Recordeu que a les portes de l’anterior campanya electoral l’equip de Roigé va aventurar-se a dir que una de les seves propostes era fer de Tortosa la ciutat del vídeo-mapping? Després del nyap del vídeo-mapping de la façana de la Catedral, del qual ja en vam parlar extensament anteriorment, molts pensàvem que allunyant-se Junts per Tortosa de l’alcaldia, seria un motiu suficient per aturar la proliferació de vídeo-mappings sense sentit a la ciutat, però, dissortadament, no sabem si tot formava part d’algun acord previ o no, però des de l’àrea de Turisme, el seu tècnic, que continua sent el mateix d’abans, Oriol Segarra, segueix obsessionat amb els mappings. Per tant, doncs, tornem a recordar a la ciutadania alguns aspectes generals sobre els vídeo-mappings:
Què hem de saber sobre els vídeo-mappings?
El vídeo-mapping o videomapatge és una tècnica de projecció audiovisual pròpia de l’art contemporani que mitjançant l’ús de grans projectors emet imatges en moviment d’animació 2D, 3D i 4D al damunt d’una superfície monumental i acompanyada de música i so. Hi ha diversos tipus de videomapatges com, per exemple, els publicitaris, els gastronòmics, els reconstructius, els artístics o els arquitectònics. Aquest darrer seria el cas dels mappings tortosins perquè tenen com a objectiu embellir el valor arquitectònic d’edificis monumentals relatant la història d’aquell lloc o, simplement, donant-li un toc fantàstic a l’arquitectura.
L’elaboració d’un vídeo-mapping consta de dues fases: la de preproducció i la de l’execució.
Durant la preproducció, els equips tècnics es desplacen sobre el terreny per fer una inspecció tècnica de l’espai, fer fotografies de la façana a on es projectarà i fer proves de so per determinar a on s’han d’instal·lar els altaveus. A continuació, s’elabora el blueprint, una mena de plantilla sobre fons blau que permetrà preparar un rider tècnic.
El següent pas és el de la preproducció conceptual, és a dir, començar a buscar referents audiovisuals que et permetin transformar el relat escrit del guió històric en un relat de videomapatge fent que aquest incorpori elements tridimensionals que generin il·lusions òptiques i sensació de profunditat combinant a la perfecció un joc de volums, perspectives, llums i ombres que no deixen indiferent l’espectador.
Finalment, un cop aprovat el rider tècnic, es fa el warping, una malla virtual que permet modificar les sortides de vídeo per ajustar-la a la superfície a on es projecta gràcies a programaris com MadMapper o Resolume.
Un vídeo-mapping que s’estrena per la Festa del Renaixement
La Festa del Renaixement ha estat l’excusa per donar a conèixer, com a mínim, tres nous productes audiovisuals que són uns vídeo-mappings, però amb quasi tots els elements en 2D. Des del consistori es va promocionar bastant l’estrena d’una nova projecció a la façana de les muralles de Remolins que s’havia de visionar des de la plaça de la Immaculada. El primer mal símptoma era que des de la plaça no es veia absolutament res per culpa dels arbres i la distància de la projecció i que, per poder inferir alguna cosa, com a molt lluny havies d’estar ubicat a la Pista Poliesportiva de Remolins. I, un cop allà, més enllà d’un text en diagonal que deia “La vida secreta darrera (que hauria de ser darrere) les muralles del Castell de la Suda des de Remolins”, poca cosa més quedava clara. Un projector de poca potència i, possiblement, ubicat a massa distància, feia impossible entendre el que s’hi projectava. De vídeo-mapping ben poc, perquè era més similar a una projecció audiovisual normal i corrent amb pocs efectes i, quasi tota l’estona, amb plans fixos en 2D. A més, aquesta projecció no incorporava cap mena de música ni de locució, amb el qual tampoc és propi del vídeo-mapping. El text en diagonal i el cronòmetre d’espera borrós eren el resultat d’una mala resolució i disposició del warping. Segons es podia inferir, la projecció mostrava com era el procés constructiu de les muralles, els magatzems i els passadissos subterranis del cos de guàrdia, però com que no quedava gaire clar, no podrem valorar a fons el rigor històric de tot plegat.
