El 28 de maig de 2016 Tortosa va escriure una nova pàgina en la seva dilatada història. Va ser en aquesta data quan l’Ajuntament de la ciutat va convocar la primera consulta popular en el marc del Reglament Municipal de Participació Ciutadana.
L’objecte d’aquesta consulta va ser conèixer l’opinió dels veïns majors de 16 anys sobre el futur del monument a la Batalla de l’Ebre. Va ser una campanya intensa on els tortosins, lluny de caure en provocacions de mitjans de comunicació i partits residuals a la ciutat com la CUP, vam anar a votar de forma tranquil·la i respectuosa; optant de forma clara per la reinterpretació amb el 68% dels vots.
Guanyada la consulta, era l’Ajuntament el que havia de moure fitxa per fer complir la voluntat dels veïns, que són els que, al cap i a la fi, els fan confiança. Passats uns quants anys ens trobem en una situació similar a aquella que vàrem viure dies abans de la consulta de 2016, si bé s’han sumat uns quants actors nous.
Per una banda, part dels mitjans de comunicació i partits polítics catalans han fet servir Tortosa com a diana mediàtica per tal d’aconseguir un grapat de vots fora de la nostra ciutat; per l’altra, apareixen personatges com l’expresident Torra o el ‘memorial “democràtic?”’ que només són partidaris del ‘dret a decidir’ si guanya l’opció que ells defensen i, en cas contrari, són més partidaris del ‘dret a imposar’.
Però lluny d’entrar en discussions estèrils (que són les úniques que busquen fomentar aquells que no tenen arguments raonables per defensar la seva opinió) o donar-se per vençuda, la ciutadania de Tortosa es va tornar a mobilitzar, es va organitzar i va aconseguir 15. 00 firmes en 10 dies per presentar una iniciativa popular a l’Ajuntament.
I què és allò que mou a gent d’edats, ideologies i opinions diferents a mobilitzar-se tenint la opinió mediàtica i política (per acció o omissió) en contra? La il·lusió i una causa justa per la qual lluitar amb una visió positiva i aglutinadora. Va ser aquesta il·lusió la que va permetre que sense molt de soroll i mitjançant el boca-orella tots els barris i pobles de la ciutat treballéssim plegats per fer sentir la nostra veu al ple, recollint el triple de les firmes necessàries per fer-ho possible.
Una veu que vol estendre la mà a tots els partits polítics per treballar plegats però que també els exigirà que se la tingui en compte i que compleixin amb el compromís que van assumir. Perquè el poble es va expressar en llibertat i per mitjà dels mecanismes legalment establerts, i la llibertat és un dels valors més preuats que té l’ésser humà.
Un concepte, el de llibertat, que molts mitjans de comunicació i poders polítics utilitzen per embrutar-lo o trair-lo, i és en aquestes ocasions quan resistir s’esdevé un deure i no una opció.
És en aquells moments en que sembla que tot està perdut i decideixes fer sentir la teva veu quan deixes de ser allò que d’alguna manera t’obliguen a ser, a creure o a pensar i comences a ser allò que elegeixes ser; i el poble de Tortosa va elegir que es sentís la seva veu i que es reinterpretés el monument.
*ROBERT ALBIOL és advocat.
Fes el teu comentari