Les comparacions són odioses, diuen alguns. Tanmateix, diuen també que són inevitables i, a vegades, una forma de ser crítics amb les coses, de fer-les créixer, evolucionar, canviar. Veus una cosa i la compares amb una altra cosa, penses que si modifiques això i allò, podries tenir alguna altra cosa diferent. L’art és comparar, la política és comparar, la vida és anar comparant la vida mateixa, sospesant-la i desafiar el temps és també poder-lo comparar amb diferents temps verbals. I així anar fent.
El cap de setmana passat, van ser les festes d’octubre a Alcanar i obrir un programa de festes a n’este poble és com entrar en una màquina del temps. Podrien imprimir el mateix programa any rere any i ningú notaria la diferència. La gent, durant els dies de festes, comentava, parlava: “que no fan res”, “que no hi ha cap lloc on anar a sopar”, “que fan el ball massa tard”… La gent sempre parla i mai plou a gust de tothom, segurament també hi ha gent que allò que fan li pareixerà bé. El que sí que és cert és que hi havia una cosa que també es deia i sobre la qual quasi tots els canareus hi estarem d’acord: a Alcanar, tot i ser festes majors, pels carrers no hi ha ambient festiu.
Dies després, vaig a un municipi veí. Allà, amb un escenari menut a una placeta, una taunell amb quatre coses i una miqueta d’art al carrer hi ha un ambient que aquí no l’aconseguim ni gastant-nos milers d’euros. L’acte, a banda de les organitzadores, el van presentar (de forma breu) tres regidories diferents; la de Comerç, la de Cultura i la de Festes. Vos imagineu que això pogués passar aquí? Que aquestes regidories anessen agafades de la mà? Aquí, em fa la sensació que es contraprogramen a elles mateixes, i si no es posen d’acord entre uns i altres…
Què hem fet a Alcanar, quina cosa hem fet tan i tan malament perquè les festes perguen aquella cosa tan festiva i popular que hi és present a tots els pobles, de nord a sud? Per què fórmules que funcionen perfectament arreu, aquí han desaparegut? En la meua opinió, s’ha perdut l’essència de les festes populars. Com ho podem solucionar? Una opció és el retorn als carrers. La cultura al carrer ens aporta espais de trobada, sentiment de comunitat, vida als calaixos dels establiments, promoure associacions. Continuem gastant centenars de milers d’euros en festes obsoletes, en grans esdeveniments, continuem fent protocols del segle XVIIII i no ens adaptem als nous temps. I no va de pressupost, sinó de trucar portes, de ser creatius en poquet, de crear sinergies amb els pobles veïns (aquí, en aquest sentit, vivim aïllats), de portar espectacles al carrer, d’aprofitar els espais i de parlar en les persones que poden aportar coses fresques, que n’hi ha moltíssimes. Si tenim un govern capaç de reunir 400 persones a un acte electoral, penso que té la capacitat de fer tot això i més. També, seria important que les regidories es comencen a parlar entre sí. En cap cas dubto de la bona voluntat de les persones entrants, però el que sí que passarà és que aquestes, a banda d’intentar fer les coses bé, hauran d’arreplegar molta misèria sembrada durant anys sense que s’hagués fet res per la cultura d’aquest poble, tret de fer-se fotos inaugurant sales que després no ens preocupem ni de cuidar-les, ni d’omplir de personal, ni de tenir cura del que ja tenim.
També hi ha aquella frase d’“és culpa dels canareus”, aquella que diu que “tres falduts fan un cor, i tres canareus, un pou”. Pos bé, malauradament, ni cors ni pous. La frase, qui siga que la va inventar, no ens va fer cap gran favor. Que el poble estiga perdut és perquè s’ha passat setze anys navegant a la deriva. I quan un vaixell va a la deriva, el principal responsable n’és el timoner.
*MARTA SANS és regidora de la CUP a Alcanar.
Fes el teu comentari