Amposta havia estat una ciutat urbanísticament molt compactada fruit de la seva estructura vial i, per la forma de ser per part de la gent que ha ‘dirigit’ o fins i tot hem ‘patit’ al llarg de la història. Potser pensaven que ja tenien prou zones verdes amb els camps que envolten la ciutat.
Quan vaig assolir l’alcaldia només hi havia ‘verd’ al ‘Parque’, al costat de la clínica i les antigues escoles. Als carrers no hi havia cap arbre que donés una mica d’ombra durant els mesos més calorosos de l’estiu i que fes més agradable a la vegada que sostenible passejar-hi.
Havia per tant la necessitat de pensar en desenvolupar un projecte que corregís aquesta situació en la mesura que fos possible. Per tant es van d’haver de projectar noves zones verdes i plantar arbres pels carrers s’havia de convertir en una prioritat. Per tant, per al nou ajuntament, aquesta preocupació es va convertir en un gran repte. La primera eina que vam tenir a les nostres mans va ser l’elaboració del Pla General de Ordenació Urbana (POUM), ja que incloïa aquesta possibilitat.
El POUM contemplava un plantejament genèric del que es pretenia fer a la nostra ciutat: una gran zona verda als Xiribecs conjuntament a la zona esportiva i firal i una altra zona verda als barris de les Quintanes i el Grau convertint el barranc del mateix nom en una zona mixta d’horts urbans (conreades pels seus propietaris) i parcel·les enjardinades convivint en perfecta harmonia. Una altra zona verda important hauria de ser l’espai ubicat entre el carrer Buenos Aires i el canal de la Dreta de l’Ebre i des de la carretera de la Carrova fins els Castell. Aquesta àrea té la possibilitat que en un futur més o menys llunyà podria incloure la finca de la família Margalef arribant així al riu. Aquests grans ‘pulmons’ es connectarien entre sí mitjançant corredors verds en forma de rambles.
Hi haurien quatre corredors verds que connectarien les zones verdes d’Esta a Oest que serien el carrer de Sebastià Juan i Arbó, l’avinguda de Josep Tarradellas (el projecte inicial contemplava dues vies), el passeig del Canal que s’hauria de cobrir (en aquell moment s’estava redactant el projecte conjuntament amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i el futur passeig/passarel·la per la vora del riu des del ‘pont nou’ (N-340) fins la zona del Castell i, per tant, la zona verda descrita amb anterioritat entre el carrer Buenos Aires i el canal de la Dreta i, a través d’aquesta amb la zona verda Grau/Quintanes i des d’aquí, a l’avinguda Aragonesa i les seves connexions amb l’avinguda de Catalunya i els cordons verds també esmentats amb anterioritat del carrer de Sebastià Juan i Arbó, l’avinguda de Josep Tarradellas arribant fins els Xiribecs interconnectant així tots els espais verds d’Amposta.
Aquestes vies s’haurien de convertir en passejos de vianants amb arbres que donessin ombra al llarg del seu recorregut i compatibles amb el trànsit rodat.
A part d’aquesta proposta de zones verdes lliures que s’estructurarien al llarg del nucli urbà, serien necessàries una sèrie d’actuacions puntuals per recuperar en la mesura de que fos possible altres espais verds (parc, places, etc.) que hi ha repartits per tot el poble.
Sempre s’ha dit que els durant els mesos d’estiu són inaguantables a Barcelona a causa de la calor sufocant i l’ambient soporífer dels seus carrers. L’altura dels seus edificis fa que l’aire corri po,c però té un avantatge evident respecte Amposta, que la majoria dels carrers de la capital catalana, ja siguin de l’Eixample, del Poble Nou o de Ciutat Vella, estiguin plens d’arbres frondosos que donen una ombra extraordinària que convida a caminar d’una manera agradable. En canvi, a Amposta, si bé l’aire pot córrer millor perquè la ciutat és menys atapeïda i els edificis menys elevats i per tant deixen córrer més l’aire, durant els mesos de més calor et fa pànic passejar pels seus carrers perquè el sol cau aplomat i l’ambient és irrespirable. A causa d’això, una de les fites que ens vam marcar durant el nostre govern va ser la de plantar arbres que donessin l’ombra que permetés passejar o córrer. En resum, la plantació d’arbres i creació de noves places i placetes per tot el poble tenia un especial interès per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
El llistat de carrers on es van plantar arbres durant aquell mandat són:
-L’avinguda de la Ràpita, que ja n’havia tingut anteriorment i que s’havien arrencat.
