DES QUE ens llevem i fins que tornem al llit passem la major part del temps prenent decisions: decidim què esmorzar, com vestir-nos, el mitjà de transport per anar a treballar i ja no parlem de la infinitat de camins que hem de triar a la feina o a l’escola. Algunes són més conscients i impliquen un procés de decisió més elaborat. D’altres, en canvi, operen més en l’àmbit inconscient, automàtic. Però, al cap i a la fi, totes elles dibuixen i marquen el nostre dia a dia i, a més, repercuteixen directament en el nostre estat d’ànim. Tendim a infravalorar el poder que pot arribar a tenir aquest procés, i de vegades fins i tot ho deleguem en els altres. Això pot passar per diferents motius: por al fracàs, no voler assumir la responsabilitat de les conseqüències, desconfiança o inseguretat cap a nosaltres mateixos, més confiança en el que pugui fer l’altra persona, etc. Del que no ens adonem, és que això a poc a poc ens va rebaixant l’autoestima i a la vegada augmentem la dependència, de manera que progressivament ens fem petits i podem precipitar símptomes depressius o d’ansietat. A més, com no ens atrevim a triar o decidir, per nosaltres mateixos, fomentem la indecisió i això ens farà sentir insegurs en situacions futures, esperant que siguin els altres els que ho facin i adoptant actituds de passivitat.
L’AUTOCONFIANÇA es guanya dia a dia prenent decisions. Dirigir la nostra vida pot donar-nos un gran poder, a més de fer-nos sentir amb major control. Ens coneixem millor que ningú i ja únicament per això val la pena definir el nostre propi destí. Actuar en congruència amb el que som, amb el que sentim, és la millor manera d’alimentar la nostra autoestima. No sempre és fàcil creure en tu mateix, però precisament en aquests moments de feblesa és quan resulta més necessari. Pensa que, si sents que no seràs capaç, el més probable és que no ho aconsegueixis. Així de capritxosa és la ment de l’ésser humà. Allò que penses té una gran influència en allò que assoleixes i en allò que generes. T’has trobat a tu mateix dient-te missatges del tipus: “no soc capaç”, “estic massa gras, ningú voldrà estar amb mi”, “és impossible que em donin aquesta feina, segur que hi ha gent molt més preparada”, “sempre ho faig tot malament”. Quan ens donem aquests missatges “negatius” vol dir que la nostra autoestima no està en el seu millor moment. No desesperis, és possible millorar la teva autoestima si t’ho proposes i et poses en marxa!
D’ON NEIX l’autoestima? És alguna cosa que portem escrit en el nostre codi genètic? Com pot ser que alguns tinguin una autoestima tan alta i d’altres tan baixa? Has de saber que l’autoestima no apareix espontàniament, és un procés de construcció al llarg de la vida, on les persones que ens envolten hi tenen molt a veure. Des que som ben petits, els adults que tenim al voltant ens fan de mirall i a partir del reflex que ens retornen aquests miralls comencem a construir la valoració que fem de nosaltres mateixos. Si els adults que amb els que socialitzem, com els pares, els amics, els professors, etc., ens donen una imatge positiva de nosaltres mateixos, serà més difícil que construïm una autoestima forta i positiva. Si, per contra, els missatges que ens donen són missatges negatius, serà més fàcil que la valoració que fem de nosaltres mateixos sigui negativa. Però això és només l’inici de la formació de la nostra autoestima. Posteriorment, durant el transcurs de la nostra vida, hi haurà molts factors que ens poden influenciar de manera positiva o negativa. Hi ha quatre pilars sobre els quals es sustenta una autoestima sana, positiva i forta, els quals podem treballar, sigui quin sigui el nostre passat.
L’AUTOCONCEPTE. Atura’t i fes-te aquestes preguntes: Què penso de mi mateix? Quin concepte tinc de la meva persona? Penso que soc un desastre? Penso que no aconseguiré les coses que vull? O pel contrari, penso que soc una persona que val la pena? L’autocrítica és una eina positiva utilitzada en la justa mesura, però si l’utilitzem de forma constant i de forma negativa es pot tornar el nostre pitjor enemic. Fer-nos constantment crítiques negatives, ser durs i inflexibles amb nosaltres mateixos, l’únic que fa és incrementar la nostra insatisfacció.
L’AUTOIMATGE Avui en dia la bellesa i la joventut són dos valors molt importants en la nostra cultura. Si el que jo penso de mi mateix està en funció d’uns cànons de bellesa establerts per un determinat moment històric i cultural, molt probablement ens sentirem insatisfets amb el nostre aspecte, perquè és molt difícil que s’ajusti al 100% a l’ideal estètic del moment. A més, tot i que realment encaixés a la perfecció, en aquest cas, té els dies comptats, perquè has de ser conscient que no seràs eternament jove. Allò que és rellevant no és encaixar, sinó aconseguir agradar-se a un mateix. Aconseguir acceptar-se i estimar el cos que tenim, independentment que s’ajusti ( o no) al model de bellesa imperant. Perquè cadascú de nosaltres és diferent als altres i sobretot és únic i irrepetible.
L’AUTOREFORÇAMENT. Et premies a tu mateix? Dediques temps a fer coses que t’agraden? T’expresses afecte? Si no fas cap d’aquestes coses segurament la teva autoestima estarà en un nivell baix en aquests moments. Hi ha una tendència imperant en alguns sectors que veu el dedicar-se temps a un mateix, sense cap altre objectiu que el propi plaer, com una pèrdua de temps. Sembla que hem de ser productius en tot moment, i si sentim que no és així, ens sentim culpables. Està bé treballar pels propis objectius i per millorar, però què succeeix quan això es torna l’eix principal de la nostra vida i oblidem els plaers que ens fan sentir bé? Una de les coses que pot succeir és que ens tornem rígids, irritables, amb dificultats per gaudir de les petites situacions. Quan oblidem donar-nos temps per gaudir de les coses que ens agraden, no ens estem cuidant. Es tracta de trobar un equilibri entre el deure i el plaer. Aconseguir un plaer responsable que accepta les responsabilitats del dia a dia, però alhora es dona plaers a si mateix per poder gaudir.
L’AUTOCONFIANÇA: Superar reptes i assolir objectius dona sentit a la nostra vida. Si no tenim objectius és difícil desenvolupar un jo segur de si mateix. Seguint el fil dels darrers pilars, es tractaria de trobar l’equilibri entre l’acceptació de nosaltres mateixos, sense sobreexigir-nos, alhora que confiem en nosaltres mateixos per afrontar noves situacions. Com sempre, es tracta de trobar un punt mig. Arribat fins aquest punt, després de llegir aquests quatre aspectes, es tracta de fer revisió de nosaltres mateixos, sent sincers i analitzant com estem de cadascun d’aquests pilars. Es pot treballar per millorar la nostra autoestima, ja que no és quelcom predeterminat. Potser t’estàs preguntant: com es fa tot això? El primer pas és voler canviar. Al principi et serà difícil, però com més practiquis i més t’esforcis, veuràs com la teva ment comença a funcionar d’una manera més positiva. Si després d’intentar-ho molts cops (pensa que aquest procés de canvi i autotransformació requereix temps, esforç i dedicació) trobes que no te’n surts per tu mateix/a, sempre pots optar per buscar un psicoterapeuta, perquè t’ajudi amb aquest procés de canvi i transformació vital.
Fes el teu comentari