“Dir el que sentim. Sentir el que diem. Concordar les paraules amb la vida”, això deia Sèneca.
Les emocions són reaccions que tots experimentem: alegria, tristesa, por, ira… Són conegudes per tots nosaltres, però no per això deixen de tenir complexitat. Encara que tots hem sentit l’ansietat o el nerviosisme, no tots som conscients que, si no sabem gestionar bé les emocions, aquestes ens poden comportar un bloqueig o fins i tot una malaltia. Les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant esdeveniments inesperats, funcionen de manera automàtica, són impulsos per actuar. Cada emoció prepara l’organisme per a una classe diferent de resposta. Per exemple, la por provoca un augment del batec cardíac que fa que arribi més sang als músculs afavorint la resposta de fugir. Les persones mirem sempre de buscar l’equilibri emocional, gastem molta energia física i emocional per aconseguir-ho. És possible trobar aquest equilibri emocional?
No és una tasca fàcil d’assolir, cal aprendre a fer-ho i entendre que l’equilibri emocional està contínuament influenciat pel nostre grup social, el nostre ambient, les emocions, allò que pensem i com ens comportem. Si realment volem buscar l’equilibri emocional, hem d’entendre tot aquest procés. Hem de comprendre que els nostres pensaments, emocions i conductes estan íntimament relacionats i influeixen els uns en els altres. Els éssers humans rarament (per no dir mai) tenim pensaments o emocions de forma aïllada. Les emocions inclouen pensaments, aquests desencadenen accions, que al seu torn produeixen nous pensaments i emocions, i així successivament. D’aquesta relació circular podem concloure que les emocions estan afectades no només pels pensaments, sinó també per les accions.
Col·loquialment, diem que estem emocionats, quan sentim una alegria intensa; tradicionalment, s’ha fet aquesta associació i tots ens entenem si algú diu que està emocionat. També ho diem quan alguna persona plora. En canvi, no se sol dir que una persona s’ha emocionat quan està furiosa i encara menys quan té por. Hi ha un cert consens a l’hora de parlar de quatre emocions que són bàsiques: la por, la tristesa, l’alegria i la ira. Per elles mateixes, les emocions no es poden considerar positives ni negatives, tampoc neutres. Totes són necessàries, perquè són reaccions adaptatives del nostre comportament i formen part de la nostra vida.
És evident que es pot viure sense emocions. Però quan un reflexiona sobre això, dóna la sensació que seria una vida a la qual li han amputat la facultat més àmplia de l’ésser humà. Anul·lar les emocions és com anul·lar el més transcendent de l’ésser humà. Perquè sense emocions no podem acumular experiències. I per tant, moltes vegades no podríem prendre decisions, perquè no tindríem la visió emocional de les seves conseqüències.
“La felicitat esdevé quan allò que tu penses, dius i fas estan en harmonia”, deia Gandhi.
Si les emocions són l’essència del nostre estat d’ànim i volem saber què ens passa, què hi ha a l’origen del que sentim, serà necessari connectar-hi per identificar l’emoció bàsica. La pregunta íntima seria: “Què sento en aquest moment?” Aquest és el primer pas per aprendre de nosaltres mateixos. I poder-nos-ho explicar… serà el segon pas. Quan ho podem expressar a partir del nostre potencial interior (sigui de manera íntima o compartida), aconseguim alliberar tensions, tristeses, alegries, satisfaccions, etc. Això ens permetrà canalitzar-ho i poder decidir què fem d’una manera conscient. La barrera entre emocions i sentiments és difusa i sovint s’utilitzen com a sinònims, però hi ha alguns matisos que els diferencia, els sentiments són més elaborats que les emocions, hi participa la ment, tenen més durada en el temps i són més persistents. Amb el sentiment, ens fem conscients de l’emoció. Per exemple, la pèrdua d’un ésser estimat pot provocar intenses emocions de tristesa o de ràbia, i manifestar-se fisiològicament amb llàgrimes, angoixa, etc. Els sentiments serien, més aviat, de pena, d’injustícia, o de nostàlgia.
Les emocions els pensaments i les conductes, formen part d’un procés global i sistèmic, no es poden separar, interaccionen i es retroalimenten contínuament i amb aquests tres elements ens construïm psicològicament parlant. A les emocions no hi podem accedir directament, però sí que podem modelar-les a través del pensament, fent-nos conscients d’allò que sentim i com ens comportem. Allà on sí podem actuar, és en la forma d’interpretar la marea (d’hormones i neurotransmissors) que ho desencadena tot. Actuant d’una manera o un altra.
Allò que ens diem i ens expliquem a nosaltres mateixos, les experiències que vivim, el sentit que li donem a tot plegat, incideix directament en el nostre estat d’ànim, té molta força i ens predisposa tant al benestar com al malestar. L’experiència no és el mateix que el sentit de l’experiència. Cada experiència viscuda pot tenir més d’un relat. La conducta té lloc quan passem a l’acció, quan fem alguna cosa, davant d’un mateix fet pots demanar ajuda o bé aïllar-te; preocupar-te pels problemes o bé ocupar-te de les solucions. Som els escultors, els narradors, els escriptors… de la nostra vida (realitat subjectiva) i la vida pot tenir moltes cares i relats. Un mateix fet adquireix relats, significats i actituds diferents. En general, convivim amb totes les emocions amb alternança i de manera inevitable; per tant, l’estat d’ànim pot ser canviant i làbil, però l’experiència de benestar subjectiu és estable, es manté en el temps i impregna la nostra vida. Després de les adversitats, torna la calma.
“En un moment prens una decisió que t’obliga a prendre’n una altra i, en la suma, obtens aquest resultat”. Pep Guardiola.
Si ens hi fixem bé, sempre hi ha coses positives (agradables) a l’entorn i si mirem de trobar-les, de dir-nos, malgrat això…, evitem el sentiment d’indefensió. L’optimisme no és un engany i, si ho fos, ho seria almenys tant com el pessimisme. El got és mig ple i és mig buit. Totes les històries estan dins nostre. Ningú ens pot obligar a pensar de manera determinada, podem pensar i escriure el que vulguem. En aquest sentit, el poder de decisió està a les nostres mans.
Fes el teu comentari