Al llarg de la vida la necessitat de tenir un habitatge forma part de la nostra constant com a éssers humans. Un dret bàsic reconegut a la Constitució. Tot i això, no són pocs els entrebancs que hem de sortejar per tenir un habitatge adequat a les nostres necessitats.
Aquestes van canviant en la mesura que ens fem grans. De joves, necessitem l’habitatge per poder emancipar-nos, per crear un model de vida pròpia sense la tutela dels nostres pares. No hi ha res que et faci sentir més autosuficient que tenir casa pròpia, bé sigui en règim de propietat o de lloguer.
Les dificultats del mercat laboral, amb sous molts cops precaris, fan que sigui realment difícil aconseguir aquest objectiu. Per això les institucions públiques han de vetllar perquè tothom tingui dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret.
Per tal de promoure’l de manera efectiva és que s’ha aprovat la llei d’Habitatge. El govern de Pedro Sánchez ha redactat una llei rigorosa, sòlida, compacta i transversal, que blinda la funció social que ha de complir l’habitatge i que té vocació de perdurar en el temps. A més, la motivació de la norma és respondre a les necessitats de les persones i les llars amb més dificultats d’accés, com ara els joves, que han vist limitada la seva capacitat de poder emancipar-se.
A més a més, per tal de facilitar l’accés a un habitatge el Govern, ha posat en marxa el bo de lloguer per a joves d’entre 18 i 35 anys, que consisteix en un ajut de 250 euros mensuals per fer front a les despeses de lloguer.
Com deia al principi, les circumstàncies personals i familiars van canviant al llarg de la vida i, per tant, l’habitatge també s’ha d’adequar a que les persones grans puguin envellir tant com sigui possible a casa seva o en el seu defecte en un entorn favorable, on se sentin com a casa seva, on sentin que poden decidir sobre la seva pròpia vida i on puguin conservar la seva dignitat i intimitat, i combatre la soledat no desitjada.
El 22,8% de la població de les Terres de l’Ebre forma part del col·lectiu de la gent gran, segons dades de l’últim anuari estadístic de 2022. Un total de 41.476 persones majors de 65 anys que necessiten o necessitaran en els anys vinents accedir als diferents recursos assistencials o residencials als que tenen dret.
Cal garantir els serveis i prestacions a les persones de més edat. Recursos i equipaments públics, i l’habitatge és un d’ells, per millorar la qualitat de vida de la gent gran. I aquesta ha de ser també prioritat dels consistoris municipals. D’aquí que aquestes darreres setmanes hi hagi hagut més atenció per part dels partits polítics, en els seus programes electorals, pels habitatges, i concretament pels habitatges tutelats per a gent gran. Ja veurem si solament queda en promeses electorals o aniran més enllà, i si realment atendran aquesta demanda com un deure cap a la gent gran que tant han fet i han donat per nosaltres. Aquí hauria d’haver-hi un consens polític entre tots el partits que formaran el nous consistoris. Seria una bona manera d’iniciar el mandat municipal.
Els habitatges tutelats, entesos com a un servei d’acolliment alternatiu per a persones grans autònomes, les circumstàncies sociofamiliars de les quals no els permeten romandre a la pròpia llar. Avui són la millor opció per tal que persones amb ganes de gaudir d’aquesta etapa de la seva vida fent activitats i acompanyades, però amb la tranquil·litat d’estar ben ateses i delegant les tasques més feixugues del dia a dia, facilitant-los el desenvolupament d’una vida autònoma i el seu manteniment en un entorn el més normalitzat possible.
La gent gran, quan arriben a un cert nivell de fragilitat, l’entorn que més afavoreix poder continuar en aquestes condicions, amb una bona qualitat de vida i sense que sentin que han perdut el control de la seva vida, és en habitatges amb assistència (habitatges tutelats), on se’ls prové d’aquells serveis que requereixen per a la vida diària i la cura i seguiment de les patologies cròniques que pateixin en major o menor mesura.
L’evidència apunta que el fet de viure en habitatges amb assistència fa que els diferents aspectes de la qualitat de vida de les persones grans millorin, i en conseqüència el seu benestar físic i emocional, afavorint el bon estat cognitiu de les persones grans.
L’habitatge és allò que ens cohesiona com a societat, és allò que ens dona sentit de pertinença al nostre poble o ciutat, que ens permet l’arrelament. Si realment volem que els nostres joves, famílies i gent gran es quedin al poble, l’habitatge és i ha de ser una prioritat.
Fes el teu comentari