La mar Mediterrània pateix des de fa anys alteracions derivades de les activitats humanes com la contaminació i la destrucció de l’ecosistema, alteracions que estan tenint efectes devastadors sobre la flora i la fauna. Aquest singular ecosistema marí conforma la mar interior més gran de món, que amb més de dos milions de quilòmetres quadrats de superfície són la llar d’aproximadament 17 mil espècies d’éssers vius. Precisament per la seva condició de mar tancada amb només una sortida a l’Oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar, es tracta d’un medi particularment sensible a les pertorbacions.
Es calcula que cada any s’aboquen a les seves aigües més de mig milió de tones de petroli, residus i substàncies de diferent grau de toxicitat procedents dels vaixells que naveguen per les seves aigües; de les indústries químiques situades al llarg de les seves costes; de l’agricultura, especialment plaguicides; de les explotacions ramaderes, sobretot substàncies orgànic-tòxiques que són arrossegades pels vents i cursos fluvials; de l’activitat urbana, com detergents i aigües residuals; la major part de les aigües de clavegueram de ciutats i pobles arriba a la mar sense ser sotmesa a un tractament de depuració. De vegades, per evitar la desagradable visió d’aigua bruta a les platges, s’ha fet ús dels emissaris submarins: llargues canonades que transporten les aigües fecals mar endins, portant la contaminació més enllà del rompent i causant un enorme perjudici a les poblacions d’aquesta zona.
Una de les últimes ocurrències de l’Administració ha estat la d’abocar sal en algunes platges, el que ha tingut com a efecte que l’aigua quedi transparent com la d’una piscina i que apareguin morts tots els peixos que habiten a la vora de la platja. L’impacte de la contaminació en la fauna marina és molt greu a causa de que hi ha substàncies que provoquen danys en els animals com ara la depressió del sistema immunitari, desequilibris en el comportament sexual o fins i tot l’esterilitat. Són els anomenats disruptors endocrins, el nom es deu al fet que causen alteracions en el sistema hormonal. Al mar, els contaminants es dispersen i les seves conseqüències sobre els organismes marins no són immediates, sinó que la vegetació i la fauna moren a poc a poc, al llarg del temps, a causa de l’efecte acumulatiu d’aquests productes.
D’altra banda, del total de les mostres d’escombraries analitzades en aigües de la Mediterrània, el 96% són plàstics. Els llinyes i xarxes de pesca abandonades, al igual que els anells i embolcalls dels paquets de llaunes, enreden i capturen als animals causant-los greus lesions, fins i tot la mort. En general, tots els aparells abandonats o descartats al mar causen danys a la fauna, atrapant i matant peixos i altres animals marins, fenomen conegut com “pesca fantasma.” Tradicionalment, la gestió pesquera ha ignorat els fatídics efectes de les seves pràctiques sobre els ecosistemes marins. Tècniques com l’arrossegament arrasen els fons, destruint el fràgil ecosistema integrat per coralls i anemones; és, a més a més, una de les causes de regressió de les praderies submarines de l’alga posidònia oceànica, hàbitat de molts animals i que protegeixen la integritat de les platges creant una barrera que evita l’arrossegament de la sorra mar endins a conseqüència de les marees.
El canvi climàtic a causa de l’acumulació a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle està provocant importants pertorbacions en el medi marí, particularment, l’acidificació i l’augment de la temperatura de l’aigua. Aquestes alteracions de les condicions mediambientals porten associat un ampli espectre de desequilibris a nivell biològic en les espècies marines. Fins al moment, l’acidificació no sembla haver tingut un greu impacte; però l’augment de la temperatura ja ha provocat episodis de mortaldat massiva d’invertebrats com coralls o mol·luscs bivalves en els darrers quinze anys; episodis que, a més, es perllonguen en el temps; això significa que els organismes segueixen morint en anys posteriors encara que les temperatures siguin més suaus, multiplicant així el seu efecte devastador.
En definitiva, tot un cúmul de despropòsits comesos per una indústria que només veu en el medi ambient una botiga gratuïta sense preocupar-se en absolut per les nefastes conseqüències de la seva activitat; unes administracions públiques que fan deixadesa absoluta de les seves obligacions pel que fa a la protecció i conservació del medi marí, sense oblidar la responsabilitat individual, tant pel que fa en no llençar deixalles arreu com a protestar davant els responsables de la gestió mediambiental pel seu mal fer; però que en darrer terme són conseqüència de la manca d’empatia i de l’egoisme que suposa menysprear els drets dels altres.
Els animals marins, a excepció dels cetacis, no solen despertar la mateixa simpatia que altres espècies que ens resulten més properes com ara primats, gossos o gats. Tradicionalment s’ha pensat que els peixos eren individus mancats d’intel·ligència i amb una capacitat per sentir, potser existent, però allunyada de la nostra. Nombroses investigacions revelen com d’equivocada n’està aquesta creença: segons el doctor Donald Brown, de la Universitat de Cambridge: “La literatura científica és prou clara: anatòmicament, fisiològicament i biològicament, el sistema de dolor en els peixos és pràcticament el mateix que en aus i mamífers… “.
Els peixos poden aprendre molt ràpid, posseeixen memòria a llarg termini i un agut sentit del temps. També poden reconèixer a altres individus, tenir cura de la seva descendència i treballar en cooperació amb altres espècies. En general s’ignora lo injust que suposa utilitzar-les. A qui li importa l’existència d’una humil sardina? Només als qui pensem que no tenim dret a disposar dels individus d’altres espècies sense la menor consideració per les seves vides. Cada individu té la seva raó de ser que no és de la nostra competència, no són objectes sotmesos a les nostres extravagàncies. Si seguim amb aquesta mentalitat antropocèntrica no som diferents dels que arrasen les muntanyes o desbosquen la selva amazònica (que tants plors desferma a les xarxes socials). Hem de respectar els altres animals com a individus que tenen el mateix interès per viure que un ésser humà. No hi ha cap raó per seguir usant-los i tota per deixar de fer-ho.
*ROSA MAS és biòloga de Nova Eucària i activista pels drets animals.
Fes el teu comentari