La història de la humanitat està plena d’actes tenebrosos per guanyar el poder, la riquesa o el prestigi personal. Només cal recordar com de sagnant va ser la creació de Roma VII segles abans de Crist, i el posterior Imperi Romà, on un dels germans, Ròmul, va matar a Remo, havent estat abandonats al costat del riu Tíber de nounats, i alletats per una lloba. Els actes perversos s’han mantingut durant segles i sobretot en política, on les ambicions personals sembla que no tinguin fi ni compte. L’exemple més clar el tenim ara mateix al país més poderós, els Estats Units d’Amèrica. Allí Donald Trump fa servir tots els recursos –bons i dolents- per disposar del poder suprem, sense importar-li les conseqüències.
A Espanya ja ho hem vist molts cops, al llarg de la història. Però sobretot els darrers vint anys marcats per les nefastes maniobres dels polítics espanyols amb el suport del poder judicial contra els catalans, -l’Estatut i el referèndum- sense mirar el mal que produïen a la democràcia i contra Catalunya. El desig anava encaminat a destruir l’adversari, en aquest cas la majoria parlamentària de Catalunya, amb mentides i proves falses manipulades que el jutges polititzats els donaren suport, condemnant els nostres líders i l’independentisme en general.
Ara li ha arribat l’hora a Pedro Sánchez per obra de la dreta i l’extrema dreta, que tant tenen a amagar després d’anys que han practicat sistemàticament la corrupció i l’enriquiment d’uns quants en benefici propi. S’han servit de Manos Limpias, sindicat d’extrema dreta, que ha presentat una denúncia per presumptes delictes de corrupció i tràfic d’influències contra Begoña Gómez, dona del president Sánchez. Serà o no serà veritat, però Pedro Sánchez en seu parlamentària digué, en conèixer-se la denuncia, “…todavía confío en la justícia…”. Caldrà jutjar-ho i a la fi es sabrà si és veritat o resulta ser un arranjament per desprestigiar l’adversari. Fet terrible per les conseqüència que podria produir, tractant-se del president del govern i d’un atac directe a la seva honorabilitat i més quan el mateix sindicat acaba de manifestar que la denúncia s’ha basat en informacions de periòdics.
La reacció ha estat immediata. Pedro Sánchez estratega i calculador, davant de les eleccions catalanes, ja ha dit la seva. “El dilluns comunicaré si abandono el càrrec de president del govern…” Opino que és tracta d’una estratègia per aparèixer com a víctima, davant dels seus i d’aquells que no el voten que poder-los fer canviar el vot a favor del PSOE, sobretot a les properes eleccions catalanes. Ho manifesto perquè és un lluitador nat i davant les eventualitats adverses va acabar guanyant dins el seu partit quan li havien negat la direcció. I per aconseguir el poder estatal va unir-se amb els que anteriorment atacava, com és el cas d’ERC i Junts o Bildu. Ara amb el seu suport disposa de la presidència del govern, fent les filigranes necessàries dient blanc on anteriorment deia negre, i aquí no passa res. Per això m’estranya que la seva dimissió pugui arribar a produir-se.
Davant d’aquesta suposada corrupció de la dona de Sánchez, els catalans ens ha de fer reflexionar profundament. Sánchez té dues cares ben diferents. Per conveniència va significar-se al costat de la dreta i l’extrema dreta, a partir del 2012, servint-se de proves falses que culpaven Pujol, Trias i Mas, i posteriorment Junqueras, Puigdemont, Marta Rovira, Jové o Torra i milers de catalans que es manifestaren demanant la independència. Aquestes proves les van muntar, servint-se de Villarejo, dirigit per Fernández Díaz i altres personatges del PP, començant per Rajoy. En aquell moment, a Sánchez li interessava anar contra Catalunya i manifestar-se a favor de Vox i Cs, malgrat conèixer les manipulacions judicials emprades.
Han canviat les tornes i en aquest moment la víctima és ell, sense voler-se recordar d’haver donat suport al PP, Vox i Cs, promotors directes o indirectes de l’acció de Manos Limpias. Cal recordar que el mateix tribunal que va condemnar els líders catalans a 100 de presó per convocar un referèndum, va absoldre a aquest sindicat quan amenaçava a entitats a rebre diners o els desprestigiaria amb proves falses. En aquest moment els trets van dirigits contra Sánchez, quan fa poc els aplaudia sabent perfectament que mentien per anar contra els desitjos majoritaris dels catalans.
Ara que Sánchez i el PSOE necessita Junts per disposar de la majoria, no se’n vol recordar d’aquelles accions. Veure’m ben aviat què succeeix el proper dilluns i si vol o no vol dimitir. Potser que d’aquesta denúncia en vol treure profit i no dimitirà i el que busca és guanyar vots. Però també crec que des de la força del govern i del Congrés de Diputats, s’ha d’aprofitar l’avinentesa per democratitzar el sistema judicial. Fets d’aquesta mena que no respecten les llibertats personals i els drets humans, i es denuncien sense proves fefaents, haurien de penalitzar els seus promotors. Va succeir amb el procés, pagant-ho els líders catalans i ara s’ha haurà de rectificar amb l’amnistia seguint els passos marcats per la justícia europea, mentre que l’extrema dreta sense proves continua acusant amb total irresponsabilitat i impunitat. Per ser i semblar un país totalment democràtic el CGPJ hauria d’obrar en conseqüència.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari