D’entre les primeres paraules que aprenem a dir hi ha pare i mare, a continuació i molt probablement ja pronunciem avi i àvia, entre d’altres… Paraules plenes de tendresa que ens acompanyaran la resta dels nostres dies. La paraula avi, àvia, no solament la referim al significat subjectiu com a progenitors dels nostres pares, sinó que l’al·ludim a la gent gran en general. Així ens troben en el fet que les residències de gent gran també són residències d’avis perquè certament ho són d’algú.
Els nostres pares en el meu cas, i iaios que ho són dels meus fills, les han vist de tots colors, han viscut una guerra, la pitjor de totes, la civil que enfronta familiars i amics, han viscut la fam de la postguerra i un sense fi de calamitats per poder subsistir, com perquè ara vingui una pandèmia, la covid-19, i s’emporti pel davant milers d’avis no solament per patir la malaltia, sinó per no haver estat capaços de prevenir que les residències són això, residències i no hospitals, i allò que és pitjor, no actuar amb la celeritat que es mereixien. Per un sistema sanitari posat en crisi pels governs d’ERC i JuntsxCat (abans CiU) dels darrers anys, autors i còmplices de perpetuar les retallades.
Dels 12.500 morts a tota Catalunya per la covid-19, 4.100 han estat a les residències de la gent gran. Una de cada tres persones ha mort a una residència de gent gran, que és allí on les famílies que no poden atendre els seus familiars els hi confien per ser ben cuidats. Amb aquesta realitat és que el PSC-Units per Avançar va sol·licitar juntament amb els altres grups parlamentaris de l’oposició la creació d’una comissió d’investigació per esbrinar el que havia passat, on han estat els errors i les disfuncions, i sobretot, què podem fer per prevenir situacions semblants perquè no tornin a passar.
Aquesta proposta no li va semblar encertada al govern per considerar que crear aquesta comissió és fer politiqueria. El que segurament si és partidista és utilitzar la creació de la comissió com a moneda de canvi per altres negociacions polítiques, com ha estat el cas de la pròrroga de l’estat d’alarma. L’endemà de la sol·licitud del PSC, ERC, que té la responsabilitat de les residències de gent gran, anunciava el seu vot en contra al Congrés dels Diputats de perllongar l’Estat d’Alarma. Els i les socialistes no farem de la problemàtica de les residències cap moneda de canvi. Voler intercanviar el silenci de l’oposició en el tema de les residències de gent gran per un suport a una mesura tan necessària com va ser l’estat d’alarma és indigne. I intentar tapar la mala gestió de les residències traslladant les competències d’una conselleria a una altra, de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies a la de Salut, és una decisió que arriba massa tard i no és pròpia d’aquells que tenen l’obligació de rendir comptes.
Per no quedar-se sols, el govern de JuntsxCat i ERC s’ha de sumar a la resta de partits, i el 21 de maig el Ple del Parlament acorda la creació de la comissió d’investigació que té, entre altres objectius, avaluar el procediment que s’ha emprat tant en la gestió, com les causes que han portat al col·lapse d’algunes residències i a la mort de persones grans sense atenció hospitalària. Analitzar si aquestes morts s’hagueren pogut evitar, determinar les persones físiques i els responsables polítics i administratius amb relació a la titularitat i la gestió de les residències , identificar mesures de reparació per a les famílies de les víctimes i mesures perquè aquests fets no es tornin a repetir.
I és que no és per a menys. Els nostres avis mereixen el mateix tractament que la resta dels ciutadans, necessiten més de la nostra estima i ajut precisament per la seva vulnerabilitat pròpia de l’edat, si més no. Cuidar i honorar els avis és propi de societats avançades, la societat catalana ens ho creiem, però per desgràcia no ha estat així. Els polítics de la Generalitat responsables d’aquest maltractament haurien de demanar perdó, i no solament escudar-se, en paraules del mateix president de la Generalitat “m’agrada fer autocrítica, la Generalitat no ha fet bé en informar sobre la situació de les residències i això ha creat una alarma social”. Quina autocrítica és aquesta? Dir que solament no s’ha informat bé. I l’assumpció de responsabilitats per la fatídica gestió? Per això calia una comissió d’investigació. El govern està trencat, esgotat, tal com diu el president Torra, però aquí continua. També s’ha notat, per desgràcia, pel que fa a la gestió de les residències. President, no s’encalli en la seva realitat que no porta enlloc, que debilita al seu govern i el que és pitjor, al país. Aixequi’s de la cadira i deixi pas… Convoqui eleccions.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari