No fa molt de temps que em dedico activament a la política i, no cal dir-ho, fa molt menys que sóc candidata a l’alcaldia a unes eleccions municipals. És tot un honor poder representar el meu partit i tota la gent: militants, simpatitzants i votants, que mos donen suport. Honor i responsabilitat. Una responsabilitat que, en el cas dels valor socialistes pren la forma, entre altres, de feminisme perquè no hi ha socialisme sense feminisme. És un valor inherent si no volem caure en la incoherència més absoluta.
Per aquest motiu, ara que s’apropa el Dia Internacional de les Dones, conegut com el 8M, és quan necessito parlar més que mai de la responsabilitat. Com a dones estem lluitant contínuament per fer-nos un lloc a la societat com a meitat de la humanitat que som. No som un col·lectiu. Som la meitat de la societat, el 50% de les persones que habiten aquest món i, per això, volem que se’ns tracti amb igualtat. Volem una societat igualitària, amb els mateixos drets i llibertats que els homes. Volem no patir discriminació per la nostra condició.
Sous més baixos per la mateixa feina, concretament un 21%. També, en conseqüència, pensions més baixes quan arriba l’edat. La majoria de les pensions no contributives del nostre país recauen en les dones. Encara ara, no hi ha igual representativitat de dones que d’homes en els consells d’administració i llocs de decisió en qualsevol dels àmbits. Encara ara, tot i que la situació ha millorat una mica, la responsabilitat de les cures i tasques domèstiques recau en nosaltres, les dones, una mitjana de 15 hores setmanals més que els homes. I ja no en parléssim del que representa la maternitat, punt en el qual, encara ara, molts cops les dones es veuen obligades a escollir entre la maternitat i el desenvolupament o progrés de la seva trajectòria professional. Per últim, no podem dir que vivim en una societat igualitària quan encara ara hi ha moltes dones que pateixen violència masclista, abusos, agressions sexuals, dones que tenen por caminar per determinades zones o a determinades hores soles, per la sensació d’inseguretat i indefensió. Hi ha una denúncia d’agressió sexual cada 12h i, per descomptat, no hi ha igualtat quan hi ha tantes i tantes dones que moren a mans dels homes. Les dades són esfereïdores, 1.191 dones assassinades al nostre país des de l’any 2003. Són ja 10 les dones assassinades amb el que portem d’any i només mos trobem al mes de març.
Realment, és aquest el món que volem per les nostres germanes i les nostres filles? Cal lluitar més i més intensament per aconseguir aquesta igualtat i llibertat real i efectiva entre dones i homes.
Per això, és primordial l’educació des de la primera infància i, també, un sistema públic que garanteixi aquests drets i llibertats, un sistema que protegeixi les dones d’aquest tipus de situacions. A l’hora de dissenyar lleis i planificar i portar a terme totes les polítiques, necessitem de manera completament transversal la perspectiva de gènere; una perspectiva que no naix de manera espontània de la majoria d’homes (tot i que, lentament, això està canviant).
Cal més dones en política, més dones en lloc de decisió. Podem aportar molt a la societat des de la nostra mirada i realment contribuir a un món millor. Amb aquesta visió és que vaig fer el pas endavant i per la qual vull continuar treballant. A totes aquelles dones que decidiu fer aquest pas, a mi i a altres dones que també ho han fet, mos trobareu sempre al costat, donant-vos la mà. D’això se’n diu sororitat. Molta força.
*GEORGINA EBRÍ és candidata del PSC a l’alcaldia de Roquetes.
Fes el teu comentari