessàries per superar la situació.
*TONI PONS és professor i farmacèutic.
Fes el teu comentari