La justícia acaba de negar la rebaixa del llindar que permetia mantenir el toc de queda en municipis que havien reduït la incidència de casos de COVID-19, quedant per sota del llindar que fins ara hi havia. Alguns municipis havien demanat esta setmana que es mantingués el toc de queda, bàsicament per poder evitar la proliferació de botellots al carrer. El TSJC ho ha tombat per un tema evident. No hi havia arguments sanitaris al darrere. De fet, canviar les regles del joc no és gaire ètic, i menys si es tracta de fer-ho per poder restringir drets fonamentals.
Des de que la Generalitat va passar a gestionar la pandèmia dins dels paràmetres del segon estat d’alarma, va quedar palès que no tots els problemes venien de Madrid. Mesures contradictòries i restricció de drets fonamentals. Un govern independentista que ens ven una societat diferent, una república de les llibertats, es va sumar al carro de les restriccions, que han fet molt de mal a diferents sectors de l’economia, i segons admeten, que repercutirà en la salut mental de les persones. L’argument que les mesures salven vides, els missatges de la por, s’han utilitzat insistentment des de la política i des dels mitjans, sense cap contrast, sense posar en dubte res. I esta falta d’esperit crític també l’hem vist a la societat. La mascareta a l’aire lliure, de forma arbitrària, és un dels casos evidents de mesures que s’han assumit, sense evidència científica que la recolze, i reconeguda pel conseller, que serveix perquè la gent recorde que estem en pandèmia.
Amb la caiguda de l’estat d’alarma, la república de les llibertats ha continuat optant per restringir drets. No només això. Tocs de queda sense sentit, que obvien que a l’estiu les relacions socials són en qualsevol moment del dia, i que tancar carrers a la una de la nit no evita canvis de comportament o que la gent passe la nit en poblacions veïnes. Alguns ajuntaments han vist l’oportunitat de controlar l’ordre públic contra els botellots, com diu el TSJC, cosa que se suposa que ja s’estava fent sense pandèmia. Com quan la justícia es va pronunciar sobre l’estat d’alarma del 2020, ara segurament hi haurà qui carregue contra el TSJC. L’argument contra la justícia sempre funciona. Però a qui hem de demanar explicacions és al Govern, al Departament de Salut, al PROCICAT. Explicacions d’això o també, de com vam passar de les medalles quan van començar les vacunacions, a l’optimisme perquè la immunització del país anava a bon ritme, a l’eufòria abans de Sant Joan, i després, com fa un any, a les culpes a la gent per mal comportament, este cop els joves, i així començar a imposar restriccions.
En un país seriós ja haurien dimitit uns quants polítics i alts càrrecs. Aquí no passa. I quan vénen eleccions ningú no se’n recorda. Ja trobarem una manera de culpar Madrid d’alguna cosa.
Fes el teu comentari