El vídeo-mapping de cloenda de la Festa del Renaixement
La plaça de l’Absis va esdevenir l’escenari perfecte per fer una altra projecció el dia de l’espectacle de cloenda de la Festa del Renaixement que, dissortadament, va veure poca gent perquè la ciutadania estava més preocupada amb el mundial del futbol. En aquest cas, l’estil del mapping era similar al de la façana de la Catedral, amb jocs de volums i de llums. Recordava Leonardo Da Vinci, els oficis artesans i la vida quotidiana de carrer del segle XVI; però tampoc podríem dir que fos fidedigne a la ciutat de Tortosa, sinó que, de nou, són imatges generalistes procedents de bancs de dades que poden servir de patró per a altres festes de recreació històrica.
El vídeo-mapping del Centre d’Interpretació del Renaixement
Dels creadors del vídeo-mapping de la façana de la Catedral, arriba el vídeo-mapping del Centre d’Interpretació del Renaixement. Aquest cop, però, el rigor és més acurat perquè només s’havien de limitar a reproduir les imatges animades dels 4 tapissos de Flandes de les Edats de l’Home. Als laterals s’hi projecten unes imatges virtuals del pati del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties i una altra de la façana fluvial a les quals es poden projectar dibuixos que pinten els nens. No entrarem a valorar la qualitat de l’escàner ni la idoneïtat de les projeccions, però sí que hem de dir que de simulacions virtuals se’n podien fer de molts de tipus i, segurament, una mica més acurades, sense oblidar que no deixen de ser per a un públic majoritàriament infantil.
Aquest muntatge ha tornat a tenir un preu elevat, amb un total de 139.150€, que ha estat finançat pels fons Next Generation. La instal·lació compta d’un projector central de 16.000 lumens i de dos de laterals de 8.000. Amb tot, però, cal continuar recordant que a casa nostra hi ha força empreses del Clúster Audiovisual Català que formen part d’Horitzons Immersius (ISE Congress) i que ofereixen propostes museístiques similars per un cost molt més assequible i, fins i tot, amb elements tridimensionals que permeten dotar l’experiència d’una sensació de relleu i profunditat, que queden molt ben resolts en espais còncaus com aquests. Així com també un equip de professionals del sector a Móra d’Ebre que organitzen des de fa bastants anys el festival d’Ebre Lumen, de projecció de vídeo-mappings enmig de la natura.
Els vídeo-mappings de la Llei de Barris
Està previst també continuar l’experiència del vídeo-mapping amb projeccions a les places i carrers del nucli antic mitjançant el Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas, es tracta d’un projecte vinculat també als tallers formatius que s’imparteixen des de l’Escola d’Art i que, en aquest cas, serien dirigits pel director de l’Ebre Lumen, Albert Pujol. Veurem si aquestes propostes, ara només existents en unes fitxes, s’acaben duent a terme i ajuden a apropar les noves tecnologies a tots els col·lectius.
Ara bé, com ja hem comentat en anteriors ocasions, l’art del videomapatge conté canvis constants i està permanentment evolucionant i millorant. Per aquesta raó un producte nou el 2026 et pot quedar obsolet al cap d’uns cinc anys, perfectament. Per tant, tot consell per part dels entesos en la museïtzació d’equipaments és estudiar els costos i els beneficis que pot reportar aquesta mena d’inversions, calculant també els posteriors processos de canvis i adaptacions del contingut per evitar que es quedi obsolet. Perquè et surti rendible hauries de tenir un retorn amb ingressos directes, fruit de la venda d’entrades, com sembla que sí que passarà amb el cas del Centre d’Interpretació del Renaixement.
Esperem que, algun dia, es prengui més seriosament la cultura i el patrimoni d’aquesta ciutat bimil·lenària i es creïn productes realment útils que ajudin a difondre la història real del passat tortosí a grans i petits sense la necessitat de fer experiments amb una tecnologia que encara està en plena evolució i mutació constant perquè, abans de ser la ciutat del vídeo-mapping, podríem ser la ciutat que realment aposta pel turisme perquè hi creu, té una variada oferta d’activitats turístiques a totes les franges horàries i en dies festius i quan el turista visita la ciutat, per posar un exemple, es troba els locals de restauració oberts a les hores de dinar i sopar. Mentre es continuï apostant per models del segle passat, com posar cartellets indicatius als edificis, comprar trenets o fer audiovisuals a les parets, dubtosament s’avançarà en un model de turisme sostenible i d’acord amb els estàndards europeus actuals. I si algú encara en té algun dubte, sí, aquest model turístic és també el de l’herència de l’anterior govern de Roigé.
Tortosa, Terres de l’Ebre, 2 d’agost de 2026
Irene López
Fes el teu comentari