Seria convenient parlar de símbols i de tot allò que representen. Ara que ens trobem immersos de ple en la redefinició de les societats contemporànies i molts s’apressen a reescriure la història des d’un punt de vista antiracista per aplacar l’efervescència dels protestants i embalsamar la sensibilitat dels espectadors, seria convenient que parlem d’escultures ubicades en espais públics i com aquestes poden ser percebudes com a un gest d’intimidació o, fins i tot, una amenaça per determinats sectors de la població.
En el cas de Tortosa, caldria reprendre el debat sobre la retirada del monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre que presideix el riu al seu pas per la capital de les Terres de l’Ebre. Per exemplificar allò de què estic parlant: no és gens difícil trobar els partidaris i els contraris a la retirada del símbol, molts sense saber que, tot i ser erigit en temps de la dictadura, el monument pretenia ser un homenatge a tots els caiguts durant la Batalla de l’Ebre, no només els del bàndol guanyador de la guerra civil. Però no és la meua intenció generar polèmica ni tan sols expressar la meua opinió personal; en qualsevol cas, em guia l’objectiu de fer una invitació a la reflexió per entendre millor el tipus de societat cap al qual estem dirigint-nos.
El Senat dels Estats Units va decretar la retirada de l’escultura de Cristòfol Colom del seu edifici principal el dia 18 de juny, en mig de l’onada antiracista que va sacsejar el país arran de l’assassinat de George Floyd a mans d’un policia de raça blanca.
Molts van preguntar-se “per què Colom?”. Què té a veure Colom, mort fa cinc segles, amb George Floyd o el racisme endèmic de la societat nord-americana. I és que resulta que hi ha veus que apunten que Colom, com a home blanc de descendència europea (tortosí diuen alguns, cada cop menys) i descobridor oficial del nou continent, representa l’opressió i l’ús de la força i la brutalitat per doblegar els indígenes nadius, encarnats en l’actualitat en el conjunt de les minories ètniques, en el cas dels Estats Units, principalment negres i llatins d’ascendència hispana. Segons aquesta premissa, els símbols que representen en Colom i el seu llegat són tan perillosos com la bandera de la Confederació americana o el barret de cucurutxo del Ku Klux Klan. D’aquesta manera, Colom no pot seguir de cap manera sent una icona de la història i la cultura dels Estats Units i el 12 d’octubre (Columbus Day fins ara) ha estat rebatejat com el Dia dels Indígenes Nadius.
Sense entrar en judicis de valor sobre la vida i obra de Cristòfol Colom, aquestes mesures semblen, si més no, una mica desfasades i, sobretot, obren la porta a nous interrogants. Si per tal de no ferir sensibilitats, estem disposats a esborrar del mapa una figura històrica de la mida de Cristòfol Colom, què més estem disposats a fer com a civilització? Quina diferència hi ha entre eliminar una part essencial de la nostra història, de la nostra cultura, i la crema de llibres d’autors indesitjables del Berlín del 1933? Què ve a continuació? Les piràmides de Gizeh, el Partenó d’Atenes i el Colosseu de Roma foren construïts per esclaus: significa això que són un símbol racista i opressor? Els enderroquem?
En quin moment deixem cicatritzar les ferides i fem ús dels artefactes i de l’art per aprendre una lliçó d’HISTÒRIA, així en majúscules, sobretot per prevenir que l’ésser humà ensopegui dues vegades —o tres— amb la mateixa pedra? Què ha de passar perquè, com a societat, ens prenguem la història amb serietat i rigor, tal com fem amb altres disciplines mil.lenàries com la filosofia o la medicina, i deixem de manipular-la en funció de qui governa o de les últimes tendències mainstream?
Fes el teu comentari