Al Congrés de Diputats, la Sra. Míriam Nogueras, portaveu del grup parlamentari de Junts, va respondre al president del govern, Sr. Pedro Sánchez, el dia 22 de maig, amb un discurs antològic. Discurs d’aquells que haurien de deixar rastre per tota la vida i sobretot dels milions de catalans que vam sortir al carrer manifestant-nos contra el Tribunal Constitucional quan va anul·lar 14 articles de l’Estatut de Catalunya aprovats pel Parlament, les Corts i ratificat per referèndum. L’hauríem de tenir emmarcat a l’indret privilegiat de les nostres llars per no oblidar-lo mai i que fos recordat per les futures generacions. Com el Tractat d’Utrech, o el Decret de Nova Planta del 1917, anul·lant els furs, i les institucions, “por derecho de conquista”.
El defineixo d’antològic el discurs de Nogueras perquè mai en català, no s’havia sentit a les Corts, un discurs tan clar, per respondre el que el president del govern, qualifica de “máquina del fango”, referint-se als atacs a la seva esposa i a ell mateix. La portaveu de Junts li va contestar, “…és que això, Sr. Sánchez, ja ho ha fet vostè, i ha abusat d’aquest lawfare que anomena máquina del “fango”… “Estan de fang fins al capdamunt. Li sona el nom de Xavier Trias? Li sonen els comptes falsos? Sap que va ser la claveguera espanyola, aquesta màquina del “fango”, qui el va treure de l’alcaldia de Barcelona? Sap que el seu partit, el PSC/PSOE, es va beneficiar d’aquell crim que encara es impune, i va entrar a governar, a l’Ajuntament de Barcelona fent de crossa i de soci imprescindible dels governs de la senyora Colau? Sap que el seu partit que va perdre les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona, governa gràcies als vots del Partit Popular i ara acusa d’estar al darrere de la policia patriòtica que està assetjant a la seva família?”
“Hi ha hagut polítics catalans condemnats amb proves i testimonis falsos. I mai vostè ni el seu partit han trobat, ni cinc dies, … per reflexionar sobre la greu anomalia democràtica que això representa. Al contrari, mentre ha passat, el Srs. Illa, Iceta i Borrell, vostès es manifestaven al costat de la dreta i la ultradreta espanyolista per demanar mà dura contra l’independentisme català. Podria parlar també de l’acarnissament contra el president Puigdemont i la seva família…i com se l’ha convertit en una diana contra el qual s’hi val absolutament tot. Ho feia un dels seus candidats, que és el president de la UGT de Catalunya…La credibilitat, Sr. Sánchez es demostra amb fets i no amb discursos…Si vostè volia ser creïble, avui hauria pogut dedicar alguna ratlla del seu discurs a explicar-nos com reparar i com frenar el mal que s’està fent a tantes persones. I si alguna cosa ha canviat, no ha estat per iniciativa pròpia de vostès, ha estat perquè nosaltres els hem forçat i perquè necessiten els 7 vots de Junts. Però totes aquestes persones afectades per la repressió, ni són del seu partit, ni són de la seva família i tenen la mala llet de ser catalans a Espanya. Per tant Espanya no els defensarà. Vostè no els defensarà. El Sr. Illa no els defensarà…”
“Miri, senyor Sánchez, un líder ha de ser mentalment fort, i també ho ha d’assemblar. I més en un país com Espanya, on tots sabem que a la pràctica no existeix la separació de poders, on la cúpula judicial i molts mitjans de comunicació militen, prevariquen, menteixen i manipulen. Plora però no actua, senyor Sánchez. Estarem atents a veure si el que diu defensar ho és per tothom o només per vostè. En tot cas, el fet que un president d’un estat membre de la Unió Europea avali públicament el que ha estat la nostra tesi els darrers set anys … Però és necessari que no quedi en una mera estratègia electoral. S’ha de traduir en actes…en canvis reals que serveixin per protegir-nos a tots d’unes pràctiques que va instaurar una dreta fanàtica espanyola i que vostè, des que va ser president el 2018, ha continuat i no ha tingut la voluntat de canviar fins que una sola vegada la gota de tot aquest femer, de tota la maquinària del fang, l’ha tocat a vostè. Serà molt important veure si aquesta defensa, que fa de regeneració democràtica, també afectarà les estructures de poder que tant s’han usat per reprimir, sobretot, l’independentisme català”
Durant anys, l’independentisme ha tingut una majoria a Catalunya, malgrat la maquinària que han enfangat cada racó del país, amb la seva col·laboració. Certament, jo obro un parèntesi, el 155 que va imposar el senyor Rajoy no es va poder fer, sense el seu suport entusiasta, tan entusiasta que el seu delegat a Catalunya, el Sr. Illa, considera que s’hauria d’haver aplicat abans. En tot cas, l’independentisme és avui la ideologia majoritària al Parlament de Catalunya. Estem d’acord, Sr. Sánchez? El seu partit no té els vots per formar govern i vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment. I vostès diuen que ha parlat la Catalunya plural, amb menys del 58% de la participació. Quan la participació fregava el 80% l’independentisme era majoritari, allò no era la Catalunya real?…vostè ens té acostumats a confondre els interessos generals amb els interessos del seu partit o de la seva família…la majoria no l’ha trencat el PSC, no l’ha trencat el PSOE. Vostès tenen tan sols 42 diputats dels 135. Això suposa el 31% de tot el Parlament… té pitjor posició a Catalunya de la que té aquí. I aquí li ha anat d’un pèl…els ha anat dels nostres 7 diputats…si suma el de Vox, els del PP i del PSC té…raó. I només poden combatre l’independentisme si sumen amb la dreta…i es recolzen el la repressió de l’Estat. I compte…perquè el missatge que està donant als catalans és molt pervers…a nosaltres, senyor Sánchez, encara no ens permeten participar de les campanyes electorals en igualtat de condicions des de fa gairebé set anys i vostès en són els directes beneficiaris…”
“Creu que la societat espanyola està fragmentada i dividida perquè el partit que va guanyar les eleccions a Espanya no governa? O que està fragmentada perquè s’aprovarà una llei d’amnistia?…després de sis anys dirigint el govern, alguna responsabilitat hi deu tenir?…l’any 2006 el president Mas va guanyar les eleccions amb sis diputats més que el PSC i no va governar i l’any passat el candidat socialista Collboni va perdre les eleccions a l’ajuntament de Barcelona i va ser alcalde gràcies a un pacte amb el PP…els números no li surten…”
En definitiva, un discurs que he hagut de fragmentar, per no sortir massa llarg l’article, però és antològic.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari