La creació de la Taula per a l’impuls del nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre, liderada pel Govern de la Generalitat, marca un punt d’inflexió en un projecte que avança amb pas ferm. La voluntat de crear un espai de diàleg, treball conjunt i consens entre diverses institucions, entitats i representants socials, és la millor eina perquè aquest projecte estratègic per a les Terres de l’Ebre sigui una realitat.
Aquesta voluntat d’avançar des del consens polític i social, bandejant retrets, discussions i partidismes, que massa sovint han paralitzat, desvirtuat o, fins i tot, fet perdre projectes o actuacions estratègiques i necessàries per al nostre territori, marca un camí a tenir present.
El nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre és un projecte complex que requerirà la inversió més important que s’hagi fet en dècades a les nostres comarques i un calendari de terminis que no serà curt. D’aquí, la importància, també, d’aquesta Taula, per fer-ne seguiment i superar els obstacles que puguin anar sorgint.
La millora en l’àmbit sanitari que aquests darrers anys Esquerra Republicana de Catalunya estem portant a terme a les Terres de l’Ebre des del Govern de la Generalitat va més enllà d’aquest projecte de nou hospital universitari de referència de les Terres de l’Ebre. Cal sumar-hi moltes altres inversions i actuacions, de gran transcendència. Molt important ha estat i és la modernització de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i la creació de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, que va creixent i aglutinant més serveis i personal.
Les inversions i actuacions fetes a l’Hospital de Móra d’Ebre, han recuperat i ressituat aquest actiu com un element fonamental del nostre sistema regional; i que integra el model territorial sanitari de primer nivell que estem implementant.
Un model en què també té un paper cabdal l’ampliació, actualització i modernització de l’Hospital Verge de la Cinta, al qual s’incorporaran estudis universitaris. Aquesta ampliació ha vingut precedida per la reforma de l’Àrea d’urgències, entre altres actuacions, i l’entrada en funcionament d’un aparcament gratuït amb capacitat per a 400 vehicles, construït en 4 mesos i que ha donat resposta a una demanda històrica.
Les actuacions a l’Hospital Verge de la Cinta han d’estar finalitzades l’any 2025 i comporten una inversió històrica de 40 milions d’euros, amb un nou edifici per a ús de Bloc Quirúrgic, Esterilització, Hospital de Dia, Consulta Externa, Farmàcia i serveis generals de suport. A més, aquestes noves instal·lacions se connectaran amb l’edifici actual mitjançant una passarel·la, i hi haurà ascensors que permetran accedir des de l’Hospital al centre de la ciutat de Tortosa. El resultat de tot plegat serà un gran canvi, que farà possible oferir uns serveis adequats a les necessitats presents dels usuaris de la regió sanitària, equiparant-los a la resta del país.
D’altra banda, també són importants la millora i construcció de nous CAP i el Pla per incentivar que els metges de família i altres especialistes vulguin venir a treballar en l’àmbit rural, oferint millores salarials i altres mesures per millorar l’atenció primària.
I, més enllà d’aquestes actuacions, cal posar en relleu altres millores en l’atenció a les persones gràcies a l’esforç dels professionals dels centres i els proveïdors. Així, el 71% dels usuaris de l’Atenció Primària i Comunitària van rebre visita amb el seu professional assignat en cinc, o menys dies, durant l’any 2023. Fet que va permetre assolir aquell any el màxim d’intervencions quirúrgiques fetes a la regió sanitària de Terres de l’Ebre. També es va disminuir el nombre de pacients en llista d’espera fora de termini; que s’ha reduït gràcies a l’augment d’activitat. A més, cal sumar-hi la reducció d’un 60% de les persones que estaven en llista d’espera fora de termini per proves diagnòstiques com tac, ressonància i ecografies.
Per acabar, és important destacar què, després de disset anys sense revisar convenis, s’hagi arribat a acords entre la conselleria de Salut i els diferents sindicats sobre mesures organitzatives i les condicions laborals dels professionals.
Unes condicions i unes actuacions que hem d’aspirar que puguin ser més i millors, però que, alhora, no hem d’oblidar que es veuen limitades per l’infrafinançament crònic que sotmet l’Estat espanyol a la sanitat catalana, a més, de les conseqüències del dèficit fiscal anual de 22.000 milions que com a país patim, d’uns diners que aportem a Madrid i no retornen.
*MARIA JESÚS VIÑA I ARIÑO és secretària general de la federació de l’Ebre d’ERC.
Fes el teu comentari