Recordo aquell estiu que el meu padrí Josep Maria i l’oncle Vicente em van portar a casa Paladella, jo devia tenir uns 15 anys. Em van explicar quin lligam tenim amb ells. A partir de llavors vaig saber que hi ha vincles que no es poden trencar, fets que marquen un abans i un després. Hi ha fets de la història que ens afecten a tots i en aquell moment reconeixes a l’amic i a l’enemic. Veus com un petit acte pot marcar a les noves generacions. No em podia imaginar mai que aquell dia em portaria a escriure aquest relat i a ser la companya política d’aquell jove que em presentaven, tampoc no podia imaginar-me mai que les coses poden ser tan senzilles i enrevessades al mateix temps. Tampoc que el fill del senyor Paladella seria el meu padrí polític i m’obriria un món de gent, d’activitats, de treball constant pel meu poble, per la meva comarca i per les Terres de l’Ebre.
Segons un antic proverbi xinès, el lleu aleteig d’una papallona conté la capacitat de repercussió a l’altra banda del món. No hi ha una acció ni inacció sense reacció. Res no passa indiferent, encara que tossudament ho descartem.
Davant un somriure, desperta un somriure. El tambor vibra i les cames es mouen soles. El perfum s’expandeix i l’enigma desperta sentits. Els morfeus tenen braços o tenalles en ocasions, i els malsons són realitat, en alguns espais sense ventilació.
Un enuig pot demanar tants altres com els gestos nobles impossibles de comptar.
Joaquim Paladella és el representant ebrenc pel PSC, faig aquest relat d’opinió perquè no és pel vincle familiar que jo crec en ell, és pel que he vist i ha fet. Potser no el coneixeu, però ja m’agradaria que tots els pobles poguessin tenir tot el que ell ha aconseguit per Batea. Incansable treballador, amant de la seva terra, humil en les seves paraules, si el necessites sempre està disposat a donar un cop de mà, ja siguis de dretes o d’esquerres; el color no té a veure si la finalitat és poder obtenir un futur pel territori. Tot el que ha treballat per la llei del Fons Nuclear ho gaudirem tots, i molts no sabran qui és l’autor d’aquests fets. Noves empreses, ajudes per al sector primari, restauració, turisme, transició energètica… El seu aleteig marca una nova ruta a les Terres de l’Ebre, un nou moment de prosperitat i ordre. Alguns potser no estareu d’acord amb el que jo dic, però no escolteu tant i guieu-vos pel que s’està fent.
La veritat és que, si realment prenem en perspectiva la reacció en cadena de cada acció minúscula, ens sorprendria el poder latent del futur.
L’aleteig d’una papallona suposa considerar accions i decisions petites, fins i tot poden canviar esdeveniments. D’això se’n tracta el detall que va modificar el rumb de l’existència, des del més ínfim fins a la galàxia plena.
Som el producte de les nostres decisions. Som un sistema sensible i mutant. Ho som! Potser oblidem que del Caos van néixer les estrelles. Oblidem la pell que va posar a resguard la galàxia palpitant de l’ésser. D’això es tracta el detall que va modificar el rumb de l’existència, des del més infim a la galàxia plena. Som el producte de les nostres decisions.
L’evolució segueix endavant, el seu vol voleteja i l’insignificant avança. Cadascú viu a l’univers, que decideix imaginar. Mira cap amunt, avall i al teu costat per si de cas et guanya la incredulitat instantània, i trepitja conscient, encara que resisteixis, la metamorfosi seguirà el missatge i el canvi reactivarà el seu poder. Per això, si tenim un representant com ell, podrem aconseguir que les Terres de l’Ebre no siguin els d’aquí baix, sinó que ens coneguin amb nom propi com les comarques prosperes de Catalunya.
Potser oblidem que del Caos van néixer les estrelles.
*DIANA VALIMANYA és portaveu de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari