Només el poble català pot defensar-se dels atacs continuats que arriben d’Espanya. Des del moment que Espanya va tenir el mateix rei que Catalunya, amb “el tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando”, els atacs foren continuats. En aquells moments, Catalunya era una potència econòmica i militar, i Castella necessitava reivindicar-se, malgrat ser més gran i tenir més habitants, i vet aquí que hagueren d’imposar “el tanto monta” perquè no desitjaven que el peix petit que tenia més força econòmica i dominava el comerç de la Mediterrània, se’ls mengés. Amb la conquesta d’Amèrica van superar i de molt l’economia de Catalunya. Portaven vaixells carregats d’or i plata que serviren per construir catedrals, palaus senyorials, engrandir els exèrcits i per enriquir-se per la corrupció els que manaven. Els joves castellans emigraven en massa al nou continent per enriquir-se. Els camps deixaren de produir. Per ser, Amèrica, una conquesta potestativa de Castella, els catalans no poguérem participar-hi. Érem d’un país diferent, malgrat tenir el mateix rei. Però en canvi, els nostres camps produïen i exportàvem els fruits que collíem a Amèrica, via Sevilla, l’únic port per on podien sortir les exportacions. Aviat, amb el rei comú, Catalunya va perdre pistonada econòmica. Als territoris mediterranis aviat s’hi va introduir la pompa castellana, la llengua i la pèrdua dels territoris. Els catalans manteníem el Parlament democràtic des del 1292. Teníem president elegit per Corts, fins que va arribar la baralla entre Àustries i Borbons i Felip V va ocupar amb la força de les armes Catalunya, va imposar la llengua, les lleis i va destruir la nostra administració amb 400 anys d’història democràtica.
Des d’aleshores, com a terra conquerida, ens han tractat com una colònia. Ens han ocupat, ens han humiliat, ens han carregat d’impostos i quan ens hem queixat, han bombardejat Barcelona amb l’afany de destruir la nostra cultura i la idiosincràsia com a poble per fer-nos iguals que ells. Guerres monàrquiques, dictadures, aixecaments militars, cops d’estat…tot una continuïtat de despropòsits que, malgrat el nostre caire emprenedor, quan hem aconseguit alguna llibertat com fou la Mancomunitat de Catalunya, que amb pocs anys va canviar-la convertint-la en un país pròsper i ric, aviat el dictador Primo de Rivera, secundat pel rei Alfons XIII, corrupte com els avantpassats, ho van abolir i van anul·lar el nostre idioma i les institucions.
Vam viure la 2ª República i la restauració de la Generalitat. Franco, amb un cop d’Estat, novament ho va destruir, deixant milions de morts pel camí, empobrint la població i enriquint-se’n uns quants aprofitats de la dictadura. En morir va renàixer la il·lusió d’una nova democràcia. S’hi va arribar però sense canviar aquells que amb Franco van actuar des de la justícia, la policia i les institucions, com a repressors. Va haver bona voluntat en redactar la Constitució però passats els anys, han revifat els que volen destruir Catalunya i la seva gent. PSOE, PP i els seus addictes servidors que s’alien quan els convé per sotmetre’ns, a vegades, contra natura, com ho van fer amb l’alcalde Trias o l’alcalde Maragall, en les dues darreres eleccions de Barcelona.
Catalunya només la podem defensar des dels partits catalans. La resta són els del 155, els de les presons, els que inhabiliten, multen, destrossen estatuts aprovats amb totes les legalitats, i en temps anteriors, bombardejant, assassinant als presidents de Catalunya i del Barça i afusellant en massa els dissidents. Aquests, de diferents colors, tots són espanyols que fan passar el corredor del Mediterrani per Madrid, no inverteixen el que prometen i ens volen fer parlar en un idioma que no és el nostre, usant els tribunals, que són els continuadors del franquisme, dominats per la porta del darrere, segons va revelar en el seu diu un senador del PP, considerant-nos amics i comprats.
Per tant, catalans, refresqueu la memòria!; tots hem d’anar a una i dipositar el vot per Catalunya, a qualsevol dels tres partits que no depenen de Madrid. Deixeu-vos estar si aliances de les dretes o de les esquerres, PP-VOX o PSOE-Podemos. Ells són espanyols per essència, i conseqüentment, anti catalans de naixement. Tant enemics de Catalunya són els uns com els altres. No se’n valen ni les taules de diàleg, ni les promeses que mai arriben. Ens espien i el cas Pegasus quedarà per investigar perquè saben que els responsables mereixen la presó, com tants casos de corrupció del PP, cobrant sous en negre els membres del govern, sense pagar impostos. Nosaltres només podem avançar Catalunya, si units, els plantem cara, i ens n’anem d’aquesta Espanya que sempre ens ha tractat com una colònia.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari