A casa nostra hi ha “caps de serp” i “peons”. Matant els caps i atacant els peons, Catalunya queda altre cop dominada per Espanya. Aquesta és la política del PSOE i els escolans del PSC, muntada pel PP però secundada per ells. Coneixem pels vídeos gravats de Villarejo que el “cap de serp” era Pujol i la seva família, que s’havia d’enfonsar fos com fos, amb raó o sense per matar l’independentisme. Calia acusar-los de malversadors i enfangar-los al món del desprestigi. Si la justícia ho ratificava, malgrat estès muntat amb proves falses, seria veritat pels espanyols i una part dels catalans, sobretot els contraris ancestrals. Calia després, ja enfonsat el cap de la serp, ensorrar els “peons”, i l’assumpte quedava resolt. Així començà la divisió dels catalans. I el PSOE en fa la vista grossa. Tot funciona per confondre i armar l’enrenou divisori de Catalunya. Son els gestors per desfer la convivència entre els catalans i en canvi venen a predicar-nos “la bondat i la concòrdia” amb pell d’anyell i urpes de llop. No accepten que la justícia revisi les proves falses ni comissions d’investigació. La feina l’han conclosa i Catalunya queda subjecta, callada i tranquil·la.
Van a Montserrat a pregar la Moreneta i ens volen fer creure que estimen Catalunya però la política que emprenen va dirigida a dividir la nostra gent. Disposen dels ressorts i els usen amb fal·làcies i mentides i, diuen, volent desmuntar l’independentisme. I en alguna cosa tenen raó! La política de la confusió els ajuda a deprimir l’esperit combatiu de la majoria dels que vam votar un referèndum, i el van guanyar, i ells, el PP i el PSOE, amb cops de porra i l’ajuda dels jutges dominats per la porta del darrera, el van declarar il·legal.
Alguns catalans han perdut il·lusions, però la idea de la independència resta dins més ferma que mai. Es senten enganyats i dividits per les manipulacions d’uns jutges que interpreten la Constitució “sui generis”. La justícia europea els ho adverteix però no la volen acceptar, amb el suport incondicional del PP i del PSOE, d’un rei fugit i tacat, de la premsa madrilenya, dels poders fàctics, dels econòmics, de la policia patriòtica i de l’opinió pública.
I dic el PSC-PSOE perquè coneixen perfectament les anomalies que durant els 13 anys darrers, els espanyols han comés contra Catalunya. Ho saben, ho coneixen i, a sobre, en donen suport. Continuen mentint-nos visitant la Moreneta però no volen arreglar el dèficit fiscal que patim. Necessiten els nostres diners per repartir-los entre els espanyols que per l’altre costat no ens estimen. Des del 2014 s’ha de revisar el finançament autonòmic. Montoro, el ministre de Rajoy, no ho va voler arreglar. Però han passat els anys que ha manat el PSOE, ens tiren “floretes” dient-nos que ens estimen molt però no ho solucionen. Catalunya no pot pagar l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, les obres públiques ni la cultura perquè no arriben els diners que hauríem de disposar, mentre els 20.000 milions de dèficit fiscal es perden pel camí. “Floretes” moltes!, realitats cap! Munten “taules de diàleg” i ens van prenen el pèl i els diners, aprofitant-ho davant Europa per dir-los que existeix diàleg amb Catalunya. Confondre, enganyar i falsejar, aquest és l’objectiu!
Diuen defensar el català però en limiten l’estudi a l’escola. Als organismes oficials en hi hem d’adreçar “en la lengua común” menystenint la nostra. D’on ha sortit això de “común”? Serà perquè durant segles ens han prohibit estudiar a les escoles la nostra llengua i ara, arribada “la democràcia controlada per la porta del darrere”, cínicament ens acusen de perseguir el castellà. Davant d’això només ens cal preguntar: “som espanyols o som súbdits d’Espanya?” Si fóssim espanyols tindríem drets idèntics que la resta. Som súbdits perquè ens discriminen. Ells imposen la llengua i hem d’obeir, malgrat que a les nostres escoles el castellà és coneix millor que a la resta d’Espanya.
El PSC es disfressen de bons catalans, i com no poden fer llistes electorals a la majoria dels pobles de l’interior de Catalunya, munten “llistes fantasmes” amb desconeguts que res tenen a veure al poble … i aquesta és la tàctica! Enganyar, mentir i embolicar la troca i aquí no passa res! Però la llei ho permet. Treuen pancartes dels balcons, llaços grocs, o multen o inhabiliten. Els jutges polititzats fan política i deixen la justícia de banda.
Des del PSOE, que domina la fiscalia general de l’estat, continuen atropellant els nostres polítics, inhabilitant-los, multant-los i acusant-los de delictes inventats. Ens tracten com a terroristes i als “piolins” com a herois. On s’ha vist que es pugui prohibir votar un referèndum demanat i aprovat per majoria absolutíssima? Preguntar al poble la seva opinió, pot ser il·legal a un país democràtic? No recorden que van conquerir Catalunya a sang i foc. A la seva història no hi consta aquest episodi. Ens feien estudiar el “tanto molta, monta tanto Isabel como Fernando”. Aquesta és la “seva” realitat que tant difereix de la història real. Però com la història la escriuen els guanyadors continuen reprimint-nos i el govern actual “molt democràtic” ens volen fer combregar “en rodes de molí”.
Per això els socialistes de fa 40 anys parlaven d’autodeterminació dels pobles, Iceta no fa gaire encara reclamava la necessitat d’un referèndum “de claredat” semblant al Quebec i avui, com les paraules se les emporta el vent, tenen la barra de negar-ho tot. I mentre el jutge Llarena fa el ridícul davant del món democràtic perseguint eurodiputats elegits pel poble i “el gobierno más de izquierdas de la historia” enlaira un “campechano” carregat de delictes, permetent-li passejar-se per Galícia. Tot es possible i tot impossible perquè la “seva” llei és la seva i no la nostra com a poble subjugat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari