Hi ha arbres que han vist passar més vides que nosaltres.
Han resistit sequeres.
Ventades.
Guerres.
Gelades.
Silencis.
I, malgrat tot, continuen drets.
Cada any tornen a fer el mateix miracle: donar fruit.
Això és una olivera.
Un arbre que no només té arrels dins la terra.
Té arrels dins la nostra història.
Durant massa temps hem mirat una ampolla d’oli i només n’hem vist el preu.
Potser ha arribat el moment de començar a preguntar-nos una altra cosa: què hi ha darrere d’aquesta ampolla?
Perquè una gota d’oli no neix al molí.
Neix molt abans.
Neix en unes mans que poden a l’hivern.
En algú que mira el cel esperant pluja.
En qui pateix una pedregada com si hagués passat a casa seva.
En famílies que fa generacions que custodien els mateixos arbres.
Hem après que no tots els vins són iguals.
Parlem de vinyes velles, de terrer, de varietats, d’anyades.
Ara hem de fer el mateix camí amb l’oli.
Perquè no tots els olis són iguals.
No és el mateix un oli nascut d’una plantació intensiva pensada perquè tot sigui uniforme i mecanitzable…
que un oli que surt d’una olivera centenària arrelada en un marge de pedra seca.
Una olivera que no busca produir més.
Una olivera que explica més.
Als nostres ribassos encara hi ha arbres que no es poden collir prement un botó.
Cal entrar al tros.
Cal posar borrasses.
Cal treballar branca a branca.
Cal temps.
Cal mans.
I això s’ha de dir: aquesta feina té un cost i aquest paisatge té un valor.
Perquè una olivera antiga no és un número dins una filera infinita.
És un individu.
Una té més sol.
Una altra rep més vent.
Una arrela damunt la pedra.
Una altra guarda la humitat del marge.
I tot això acaba parlant dins l’oli.
Perquè el territori també té gust.
Un gran oli verge extra no és només un greix per cuinar.
És una experiència.
Ens pot recordar l’herba acabada de tallar.
La fulla d’olivera.
L’ametlla verda.
El tomàquet.
El paisatge on ha nascut.
I aquell punt amarg?
Aquell punt que pica?
No és un problema.
És personalitat.
És caràcter.
És la força d’una oliva plena de vida.
Durant anys hem après a olorar una copa de vi i buscar-hi una història.
Ara toca aprendre a tastar una gota d’oli i trobar-hi un territori.
Perquè l’oli d’oliva verge extra és també un dels grans símbols de la dieta mediterrània.
És cultura de taula.
És salut.
És una manera d’entendre la vida.
Però, si volem conservar aquest patrimoni, hem de començar a valorar-lo.
Perquè quan triem un oli només pel preu més baix, sense saber d’on ve ni qui hi ha darrere, estem decidint quin paisatge quedarà demà.
Darrere d’una ampolla d’oli verge extra hi ha molt més que litres.
Hi ha marges que algú manté.
Hi ha pedra seca que aguanta muntanyes.
Hi ha pobles que volen continuar vius.
Hi ha arbres que uns avis van plantar perquè algun dia els collissin els seus nets.
El futur del món rural no pot ser competir només per fer l’oli més barat.
El futur és explicar millor el valor immens del que ja tenim.
Perquè una olivera centenària tarda generacions a créixer.
Però pot desaparèixer en un instant.
I quan desapareix…
no perdem només un arbre.
Perdem paisatge.
Perdem memòria.
Perdem una part de nosaltres.
Perquè no fem només oli.
Fem cultura.
Fem territori.
Fem vida.
*Diana Valimanya G.
Fes el teu comentari