És gairebé una tradició historiogràfica, o més aviat un tòpic, considerar Tortosa com una ciutat conservadora i levítica, però esta visió, tot i ser en part certa, només és una cara de la moneda. Ara fa cent cinquanta anys, en concret l’any 1869, entre els mesos de maig i setembre, la ciutat va ser escenari, el centre neuràlgic, del desenvolupament del primer pacte federal hispànic, que precisament, portarà el nom de Pacte Federal de Tortosa. Els representants dels comitès provincials dels republicans federals de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears es van reunir aquí en tres ocasions per constituir un pacte per organitzar-se i defensar els principis federatius i estendre el seu moviment a la resta de les regions d’Espanya.
A finals de setembre de 1868 va triomfar arreu d’Espanya la denominada Revolució de 1868, coneguda com “La Gloriosa”, que foragità la reina Isabel II. Es va formar un govern provisional. El moviment l’havien encapçalat els militars, amb el reusenc Prim al capdavant, però a partir del seu inici es produí una autèntica eclosió de juntes revolucionàries que van agafar el poder local a la majoria de les ciutats. Tortosa no va ser una excepció. El 30 de setembre, la Junta Revolucionària tortosina va proclamar el triomf de la revolució a la casa de la ciutat i començà a dictar tot un seguit de mesures revolucionàries immediatament de la seua instal·lació. La presidia un fill de Gandesa, Manuel Bes Hédiger, tortosí d’adopció. Aquella junta, després de les eleccions municipals de desembre d’aquell any –les primeres que es feien per sufragi universal masculí directe pels majors de 25 anys– es convertí majoritàriament en l’Ajuntament de la ciutat. Al cap de poc temps, pel gener de 1869, es celebraven al país les eleccions constituents, les més representatives de tot el segle XIX, també per sufragi universal masculí. A Catalunya guanyaren els republicans i arreu d’Espanya van obtenir un percentatge de vots notable.
S’iniciava així una legislatura a Madrid amb la comesa de redactar i votar una nova constitució. La minoria republicana era important al Congrés, però no decisiva. Els monàrquics, dirigits pels generals Prim i Serrano, controlaven el legislatiu i l’executiu. Prim, cap del govern, volia un rei capaç d’acceptar el joc representatiu, els republicans propugnaven la instauració d’una república. A províncies –com es deia a l’època– i especialment a Catalunya, s’afermava el republicanisme de caire federal, que ambicionava una república hispànica on el poder s’organitzés de baix cap a dalt, mitjançant la consecució de tot un seguit de pactes que anessen des del poder local, fins al suprem, passant pels pactes regionals. Es basaven en el principi federatiu enunciat per Francesc Pi i Margall. Este, que era un dels capdavanters de la minoria republicana al Congrés dels Diputats, enfront de l’embranzida i l’entusiasme dels federalistes de províncies, recomanava prudència. Això va sembrar la desconfiança amb els seus representants a Madrid per part dels republicans de la perifèria, dominants a l’àrea llevantina. Estos van decidir engegar un moviment paral·lel per empènyer la situació en el període en el qual es debatia a les Corts si Espanya es constituïa en monarquia o en república.
La decisió de fer una assemblea federal fou originada per la proposta del Comitè Federal de Terol al de Barcelona, en el sentit de convocar una reunió on s’apleguessen tots els representants dels comitès federalistes de l’antiga Corona d’Aragó, que ells llavors denominaven la Coronilla. A partir d’aquí es decidí convocar-la a Tortosa, com a punt més cèntric, tal i com afirma l’escriptor i polític federalista tortosí Antoni Altadill –arrelat a Barcelona– en el seu llibre La monarquía sin monarca, escrit el mateix any 1869. Però no només per això es trià la ciutat; i és que el consistori tortosí s’havia manifestat profundament republicà i federalista i actuava en conseqüència, tot emprant mesures revolucionàries capdavanteres en el context de l’època, com ara l’establiment del matrimoni civil, l’abolició de les quintes o la secularització dels cementiris. Només li anava a la par l’Ajuntament de Reus.
La primera reunió constitutiva es va fer el 18 de maig de 1869. Conscients del significat i la transcendència de la seua decisió els representants i assistents van fer plasmar en fotografia conjunta la seua participació en l’assemblea. Al centre destaca Manuel Bes, alcalde de Tortosa i president del Pacte. Al seu voltant personatges tan representatius com Valentí Almirall, pare del futur catalanisme polític i llavors fervent federalista; Josep Anselm Clavé, creador dels cors del seu nom i també republicà convençut; el pintor, dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer, que acollirà al seu taller al bakuninista Giuseppe Fanelli; Josep Güell i Mercader, redactor del text del Pacte, periodista i republicà reusenc, impulsor del Centre de Lectura; els republicans aragonesos Mamés de Benedicto i Marceliano Isábal o els valencians Francesc González Chermá i Francesc Llorens Bellés, així com tants d’altres. Tota una plètora de polítics, intel·lectuals i activistes republicans, decidits a implantar una república federal. El ressò del Pacte s’estendrà per Espanya i Portugal –alguns somniaven amb la Unió Ibèrica– i saltarà més enllà dels Pirineus. Al cap de poc temps i mercès al seu exemple se signaran tot un seguit de pactes regionals hispànics -de Còrdova, Valladolid, la Corunya i Eibar- per acabar constituint un pacte nacional.
*Imatge: Retrat dels membres de l’Assemblea pel Pacte Federal de Tortosa. // CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE L’ORFEÓ CATALÀ (CEDOC).
Fes el teu comentari