Als catalans Espanya ens pren el pèl. Les inversions públiques estan paralitzades. Catalunya, sense l’espoli fiscal, seria la nació més rica d’Europa. Ara ocupem un lloc significat però coartat per una Espanya que no ens estima i ens perjudica continuadament.
Vet aquí l’ànsia de llibertat dels catalans! Llibertat que sempre ha estat combatuda per la repressió, en temps de Franco i en democràcia; els governs d’Espanya imposen les lleis, la llengua i, a sobre, s’emporten els impostos i se’ls queden per malversar-los fora de Catalunya. I tanquen l’aixeta de les inversions a Catalunya. I quan ens emprenyem per tanta desconsideració, ho tenen clar; apliquen la seva justícia emparada per una Constitució que la manipulen segons els seus desitjos i amb les consegüents sentències apliquen la repressió.
L’exemple el tenim amb els trens de Rodalies. Els que vivim al sud de Catalunya ho sabem perfectament. Els darrers temps el tema s’ha arreglat una mica. Pràcticament eren tots els dies que arribaven a Barcelona els trens d’Ulldecona i de Riba-roja d’Ebre amb 20 minuts de retard. Ara malgrat no arribar a l’hora les diferències són entre 5 i 10 minuts. Alguns trens del temps de la picor, amb seients laterals com un tramvia, he tingut la sort de no haver-me’n trobat cap altre, però des de Sants-Flix vaig desplaçar-me en un d’aquests. Vaig queixar-me amb una carta a la directora del Diari de Tarragona i potser va tenir el seu efecte perquè ja no he coincidit amb vagons dels temps que les locomotores funcionaven amb carbó.
Titulo l’article, “la lluvia de millones” recordant quan Rajoy es va esfereir en veure que els catalans inundaven els carrers indignats demanant “Independència”. Va arribar a Catalunya dient que portava maletes repletes de milions d’euros per correspondre la manca d’obres públiques que durant anys s’havien promès. Novament ens va prendre el pèl; no se’n van fer d’obres, ni es va dotar la Generalitat de pressupostos per poder atendre la sanitat, les escoles i els serveis socials. En canvi, sí que els jutges condemnaren, inhabilitaren, empresonaren i multaren. Els milions es van quedar a Madrid i aquí van repartir xurriacades, repressió i terror. Van ocupar el territori amb milers de piolins per repartir llenya, van empresonar els nostres polítics, van intervenir els nostres comptes i va convocar noves eleccions, aplicant el 155 i “els milions d’euros” es van repartir a cops de porra. Vet aquí les conseqüències de l’Estatut aprovat legalment dins del que la Constitució manava i que els jutges dominats per la porta del darrera van desmantellar-lo.
El PSOE va crear una taula de diàleg on només parlen ells, la convoquen quan els convé, no permeten que els catalans aportin les seves propostes i tot marxa a “les mil meravelles”; i així diuen que ja han pacificat els catalans. Però cau un llamp imaginari i es crema la catenària. Milers d’usuaris de Rodalies es queden aturats a les estacions. Han d’anar a treballar i arribar al tall a l’hora determinada, però com els trens no funcionen arriben tard o ja no els cal pujar perquè quatre hores de retard resulta injustificable. Qui paga els milers d’hores perdudes? El treballador?L’empresari? I els compromisos de servei de l’empresa que no s’hauran pogut realitzar perquè l’operari no haurà pogut acudir a la feina? I els productes que aquell dia havien de sortir manufacturats i no s’han servit? Les pèrdues per les feines no realitzades les restituirà econòmicament RENFE o el govern d’Espanya?
Els danys del llamp imaginari tardaran quatre setmanes a reparar-se. Un altre dia són els frens d’un tren que ha provocat un accident. L’anterior és el descarrilament d’una locomotora, el posterior que els lladres han robat trams de cable o un esllavissament d’un ribàs que ha enrunat la via. O una simple avaria retarda l’arribada dels combois. O sigui que Catalunya queda desatesa perquè els trens de Rodalies no funcionen el 85% dels dies de l’any. Seria admissible tanta irresponsabilitats a Madrid?
La manca d’inversió durant anys i panys, és el problema real. No tenen vergonya! Arriben els polítics d’Espanya, sobretot en períodes electorals, carregats de promeses i, fins i tot, visiten Montserrat com feia el general Franco a pregar a la Moreneta. I mentre, llegim als periòdics de Madrid que el castellà està perseguit a les escoles catalanes, que el govern de la Generalitat depèn d’Espanya perquè gasta més del que es pot, o que Catalunya rep més diners que la resta d’autonomies. I, en canvi, la realitat és el contrari. De cada 100 euros pressupostats anualment Catalunya en rep un 34% mentre que Madrid el 184. Enganyen els governs, els periòdics i les forces fàctiques. L’important és enredar i tractar-nos com a ciutadans de segona.
Tenim moltes línies fèrries de via única. Els trens s’han de creuar a estacions on han d’estar aturats esperant les combois que arriben en sentit contrari. Tenim vagons vells i atrotinats; totalment indignes. Vies que no es reparen des de fa anys. Són hores de treball que es perden i les empreses no produeixen. En canvi, els catalans paguem però no se’ns escolta i ens donen “gat per llebre”. I així el Corredor del Mediterrani el fan passar pel Manzanares i es queden tan frescos!
Ara mateix la Junta Electoral acaba de retirar-li l’escó a Laura Borràs, contràriament al que ha aprovat el Parlament, tot i estar elegida per voluntat popular. On és la democràcia? En canvi farà costat al ministre Marlaska, que no se’l jutja malgrat haver permès les escoltes telefòniques dels polítics i els advocats defensors, o a Rajoy i els seus agents de la “policia patriòtica”, que per l’Operació Catalunya haurien d’estar empresonats. A Espanya només es castiguen els independentistes. Repeteixo: quina vergonya de democràcia, on els jutges es barallen, el rei emèrit és inviolable i als catalans ens tracten com a ciutadans de segona.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari