Quan es governa s’han de prendre decisions per avançar en el sentit de millorar la convivència i la cohesió del país. El govern de Pedro Sánchez ha sabut prendre la decisió correcta de l’indult, per obrir una nova etapa de concòrdia i convivència, de retrobar-se, de superar fractures, en un moment important en el qual la societat reclama gestos i compromisos per arribar a acords.
El PSOE, històricament, ha sabut prendre decisions importants en moments fonamentals, i aquesta ha estat una d’elles. El conflicte entre Catalunya i Espanya no es resol per si sol. Ja hem vist que la declaració unilateral d’independència solament ens ha portat a la fractura social i a la frustració perquè la independència no encaixa dintre de la Constitució, i per tant no pot ser. Així mateix, la judicialització del procés tampoc ha resolt l’encaix entre Catalunya i Espanya, perquè a un problema de naturalesa política no podem donar-li solucions penals, ja que aquest país no solament es manté cohesionat a base de lleis, sinó també per la superació de conflictes. Per tant, no queda altra alternativa que el diàleg, si volem sortir de l’atzucac.
Amb els indults s’obre una porta perquè hi hagi harmonia i bones relacions entre Catalunya i Espanya i també entre les persones, perquè no solament hi ha un conflicte Catalunya enfora sinó també Catalunya endins. És important mirar El futur i aprendre dels errors, defensant cadascun el seu posicionament dintre del marc legal del qual tots ens hem dotat i des del respecte. Només així podem resoldre les diferències que ens separen, i arribar a acords.
Després de molts mesos en què la Generalitat ha estat absent dels àmbits de decisió, de fer una política de cadires buides, el president de la Generalitat ha entès que aquest tipus d’enfrontament no portaven enlloc i que la relació ha de ser fluida entre el Govern i la Generalitat perquè s’ha d’avançar en el finançament de Catalunya i amb els fons europeus. El resultat d’aquests anys de la crisi del procés i la pandèmia ens ha portat a xifres molt dures de desocupació, de desencant del nostre jovent i problemes socials molt seriosos en habitatge, entre molts més. Deu anys perduts pels catalans.
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha apostat per la taula del diàleg per començar a treballar, i aconseguir avenços per a Catalunya sempre dintre de l’Estat de Dret. Ara queda pendent la posició del govern de la Generalitat, i saber si Aragonès és capaç d’harmonitzar una posició conjunta dintre del seu govern. Aviat hi haurà una conferència de presidents en la que esperem que el president de la Generalitat no deixi la cadira buida com va fer el seu predecessor Torra, perquè els ciutadans no ens mereixem perdre més oportunitats.
Catalunya endins també hem de solucionar les diferències perquè existeix una divisió de la societat. Catalunya necessita convivència, aquí a Catalunya també s’ha de posar en marxa una taula de diàleg entre els partits catalans. Urgeix també que tots els grups parlamentaris s’asseguin a parlar per arribar a un consens entre nosaltres, no pot ser que el Govern de la Generalitat deixi de costat a l’altra meitat dels catalans que no som independentistes. El PSC ha estat el partit més votat i per tant representem una part molt important de Catalunya que mereix ser escoltada, perquè la concòrdia també és necessària a casa nostra per arribar a un consens i resoldre les desavinences.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari