A la Declaració Universal dels Drets Humans, l’article 19, diu: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”. A l’article 7, diu: “Tots som iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació”. I encara l’article 20, diu: “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques”
L’Òmnium Cultural amb el suport de gairebé 150 associacions, i centenars d’intel·lectuals, acaben de signar un comunicat que resumeixo i diu: “En els darrers anys hem vist com des de la política i la justícia s’ha dut a terme una clara criminalització de la protesta, amb greus repercussions per a persones que exerceixen el dret de reunió i manifestació, vulnerant el dret de reunió i manifestació…perseguint l’independentisme…Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta, davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins la causa contra el Tsunami Democràtics que porta a terme l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem…que suposa un atac directe a l’exercici de drets fonamentals, del dret de manifestació i a la llibertat d’informació…investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència en una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i l’estat de dret…”
És molt trist que des d’Espanya qualsevol dissidència contra “la unidad nacional” pugui ser reprimida per la policia o per la justícia –suposadament de forma sospitosa de legalitat- i que, a sobre, se la qualifiqui com a terrorisme. La igualtat que manifesta l’article 7 dels Drets Humans no existeix. A Espanya, els governs, la premsa, la justícia, la policia, els poders fàctics i, fins i tot, la Conferència Episcopal, tots a l’uníson tenen clar que han de lluitar i han de perseguir tot allò que no els agrada. Ho poden declarar il·legal, perseguint, condemnant i reprimint el que no és del seu gust.
I vet aquí com actualment es barallen els dos grans partits estatals, el PSOE i el PP, perquè tots dos lluiten, es maltracten i s’acusen pel fet que volen manar. Ara per la compra d’unes mascaretes quan un i altres en van fer de les seves, fa uns dies per l’amnistia, i quan escoltem alguna emissora espanyola només saben parlar “del fugado” Puigdemont i de Catalunya. Nosaltres els catalans som sempre els dolents de la pel·lícula; sense discussió. Ara ens defensa el PSOE perquè no vol que se li escapi la clau del govern i “el fugado” no existiria pel PP si Junts els hagués donat suport contra els socialistes. O sigui que això és un començar i mai no acabar. Lluita d’interessos d’uns contra els altres i sempre Catalunya la tenen al fons de la discussió. Quan nosaltres no som imprescindibles, ens segueixen maltractant com ja ho han fet des de sempre de forma habitual.
I mentre, nosaltres paguem més que ningú, no permeten parlar la parla pròpia quan l’extrema dreta mana a alguna regió catalano-parlant i, fins i tot, com en l’època de Franco San Baudilio de Llobregat, a pobles d’Alacant que al municipi Fondó dels Frares l’han rebatejat com Hondón de los Frailes. Les lleis se les acomoden al seu gust i a sobre no ens construeixen les infraestructures i ens tracten com a ciutadans de segona. Ara el PSOE ho vol arreglar amb l’amnistia i amb la revisió de Pegasus, i concedint-nos algunes almoines com deixar-nos parlar el català al Congrés, oblidant-se que quan manava el PP i van donar suport al 155 i, Iceta i Illa es manifestaven al costat de Vox, cridant contra els independentistes catalans. O sigui que ens enganyen a tothora, igual el PP com el PSOE. En aquest moment per les conveniències, la pilota juga a una altra divisió ja que Sánchez no podria governar sense l’ajuda de Junts.
Però davant de tantes anormalitats antidemocràtiques contra Catalunya, prossegueixen les repressions i la persecució. Abans van perseguir Pujol, Trias i Mas posant en entredit la seva honorabilitat amb falsedats i fent-los perdre les eleccions corresponents. I encara ara pel cartell de “Llibertat als presos polítics” del president Quim Torra, el tornen a imputar per castigar-lo o el jutge García-Castellón persegueix Puigdemont o Marta Rovira, com autèntics terroristes. Quan s’acabarà, tanta discriminació i tants atemptats contra la Declaració Universal dels Drets Humans dels líders independentistes catalans? I quan ja havia escrit l’article acabem de conèixer que la llei d’amnistia ha sigut avalada per la Comissió de Venècia i el Consell d’Europa deixa clar que en aprovar-se no afectarà la separació de poders. Conseqüentment es tracta d’un altre revés pels jutges espanyols i sobretot per PP que des de Brussel·les ho havia impulsat per Dolors Montserrat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari