El PSOE ha canviat el xip. Mentre va durar la legislatura anterior ens rascaven l’espatlla però ens prenien el pèl. Ara la necessitat dels vots de Junts per elegir la presidenta del Congrés dels Diputats els ha fet canviar d’actitud. Han baixat del ruc i han accedit a respectar-nos? Conseqüentment Junts ha votat a favor de Francina Almengol, com a presidenta del Congrés de Diputats. Això no significa que s’hagi de votar afirmativament al president del Govern, Pedro Sánchez. Catalunya necessita ser respectada com una Nació independent. Per tant queda molt camí per recórrer i, si el respecte continua, Catalunya obrarà en conseqüència.
De moment s’ha aconseguit que els catalans siguin considerats lingüísticament iguals als espanyols, podent parlar en el nostre idioma a les Corts, al Senat i a l’Eurocambra. És un primer pas de respecte i igualtat, ja que fins ara ens tractaven com a éssers inferiors. S’ha de recordar que amb les taules de diàleg el PSOE han passejat tant com han volgut ERC; la promesa que a l’Eurocambra es podria parlar en català no es va complir. Ara, però, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va registrar abans de la constitució de les Corts, davant del Consell d’Europa, que les llengües catalana, basca i gallega siguin reconegudes com a oficials. Com va exigir el president Puigdemont al PSOE, és un fet comprovable. I la presidenta de la cambra baixa, Francina Armegol, ha manifestat que Espanya és un país multinacional, i des de la constitució de la mateixa, tothom podrà expressar-se en la seva llengua pròpia. Hem avançat en igualtat i cal felicitar als que ho han fet possible.
PP, Vox i molts amagats del PSOE faran el possible i l’impossible per tombar la proposta. Disposen del Senat on tenen majoria absoluta i dificultaran tant com podran i sense consideració el bon enteniment. No sé com, ni quant, ni quins mètodes empraran, però faran el que podran per desactivar-ho. Els catalans ja ho coneixem quan als jutjats només es dictaminen un 6% de judicis en el nostre idioma, a les escoles primàries obliguen a ensenyar tants per cents en la seva llengua, a les notaries la majoria de les escriptures es redacten en castellà i a les universitats i les mateixes biblioteques catalanes hi domina el castellà. Com poden admetre que l’idioma propi de Catalunya des de fa mil anys, perseguit, prohibit i tractat com a dialecte, el deixin usar a les institucions estatals? Si poden, ressuscitaran el general Franco i Primo de Rivera per tornar a obligar, prohibir i anul·lar la igualtat lingüística.
De moment Junts ho ha de fer valdre per la defensa de Catalunya. El PSOE ja va manifestar que havia diluït l’independentisme que havíem guanyat el 2017 celebrant el referèndum que el TC va declarar-lo il·legal. Com pot ser il·legal un referèndum que és la base de qualsevol democràcia? El poble no pot determinar la seva voluntat democràtica? A Espanya els resulta possible negant el conflicte polític existent des de fa segles. Anteriorment ho han solucionat per la força de les armes i en passades legislatures amb els tribunals, alguns dels quals dominats per la porta del darrera. El “fugado” no ho haurà estat debades per aconseguir el respecte actual i els posteriors, si s’arriba a l’acord de legislatura.
Però encara tenim molt camí per recórrer. Queden les altres reivindicacions que han estat reclamades i mai escoltades. Igual les comissions d’investigació de Pegasus, com desjudialitzar els 4.000 perseguits i encausats, com investigar els atemptats del 17-A. I és que no és el mateix deixar-nos parlar en el nostre idioma als estaments oficials –malgrat que per ells sigui molt gros- que donar a conèixer les “clavegueres de l’Estat” pel seu interior. Villarejo, que d’emmerdar en sap a dojo, diu que la porqueria existent en aquest país és “un començar per no acabar”. Hi ha tanta brutícia i tanta neteja a fer entre gent d’alts nivells que sembla impossible arribar a conèixer les veritats; massa personatges d’altes responsabilitats haurien de ser condemnades. Per això el PSOE sempre s’hi va negar a esbrinar-ho. Amb el Pegasus es van treure de davall de la màniga que Pedro Sánchez i altres també havien estat espiats com els polítics catalans i assumpte enllestit. L’amnistia com a conseqüència del referèndum, molts juristes creuen que es pot aconseguir i el Tribunal Constitucional haurà de decidir. Però queda la pregunta del 17-A. Dies abans dels atemptats el senyor Margallo ja va advertir a Catalunya “passarien coses” per contrarestar el referèndum i “mientras un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible…”. Existeix molta brutícia amagada amb moltes responsabilitats emmerdades, totes contra Catalunya per mantenir-nos controlats com una colònia!
Per tant, amb la història de segles de confrontació política d’Espanya contra Catalunya, queden molts dubtes per davant. Sempre han usat la força per sobre el diàleg i la repressió per sobre de l’enteniment. Ara hem entrat dins el camí on amb bona voluntat es podrien reparar tantes ofenses com hem rebut d’un estat que ens ha maltractat continuadament.
Tant de bo que puguem anar avançant en favor de les nostres llibertats arravatades per la força de les armes des del 1714, amb bombardejos, cops d’estat, dictadures i jutges vigilats per la porta del darrera. Disposem d’una realitat que hauríem d’aprofitar-la per aconseguir la bona entesa comprovable, com exigeix el president Puigdemont. La independència de Catalunya és irrenunciable, no per xafar res sinó pel bon enteniment entre tots.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari