Estimats lectors; abans de continuar escrivint, els he d’explicar el significat de “passar el cant”. És una expressió ben genuïna de la nostra terra però per donar sentit a l’article els ho he de comentar; “passar el cant” significa no fer res amb l’aparença de que hi ha moviment i es treballa. Poso títol a l’article d’avui perquè aquesta és la meva impressió en relació a la taula de diàleg.
Però “no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar”. I el govern espanyol creu que ens pot “fer combregar en rodes de molí”, seient a una taula, amb una bandereta catalana i una altra d’espanyola a cada delegació i posar-se a parlar. Però no existeix el diàleg si una de les parts es tapa les orelles, imposant el seu criteri. El president Aragonès ja els ho ha dit, “la imposició no ens portarà a res”; Catalunya té un problema per resoldre, i si no s’accepta un referèndum que és el que demana el Parlament i la majoria dels catalans, les taules de diàleg seran un “passar el cant”.
El PSOE creu que es pot resoldre parlant d’augment de pressupostos, competències, obres i finançament, entre altres qüestions. Durant anys ens ho han promès i ens han enganyat reiteradament. El problema neix aquí, i l’experiència ens explica que malgrat acords, signatures, cops d’esquena i fotografies, i taules de diàleg, l’Estat espanyol va a la seva i mai arriba a complir allò que promet.
Espanya no accepta que Catalunya és una nació. Rememoren la victòria del 1714 i el Decret de Nova Planta que durant tres segles han continuat aplicant. No volen entendre que tenim una llengua diferent, una idiosincràsia pròpia i una manera d’actuar que no té res a veure amb la seva. I com ens volen que siguem com ells son, imposant-nos la seva parla, les seves lleis, dinar a les tres de la tarda i anar a dormir a la una de la nit, actuen com si fóssim una colònia a la qual ens han de guiar, educar, manar i obligar-nos a parlar la seva llengua. I si no fem el que ells volen, reprimir-nos per la força de “a por ellos”.
I sota aquest criteri actuen les taules de diàleg. En democràcia s’ha de parlar de tu a tu, disposant dels mateixos drets o altrament serà un diàleg entre sords. A Espanya li resulta molt fàcil parlar de “cantonismo” quan els catalans defensem la nostra llengua que ells ens l’han prohibida durant segles i ara, amb tribunals, pretenen imposar el 25% de castellà a les escoles quan realment ja s’usa més del 50%. L’objectiu és anul·lar la nostra parla mil·lenària i imposar-nos la seva. Els resulta fàcil acusar-nos de victimisme quan destrueixen l’Estatut, aprovat segons les seves lleis i segons la Constitució i, conseqüentment, imposant i mai dialogant, fer aixecar el poble de Catalunya per rebel·lar-se contra la seva imposició.
Ens poden atonyinar enviant-nos milers de policies, empresonar els nostres líders i a més fer-los responsables de les despeses del referèndum, canviant documents, manipulant lleis i sentenciant-los amb més de 100 anys de presó, multant-los i un tribunal de comptes polititzat, acusar-los de lladres. I amb voluntat de destruir la nostra economia obligar a les grans companyies a traslladar les seus fora de Catalunya. Amenaçar, destruir, reprimir, escanyar-nos, mai acomplint els pressupost assignats i menystenint-nos. Si la taula de diàleg no es pot parlar de tot el que proposin les dues parts, serà un diàleg de sords que no servirà per altra cosa que per “passar el cant” i posar nerviosos als partits de la dreta extrema i els periòdics madrilenys que els donen suport, parlant “de unidad nacional”.
I tot és explicable quan a l’excomissari Villarejo, condecorat vàries vegades pel PSOE i pel PP, per les seves grans obres a favor d’Espanya, li segresten els arxius amb els que podria demostrar els atacs a Catalunya, i com el CNI podia evitar els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Tampoc no permeten investigar-ho des del Congrés de Diputats, ni als mateixos jutjats, on van haver 16 morts i dotzenes de ferits. I ho acaben tot, fent sortir per la tele la Delegada del Govern, la senyora Conillera, dient que “el problema real de Villarejo és d’aquells que li donen fiabilitat”. I les condecoracions què, senyora delegada?
Tot és explicable quan el Sr. Illa i el Sr. Iceta es manifestaren al costat de VOX, PP i Cs, exhibint la seva incondicional espanyolitat. Ara es suma a formar part pel pacte nacional per la llengua mentre, per l’altre costat, el PSOE nega que el català es pugui parlar a Europa. És un doble llenguatge que fa fàstic i demostra i dóna la raó al MHP Aragonès a demanar una taula de diàleg on es pugui parlar de tot; de referèndum i d’independència si el poble de Catalunya de forma majoritària així ho demana.
La contesta al President Aragonès del Sr. Illa és “que no hi haurà referèndum, no perquè ho digui ell, sinó perquè l’independentisme no té majoria” I la meva pregunta és si el constitucionalisme té majoria, per què no volen convocar el referèndum que el guanyarien i arreglarien de cop el problema de Catalunya?
Queda clara l’actitud del PSOE; és “passar el cant”, “qui dia passa, any empeny”, i amb la pretensió de seguir-nos enganyant i “fer-nos córrer la rata”.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari