La consellera d’Educació va presentar a Tortosa els nous estudis superiors de música, que de la mà de l’ESMUC, la URV, i la Diputació es podran realitzar a les Terres de l’Ebre. La concreció del que es faria no va ser massa clara de cara als mitjans, tot i que entenc que sí de cara a les escoles del territori. De la informació publicada es desprén que només podran fer estudis les i els alumnes que facin el grau superior de música i el grau d’Educació Primària. D’entrada és un obstacle que deixa fora alumnat que només vol fer els estudis superiors de música, no sé si coincidiu amb mi.
De l’anunci també destacaria alguns elements que exploten tòpics, retòrica de manual.
El primer fa referència a que els nous estudis contribuiran a retenir el talent a l’Ebre. A l’Ebre, com en tants altres territoris fora de les capitals, els professionals de la música han de treballar en diferents llocs per tenir un sou mínimament digne. Les escoles de música fan el que poden per poder pagar un sou al seu professorat, sense poder garantir jornades completes. Hi ha professorat que acaba passant-se a l’educació secundària, cercant un sou digne amb una jornada laboral estable. Potser sí que s’acabarà retenint talent, però no tinc prou capacitat per veure-ho clar, disculpeu.
El segon fa referència al reconeixement de la tradició musical del territori. A l’hora de concretar que les especialitats en un principi seran les de vent-metall també es fa referència a la tradició musical i, concretament, a les bandes. Les bandes tenen entre els seus principals instruments, i els que generen més alumnat, els clarinets, els saxofons i les flautes. Però és que el reconeixement de la tradició musical de les bandes es podria fer d’altres maneres, abans de fer un anunci que pot ser simbòlic cap a les bandes, però que no és un pas que les beneficiï realment.
Les bandes de música necessiten un finançament com cal, que permeti mantenir les seues estructures, i les seues escoles de música, i la seua tasca cultural i social en general. Si això no se soluciona, algunes desapareixeran, reduiran la seua estructura a la de temps passats, o aniran sempre malvivint. I en això els ajuntaments tenen molta responsabilitat, la d’ajudar a obrir portes per dignificar la situació de les entitats musicals. En el moment que això s’hagués aconseguit seria el moment de fer anuncis com este, tot i els dubtes que he expressat abans. De fet, abans de fer grans anuncis, s’hauria de revisar també quant costa estudiar música al país. És normal la diferència que hi ha entre estudiar el grau professional de música a Catalunya i al País Valencià o l’Aragó? És normal la diferència que hi ha també en el cas del grau superior? Els estudis de música són elitistes, quan haurien de ser estudis a l’abast de tothom, pels valors que aporten, culturals, intel·lectuals i socials.
I disculpeu, quan vaig veure la notícia, tot i pensar en positiu, no vaig poder evitar pensar que, un cop més, una de les ciutats del territori que més músics té i genera, amb les dos bandes més importants del país, perd una oportunitat de ser referent en el camp de la música, en detriment de la capital que s’ho enduu sempre tot. Bravo per aconseguir-ho, punt negatiu per als polítics ampostins per perdre-ho.
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari