💥 ‘Rambla amunt, Rambla avall’, del madrileny Carlos Giménez, és el gran còmic sobre Barcelona. Almenys, d’aquella Barcelona ramblera que va començar a morir als anys noranta, inexorablement després dels Jocs Olímpics. Ambientada el 1964, en plena celebració franquista dels ’25 años de paz’, aquesta novel·la gràfica va ser publicada el 1986, quan encara ningú parlava de memòria històrica. Però ‘Rambla amunt, Rambla avall’ ja és un poderós exercici de memòria, que situa l’inici de la transició democràtica no en la mort del dictador, sinó en aquell moment dels efervescents anys seixanta en què el règim continuava ancorat al feixisme i al nacionalcatolicisme, mentre que la societat catalana i espanyola ja havia començat a caminar cap a la modernitat i la llibertat.
Ens hem llegit la versió en català, editada per Glénat el 2007. D’entrada, no us podeu perdre el pròleg escrit per Manuel Vázquez Montalbán, datat el 1986. Però el que fa d’aquest còmic de Giménez un tebeo incommensurable, un clàssic del novè art al nostre país, és la seua capacitat per retratar un espai i una època, així com un fresc de personatges inoblidables. Des dels xiquets que no tenen prou diners per mirar la Lluna per un telescopi, al vell que plora de vergonya el primer dia que demana almoina, passant per les prostitutes de la Rambla, els homes que discuteixen de futbol o de filosofia, el jove que somnia en dedicar-se al món del còmic -és Pablo, un dels personatges de la sèrie autobiogràfica ‘Los profesionales’-, o el nan que banya el seu gos en una font, mentre li parla com si fos una persona.
No cal dir també que l’autor de ‘Paracuellos’ o ‘Los profesionales’ és un dibuixant immens, capaç de dissenyar tot tipus de personatges i de no deixar ni el més mínim detall a l’atzar, en un impressionant blanc i negre. Cadascuna de les vinyetes és una petita gran obra d’art. Però no podem deixar de destacar la valentia amb què tracta, sense perdre mai el sentit de l’humor i una mirada entranyable, pinzellades de temes com l’homofòbia, la violència masclista, la pobresa infantil, la solitud de la vellesa, la immigració, la prostitució, el conflicte obrer, la lluita democràtica de Catalunya, la sexualitat, l’alliberament de les dones, i fins i tot la menstruació.
Fes el teu comentari