T’has portat bé? Has fet bondat? Ja creus als pares?
Quants cops hem dit això a un xiquet?
El fet és que, independentment de com ho dius, és una eina que usem la majoria de pares, i altres ‘grans’, per a amenaçar o subornar els petits, o simplement com un comodí-recordatori: aquí mano jo. Oco, si no fas bondat, vindrà l’home del sac… a casa nostra, a Anglaterra, em deien que vindria la policia i que se m’emportaria. Bé, això dona per un altre article. O els diem, ei, si no ho fas bé, no tindràs postres, no sortiràs, no tindràs la Play Station ni anirem al parc… I ara, en aquestes dates, la cosa va a més. Resulta que si els xiquets no fan bondat, no vindrà ni el Pare Noel, ni cagarà el tronc, i els Reis sí que vindran, però els portaran carbó per ser xiquets ‘dolents’. Tal com diu la cançó que sentim cada dos per tres aquests dies, Santa Claus, que tots pensem que és un bon home, amic de tots els xiquets, també està fent una llista dels qui s’han portat bé i dels qui no, per a saber qui mereix tenir un regal.
I així és com els ‘grans’ convertim aquesta època, unes setmanes que pintem d’alegria i joia en mil i una fotos i anècdotes a les xarxes socials, en una mena d’angoixa i estrès per als petits i, fins i tot, plors. Fa dies que molts xiquets només senten aquest mantra a casa seva i a totes les cases on hi van de ‘si no ho fas bé, res de res’. Per a bé o per a mal, alguns xiquets ja són prou madurs (més que alguns adults) per a adonar-se’n que, facin el que facin, la festa sempre acaba igual –per tant, potser no pateixen tant per les amenaces i l’angoixa, sinó que per un altre costat aprenen que els adults som uns mentiders i manipuladors. Bona lliçó de vida que els donem per a celebrar el Nadal!
L’arrel del problema és en saber què vol dir ‘portar-se bé’. Què es considera ‘bé’? Crec que per a la majoria dels grans la frase vol dir que els xiquets han de fer els deures i treure bones notes i fer el llit i parar taula i menjar amb la boca tancada i no embrutar la roba i venir a casa al primer crit i apagar el llum i estirar la cadena quan surts del wàter … vaja, una mica com fer de gran. Trobo que el que els hi estem demanant és que es converteixen en mini-adults ja, i que s’obliden de tot allò que tenen ganes de fer o els hi surt de dins.
I si hi peguem la volta a la truita? I si comencem a entendre allò que està bé i bo per a la canalla? Què haurien de fer, quines són les ‘bones’ coses que han de fer, per a ells? Córrer, jugar, dormir, menjar amb les mans (de tant en tant) i fer un rot, riure’s de les poca-soltades que fem els grans, saltar, explicar acudits, plorar de riure, posar-se mitjons desaparellats, i fer petites malifetes. Si enguany els iaios i pares, i aquells regidors, alcaldes i Reis que els toca fer grans discursos eloqüents davant d’un públic que no els vol escoltar, canviessin l’enfocament… Jugues molt? Rius molt? Ho has passat bé? Fas riure als companys i germans? Sí? Molt bé! Doncs, en aquest cas, segur que et portaran algun regal!
Fes el teu comentari