En el marc de les activitats organitzades pel Dia Mundial del Turisme, l’escriptor Enric Querol, va fer una ruta literària per Tortosa per donar a conèixer les noves dades que ha descobert de la vida de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona.
Aquest any es commemoren els 400 anys de la seva mort i, per això, s’han organitzat actes diversos als municipis pels quals va establir una relació.
Fins no fa gaire, tothom donava per fet que Garcia havia nascut a Tortosa perquè es creia que s’havia trobat una partida de naixement que era seva i, fins i tot, s’havia acceptat que els seus pares eren pescadors, tal com s’explicava en aquell document.
No obstant això, les investigacions dutes a terme pel filòleg, Albert Rossich, i pel mateix Querol apunten que, en realitat, Garcia va néixer a Saragossa el 1579. Era el fill de Francesc Garcia, un tortosí dedicat al comerç de teles i a la passamaneria, que va casar-se amb Margarida Ferrandis (o Ferràndiz), del sud de França. Malauradament, Garcia morí quan el seu fill tan sols tenia 1 o 2 anys. Aquest fet va provocar la seva partida cap a Tortosa, on van retrobar-se amb l’avi patern, que va fer-li de pare. L’avi era mestre de dansa, cantant a la capella de la Catedral i, per Corpus, era el portador de l’Àliga al ball. Vicent Garcia va aprendre les seves danses, els cants populars… i potser per aquests records va ser capaç d’escriure un romanç sobre la Cucafera de Tortosa.
La família vivia al carrer Taules Velles, a la casa de l’Abat de Benifassà i, sis anys més tard, la seva mare va tornar a casar-se amb un llibreter tortosí, en Pau Gono. Dissortadament, va morir-se al cap de quatre anys i, finalment, Margarida va decidir seguir ella amb el negoci del seu marit. Per tot plegat també podríem dir que Vicent Garcia va estar, des de ben petit, envoltat de llibres i d’impresos.
No se saben gaires coses de la seva etapa d’infantesa, tot i que, creuen que és molt possible que estudiés teatre i gramàtica a un estudi que hi havia a Tortosa i va formar part de l’obra teatral de Santa Susanna Verge i Màrtir.
L’oncle de Garcia era un frare franciscà i, molt probablement, d’ell en rebé aquestes influències eclesiàstiques que acaben explicant-nos que va anar a estudiar per a ser capellà a Barcelona, a on el bisbe Manrique l’ordenà capellà el 1601.
El 1605 va treballar al servei del bisbe de Vic, Francesc Robuster. Però també va fer amistat amb Pere de Montcada, marquès d’Aitona i un dels nobles servidors dels Àustries. Amb ell va treballar en diverses ocasions, però la més destacada va ser el 1621, quan va ser el seu secretari mentre Montcada era el bisbe de Girona.
El 1607 van fer-se oposicions per a la rectoria de Vallfogona de Riucorb i Francesc Vicent Garcia va guanyar la plaça. Des d’allà és d’on va escriure la majoria dels seus versos i poemes. En va publicar molt pocs, bàsicament de tipologia religiosa, agrupats en alguns salms i sermons. Ara bé, també escrivia poemes satírics, amorosos, festius, eròtics i, alguns d’escatològics, per als seus amics i per a fer reflexions personals sobre diverses vivències.
Garcia es va doctorar en teologia als Reials Col·legis, el 1622. El mateix any va fer un viatge a Madrid per conèixer els escriptors de la Cort de Felip IV, però allà no va agradar a tothom el seu estil i un noble l’enverinà a ell i al seu escrivà. L’escrivà va morir de camí a Vallfogona i ell es quedà al llit de la rectoria, conscient del final dels seus dies. Abans de morir ordenà que es cremessin tots els seus escrits, però això no va arribar a passar i la seva obra es va anar difonent per tradició oral i, alhora, barrejant i confonent amb la d’altres autors contemporanis. Per tant, cal referir que al Rector de Vallfogona se li han atribuït molts poemes, moltes invencions i moltes anècdotes que no són certes. Fins i tot van arribar a atribuir-li la versió apòcrifa del Quixot d’Avellaneda. Encara ara és difícil discernir entre realitat i ficció, però Enric Querol ha intentat posar llum a la foscor, juntament amb la tasca que ja havia fet Albert Rossich, a través de la publicació d’una nova biografia crítica titulada Francesc Vicent Garcia, poeta barroc: Vida i misteris del Rector de Vallfogona.
Fes el teu comentari