Les darreres setmanes es parla força d’un acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis que regula un mecanisme de cessió dels estalvis dels ajuntaments i les diputacions en favor de l’Estat. El malestar del món local s’explica per la pròpia mesura i sobretot per la manca de consens amb que es va aprovar, només amb el suport dels representants del PSOE i l’abstenció decisiva de Podemos. S’ha parlat molt de què faran els ajuntaments i poc de què farem les diputacions, per això considerem important explicar el posicionament d’unes institucions que acostumen a passar desapercebudes per al gran públic.
D’entrada defensar la tasca imprescindible que fan les Diputacions per garantir l’equilibri territorial, fent possible que molts ajuntaments puguin assumir serveis i actuacions que per si sols no podrien assumir. Els àmbits són diversos però van des del manteniment i millora de camins i xarxes viàries locals, el finançament directe per a la construcció d’equipaments municipals, la gestió de multes i tributs, l’assessorament tècnic i legal, la xarxa de biblioteques, el suport al teixit econòmic local, l’assistència econòmica i financera, la gestió dels padrons municipals, la preservació dels espais naturals, la promoció turística i tants d’altres que també podríem enumerar i que són igual d’importants.
Queda clar doncs que la principal funció de les Diputacions és prestar recursos tècnics i econòmics als ajuntaments, recursos que reverteixen de manera directa en els veïnes i les veïnes dels diferents pobles i ciutats.
Els darrers anys les Diputacions hem patit de la mateixa manera que els ajuntaments la pressió asfixiant d’una normativa d’Estabilitat Pressupostària que té el seu origen en la modificació de l’article 135 de la Constitució, efectuada una setmana d’agost de l’any 2011. Allà s’establia que la prioritat màxima de les administracions locals era reduir el deute, a l’hora que s’imposava l’obligació de generar superàvits en un escenari d’increment d’ingressos. El que feia l’Estat era imposar l’austeritat a les administracions territorials.
Això ens ha portat a que avui les Diputacions de Tarragona, Lleida i Girona tinguem un endeutament baix i disposem d’estalvis acumulats que en la suma de totes tres superen els 200 milions d’euros, que insistim, fins ara no hem pogut reinvertir en la ciutadania perquè el propi Estat no ens ha permès fer-ho. Arribats a aquest punt, amb una crisi econòmica majúscula derivada de la pandèmia i amb moltes necessitats per atendre, de manera incomprensible l’Estat ens planteja que li cedim a 15 anys vista els estalvis que ens ha obligat a generar. I a més anuncia la creació d’un Fons Extraordinari per a la Recuperació Econòmica i Social al qual només podran accedir-hi els Ajuntaments i Diputacions que li cedeixin els seus estalvis.
D’entrada, ens refermem en la voluntat que aquests estalvis han de servir per continuar ajudant els ajuntaments i la seva gent en uns moments d’especial dificultat. I per poder fer-ho és urgent tombar el mur d’austeritat que van aixecar en l’anterior crisi econòmica, justament ara existeix una majoria parlamentària clara que així ho demana.
En segon lloc, aquests estalvis ens han de servir com a xarxa de seguretat en un context d’incertesa provocat per l’aturada econòmica. Si encara no coneixem l’impacte real de la crisi i ni tan sols com capaços de predir la seva durada, com ens hem de desprendre d’aquesta xarxa de seguretat que precisament ens ha de permetre continuar ajudant als ajuntaments?
I finalment demanem que es deixi de fer un ús polític dels recursos públics. És absolutament necessari tirar endavant el Fons Extraordinari per a la Recuperació Econòmica i Social per als ajuntaments i diputacions que hem hagut d’assumir despeses addicionals i que volem tenir un paper clau en la recuperació. Però aquest fons ha de quedar totalment desvinculat de qualsevol forma de préstec, si no ho fan així, en cap cas podran parlar de voluntarietat.
En conclusió, la proposta de l’Estat resulta inacceptable en els termes en que ha estat formulada, per això com a representants de les Diputacions de Tarragona, Lleida i Girona demanem que rectifiquin i facin una nova proposta que posi en valor l’autonomia local i el paper fonamental dels governs locals en la recuperació econòmica i social.
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona.
Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida.
Pau Presas, vicepresident de la Diputació de Girona.
Fes el teu comentari