1/ A la primavera proliferen moltes fires als pobles i ciutats petites
del país. D’aquelles que abans se’n deia de mostres i més recentment,
multisectorials. Algunes tenen fins i tot trajectòria històrica. Però
falla alguna cosa si més de la meitat de la superfície d’exposició
l’ocupen les administracions públiques? O si on hi ha més moviment
econòmic és als estands de restauració i altres activitats més pròpies
d’una festa major?
2/ No seria convenient fer un replantejament general d’aquests
esdeveniments? No per a fer-los desaparèixer, sinó per a trobar un model
més ajustat als temps actuals? Per descomptat, el primer que s’hauria de
fer seria objectivar resultats. A poder ser, en termes econòmics, no
festius.
3/ Les dades macroeconòmiques no van malament del tot. Però cal posar la
lupa, ja que l’escala humana, el dia a dia…, digueu-li com volgueu, no
sempre va al mateix ritme. En aquest sentit, l’informe anual de Creu
Roja a Catalunya, referit a 2023, és devastador. L’entitat mai no havia
atés tantes persones, ni mai en una situació de vulnerabilitat tan
extrema.
4/ Sovint expliquem (la setmana passada mateix) que l’extrema dreta és
molt hàbilt a manipular dades, en la versió no d’inventar-les, sinó en
la de les mitges veritats. És a dir, en oferir xifres incompletes. En
termes gramaticals, posen un punt on hauria d’haver-hi una coma, seguida
per una segona part de la frase. O en termes merament estadístics: dius
que tal o qual cosa ha tingut un augment, però no expliques en relació a
què o a quan.
5/ Un exemple de manual, particularment repugnant. Vox “denuncia” que
les agressions sexuals als transports públics de Barcelona han pujat un
45%. És d’escàndol, és clar. Però aquest 45% és d’un any en relació a
l’any anterior, per exemple? O pertany a una sèrie històrica de
determinat nombre d’anys? Doncs no, és de l’any passat respecte als
temps inicials de la pandèmia. És a dir, quan el transport públic tenia
en funcionament el 50% de servei.
6/ Però, en realitat, no s’ha produït un descens de 5 punts, tenint en
compte xifres comparables? No seria una “millora”? Consti que fot parlar
així, considerant de què estem parlant. Però cantin papers i callin
barbes.
7/ Ningú no pot negar que el teletreball té avantatges importants, per
exemple de flexibilitat i conciliació. Però hi ha també un seguit de
riscs. Un informe elaborat als Estats Units hi ha posat números. Els
empleats que teletreballen tenen un 34,7% més de possibilitats de ser
acomiadats, i un 31% menys de ser ascendits. És més, un 23% pateix
ciberassetjament, que són uns 9 punts més que l’assetjament presencial.
8/ La marca automobilística Dacia és més fiable que Jaguar o Mercedes
Benz? Dacia ha millorat molt en els seus últims models, mantenint uns
preus interessants. Però més fiable que marques de luxe, de debò?
9/ Doncs ho diu un estudi europeu que ha preguntat uns 30.000
propietaris d’automòbils de totes les marques i valora el nombre
d’avaries patides i la seva gravetat, i tot plegat en relació a l’edat
del vehicle. Des d’aquest punt de vista, no sorprendrà la dada que els
vehicles més fiables siguin els japonesos. Als titulars d’híbrids no
endollables tampoc els estranyarà, amb l’afegit d’una excepcional
longevitat sense grans problemes.
10/ El turisme internacional que visita Espanya ha crescut un 17,7%
durant el primer trimestre d’enguany. I la seva despesa va augmentar un
27,2%. Curiosament, la cosa va de primera, però critiquem el turisme més
que mai… Què falla? Ja ho hem comentat en ocasions anteriors. És quan
el turisme es fa incompatible amb la vida diària de les destinacions.
Fins i tot, quan la turistificació fa malbé els atractius que feien que
la visita valgués la pena.
11/ Durant el primer trimestre de 2024, a Rodalies hi ha hagut una
mitjana de 3 incidències per dia. I no ens referim a retards de 5 o 10
minuts, que ja signarien encantats els soferts passatgers. I va guanyant
adeptes una idea que semblava conspiranoïca, la de boicots o vagues
encobertes. Perquè el mal estat de la infraestructura o el robatori de
cablejat igual no ho explica tot, i menys un increment tan acusat en els
darrers temps. Ves a saber, és clar, però hi ha coses que no són
normals, ni tan sols dins d’aquest desastre.
12/ Després d’una recent secció sobre la pena de mort als Estats Units,
n’ estem elaborant una altra sobre l’acceptació que té a Espanya. Que
aquest càstig aquí estigui abolit en la pràctica (legalment, queda una
escletxa), no treu que tingui partidaris. Un avanç: hi ha dades que són
per a pessigar-se.
Fes el teu comentari