Del que pugui explicar l’excomissari Villarejo sobre els atemptats del 17-A, el CNI i l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, jo en faria un cas relatiu. Estem parlant d’un individu que fa molt que escampa bocins d’informació (per no dir de m…) com a avís per a navegants: vigileu que no em passi res, que això només és una mostra del molt material que tinc ben guardat… El problema, però, no és que aquesta història per a no dormir sigui o no una trola monumental, sinó que ens pugui semblar versemblant.
Que potser ens ho ha semblat pels molts esforços desplegats perquè no se’n parli, sigui als tribunals, sigui als parlaments. I mira que seria fàcil sortir i dir: Sí, l’imam era confident nostre, però ens va sortir fallit. I afegir: els confidents comporten un risc, però són imprescindibles. També s’hauria pogut dir: No, l’imam no era confident nostre i no sabíem res del que portava entre mans. Potser caldria donar alguna explicació sobre les punxades telefòniques. Però dir que l’imam i els seus pupils no badaven boca per telèfon i que el mòbil només l’usaven per entrar al Tinder seria difícil de creure.
En tot cas, l’Estat ha preferit el silenci i ha optat per imposar-lo i això només ha alimentat les sospites. Incloses les pitjors. Perquè quin sentit té que el govern de torn digui que tot plegat és un afer de seguretat nacional i que les possibles explicacions no poden ser públiques, si de cas a la comissió de secrets oficials del Congrés? Tal plantejament és tranquil·litzador, posant-li fins i tot bona voluntat? Seguretat nacional? De què?
I és clar, servidor no està en condicions de discernir sobre coses que en semblen autènticament rares, però ves a saber. Com allò que el mòbil de l’imam rebia trucades, i trucades llargues, no la típica perduda, després que ell hagués mort a l’explosió d’Alcanar. O que la seva furgoneta va ser vista marxant a tota velocitat instants després de l’esclat. Al capdavall, podria ser que el telèfon i el vehicle se’ls hagués emportat algú altre. De fet, no dubto de la investigació dels Mossos i dono per fet que el cos de l’imam va quedar volatilitzat i que les restes d’ADN localitzades són, efectivament, d’ell i no d’una tercera persona, com sovint s’ha insinuat…
Si anem a mirar, em puc empassar que les visites policials que Es Satty rebia a la presó eren perquè col·laborava amb la justícia, tot fent palés que s’estava rehabilitant de la seva mala relació amb el món de les drogues. És més, sent una persona que des de l’any 2000 flirtejava amb el jihaidisme més radical i tenia amistat personal (fins i tot compartint pis) amb gent perillosa de debò, potser era un element reclutable com a informador. O per tenir sota vigilància.
El que no queda clar és que un element tan controlat i supervisat per diverses forces policials i serveis d’intel·ligència, tingués marge per organitzar uns atemptats els preparatius dels quals van durar mesos. Això, malgrat que al final tot es precipités i i el que va passar fos improvisat. Diguem de nou que ves a saber.
I consti, i torno a insistir-hi, que servidor té ben poc de conspiranoic. Però la meva credulitat també té un límit, i pel·lícules com la famosa nota de la CIA, escrita en un anglès macarrònic, sempre l’han posat a prova. Per cert, la nota ja deu estar més que amortitzada, ja que fa temps que no se’n sent parlar, oi? Deixem-ho en què hi ha “casualitats” que m’inquieten i voldria que m’expliquessin millor, que segur que les entendria.
I no vull acabar sense fer algunes consideracions personals més. Jo no sé si l’imam de Ripoll està al paradís reservat als màrtirs de la seva fe, o a algun paradís terrenal, amb unes vacances pagades a càrrec d’algú, per exemple el CNI. El que sí sé és que Es Satty va viure al meu poble, Calafell (Baix Penedès), durant una temporada l’any 2010, amb una parella que tenia llavors, i fins que va ser detingut per un afer de drogues. Un fet absolutament incidental, o això caldria creure.
Però des dels atemptats, de tant en tant apareixen per aquí periodistes de mitjans de comunicació importants preguntant tothom per l’imam. Bé, precisem, pregunten per l’exparella i si encara viu al poble. Que ja veus quin interès informatiu pot tenir exactament això, a aquestes altures. Però sobretot, tals reporters estan autènticament obsessionats amb una multa de zona blava. Una multa al cotxe d’ella, però que va pagar ell. I no una multa de després dels atemptats, no, no us embaleu, sinó una multa de 2010…
I penses quina en deuen portar de cap aquests periodistes. O si saben, o sospiten, alguna cosa, que ves a saber què podria ser. O si són periodistes ociosos i tenen temps, o una tenacitat admirable, i les seves empreses pressupost sobrat, per dedicar-se a investigacions que, a primera vista, no tenen sentit ni porten enlloc. Perquè mira que això de la multa de zona blava és rar de nassos…
O no, perquè, a la vegada, tan intrèpids gasetillers pregunten també per persones del poble que diuen que estan relacionats amb els serveis secrets del Marroc, que és l’últim que et podries imaginar, ja que te les trobes al mercat, fent la compra com tu, per exemple… I suposo que les forces de seguretat i els serveis d’intel·ligència ja estaran al cas de tot plegat, oi? Perquè els periodistes en qüestió no crec que toquin d’oïda sinó que més aviat no estan mancats de bons contactes…
I arribats a aquest punt… Si a un escenari absolutament secundari i allunyat del principal passen coses tan estranyes com aquestes, què no podria passar al rovell de l’ou d’aquesta història… I si se’ns escapen coses de tot plegat i quantes històries no ens han explicat bé.
Un últim comentari. Tothom creu Villarejo, sense proves, quan li interessa creure’l… Què hi ha de diferent en aquest cas?
Fes el teu comentari