-L’avinguda Aragonesa, on es van plantar palmeres, des de la que avui és la plaça de la Castellania d’Amposta fins el barranc del Grau.
-La prolongació de l’avinguda de Catalunya, on també s’hi van plantar palmeres.
-La plaça de Joan Miró, al Grau, a tocar del carrer Buenos Aires.
-El carrer de Tarragona.
-El carrer Mare de Déu del Pilar (el ‘carrer Ample’).
-L’avinguda de Sant Jaume, entre la plaça de la Pau i l’escorxador (avui oficina de turisme).
-Plaça de la Constitució (antics sequers de Carvallo) que s’havia d’ordenar urbanísticament.
També s’hi van plantar eucaliptus a la zona situada sota ‘el pont nou’ de l’N-340, al costat del canal de la Dreta i prop de la carretera de Sant Jaume.
Amposta està estructurada com una quadrícula imitant l’Eixample que Ildefons Cerdà va projectar a Barcelona, però a escala molt més petita tant en les dimensions de les illes de cases i els carrers com els patis comuns que han anat desapareixent amb el pas del temps. La inferior amplada dels carrers fa que sigui molt difícil plantar-hi arbres. Aquesta situació i l’aprofitament que la pràctica totalitat de les illes marcades, destinades principalment a habitatges i magatzems, fa que els espais verds dintre del nucli urbà siguin pràcticament inexistent. Només es podia intervenir en aquelles illes que havien tingut un ús molt diferenciat al d’habitatge invertint la situació, com per exemple l’espai lliure o verd dels sequers de Carvallo, dels sindicats arrossers, de la Furfural, les antigues casetes dels mestres i poca cosa més. Malauradament, alguns dels espais que es podien haver recuperat com espais lliures no es va acabar fent: illa de les antigues casetes dels mestres, central d’aigües del carrer Buenos Aires o l’antic solar de Furfural.
Els antics sequers de Carvallo (actual plaça de la Constitució i plaça de Cecília Carvallo) eren propietat d’aquella família i estaven catalogats com a solars i, per tant, tenien tot el dret de vendre’ls al millor postor, que, en aquest cas era la Ferretera de l’Ebre per a ubicar-hi un nou local comercial. En assabentar-nos l’Ajuntament d’aquesta circumstància, ràpidament ens vam posar en contacte tant amb els venedors com amb els compradors per a fer-los saber que també estàvem interessats en adquirir aquells terrenys per a fer-hi una plaça i una zona verda (cal recordar que tot aquest espai està travessat pel carrer del 2 de Maig). Les tres parts ens vam posar ràpidament d’acord i així va ser com aquell espai, al bell mig del poble, va passar a ser de propietat pública. Vull agrair als senyors Julià i Roig com a compradors i a la família Carvallo con a venedors la seva comprensió i voluntat per haver facilitat que fora l’Ajuntament qui finalment realitzés l’operació al mateix preu que havien pactat en un primer moment les dues parts.
Teníem clar que la plaça de la Constitució havia de ser arbrada i sense gastar-nos massa diners, ja que l’Ajuntament no disposava de massa recursos. Actualment, la plaça segueix igual com es va executar l’any 1985. Però amb les noves sensibilitats caldria fer-la més accessible a les persones amb mobilitat reduïda.
Crec que va ser una decisió encertada destinar la major part del pressupost d’inversions a la compra de solars per a fer-hi zones verdes i futurs equipaments i no dedicar més diners a la realització d’obres que s’havien de fer d’una forma més controlada i sempre buscant subvencions de l’Estat, Generalitat o Diputació de Tarragona.
Recordo que la plantada de les palmeres, tant de l’avinguda Aragonesa com de la prolongació de l’avinguda de Catalunya, va ser possible gràcies a la intervenció del regidor José Tomàs (Vulmaro), que va trobar uns vivers que tenien una gran quantitat de palmeres petites que volien vendre ràpidament.
*JOAN FERRÉ és simpatitzant del PSC Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari