Amposta va tenir un fort desenvolupament urbà durant la primera meitat del segle XX, a causa de la immigració provocada per la posta en cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre, que fou possible gràcies a la transformació en regadiu dels erms deltaics amb l’aportació d’aigua dolça a través del canal de la dreta de l’Ebre.
A principi del segle XX, Amposta era pràcticament l’actual nucli antic amb unes prolongacions cap al Grau a l’entorn del mateix carrer, cap al Delta al llarg del Carrer Sol i la carretera de Sant Jaume, i l’espai que va des del nucli antic, entre la Ccarretera de la Ràpita i la de Santa Bàrbara fins arribar aproximadament fins l’actual carrer Jardí i el parc.
Aquesta àrea urbana estava delimitada per àrea de regadiu i zones humides del delta (Xiribecs) a l’est, al sud per terres de secà (garrofers i oliveres), seguint amb l’antic camp de futbol, antic velòdrom i per l’antic cementeri situat on després es varen construir la Cases Barates i a l’oest pel Grau, la carretera de Santa Bàrbara i pels camps de garrofers i oliveres de l’àrea que anys més tard va ser el barri de les Quintanes.
Fora dels límits descrits les edificacions eren quasi inexistents, i només hi havia alguns petits magatzems agrícoles.
Durant el primer quart del segle XX, gran part d’aquest període fou alcalde d’Amposta Joan Palau. Aquest període ve caracteritzat per la construcció de diverses edificacions singulars, les escoles públiques “Escuelas Nacionales” (1917),el parc que hi ha al davant i l’únic existent a Amposta fins dates recents, la construcció de les Cases Barates sobre l’antic cementeri, la construcció del Pont Penjat sobre el riu Ebre, que potser és l’obra mes significativa d’aquest període.
Totes aquestes àrees descrites que eren sòls agrícoles bàsicament de secà, i es varen desenvolupar al llarg de la primera part del segle XX, a base d’una xarxa urbana en forma de quadrícula que es podia pensar a imitació del Pla Cerdà de Barcelona, però amb unes illes molt més petites, amb un aprofitament més gran del sòl, sense preveure zones destinades a places ni jardins ni lliures.
La coordinació entre l’Ajuntament i els propietaris de les finques agrícoles, sense dubte, fou un fet. Es varen coordinar per traure el màxim rendiment del sòl com es demostraria en la inexistència de zones lliures i zones verdes.
Durant el període de la postguerra, sent alcalde d’Amposta el senyor José Porres Navarro, es va anar omplint seguint la xarxa descrita, fins als anys 50, que l’Ajuntament va decidir encarregar per primera vegada l’elaboració d’un pla General d’Amposta a l’arquitecte barceloní senyor Barba Corsini. Barba Corsini fou l’arquitecte que va projectar el mercat Municipal, l’edifici de l’Ajuntament i la caserna de la Guàrdia Civil. Fou el primer intent seriós de planificar el poble. Fins aquest moment, la planificació s’havia fet amb la participació dels propietaris, els regidors municipals i els serveis municipals, en aquell temps molt escassos.
El pla urbanístic del senyor Barba Corsini, que fou redactat però no sabem si en part o en tot el seu conjunt, no fou formalment aprovat i pràcticament ha desaparegut com document públic. En els arxius municipals només ha aparegut alguna perspectiva, ara també desapareguda. Seria important poder recuperar la documentació per conèixer les idees que contemplava, el perquè de la seva desaparició, i això ens permetria conèixer millor l’evolució d’Amposta, les propostes de futur que es proposaren, i potser sabríem el motiu de la seva desaparició. Seria interessant poder contrastar les propostes del pla i l’evolució del que realment s’ha pogut executar.
D’aquell Pla General redactat pel senyor Barba Corsini només es van mantindre i utilitzar les ordenances municipals que va elaborar per al Pla, per una decisió personal de Francesc Torres per tenir una referència clara per poder donar les llicències municipals d’obra, i que es varen utilitzar fins els anys 80, quant ja es van substituir en part per les normes subsidiàries provincials redactades per l’arquitecte barceloní senyor Ribas Piera per als municipis que no tinguessin un planejament vigent aprovat oficialment, com era en aquells moment Amposta.
Durant el període dels alcaldes Pere Margalef i Josep Fàbregues van haver-hi diferents intens d’ampliar el nucli urbà, però sempre amb una planificació puntual seguint les alineacions dels carrers existents ja traçats, sense tenir en compte la necessitat de zones verdes, lliures o d’equipaments per a un poble modern, com previsiblement preveia el pla del senyor Barba Corsini. Així es va ampliar el poble fins al carrer Barcelona i quasi fins als Xiribecs per l’oest i fins l’avinguda de Catalunya per la part sud.
L’ampliació d’Amposta cap al Grau i Quintanes es va realitzar amb el mateix criteri descrit, tot copiant la quadrícula de Cerdà però amb unes dimensions menors, també sense tenir en compte ni zones verdes ni lliures.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta.
Fes el teu comentari