L’altre dia em vaig trobar en un bon amic, és fill i net de pagesos, un pagès que ha passat tota la seva vida mantenint, ampliant i modernitzant la seva explotació de vinyes. Quan em va veure les seves paraules van ser de preguntar-me com ens havia anat la collita de raïm a casa, i sense deixar-me temps per respondre, em va dir que la collita d’aquest any era un 20 % per davall d´una collita normal, però que comparativament a altres zones vitivinícoles de Catalunya encara havíem sortit ben lliurats a la Terra Alta. Les seves paraules eren de desencís, i més encara quan em va dir que el seu fill li havia dit que no volia continuar a la terra. És una història molt comuna i repetida que no sols anuncia el fi d´una nissaga de pagesos, sinó que és un exemple del que ens ve al món rural en un futur immediat.
Les causes probablement són múltiples, però el que és una dada difícil de poder assumir és que la renda agrària l’any 2021 va ser un 12,4 % inferior a la del 2020 i els costos de producció són un 18,6 % més elevats en el mateix període de temps. La realitat actual del sector primari català és que un 32,44 % de les explotacions són gestionades per majors de 65 anys i sols el 12,07 % els seus titulars tenen menys de 41 anys.
Aquesta realitat té un reflex a la situació al conjunt del món rural, els nostres pobles es despoblen i l’impacte a la societat i a la natura és cada cop més evident i preocupant. El món pagès és el centre de la vida a la nostra Catalunya rural, la seva situació porta la decadència al cor mateix de Catalunya i la gent que hi viu pensa que ens han oblidat i que no hi ha futur.
Tots aquests anys que he viscut la política en primera fila, he après que quan hi ha problemes i hi ha voluntat real i política de buscar-li solució el primer que s’ha de fer és aportar-hi recursos, fer-ho saben com i on volem que tinguin l’impacte inicial que ens permetin donar el senyal que volem ajudar i ser part de la solució. Per tant, la Llei del Fons Agrari que portem a la consideració del Parlament vol ser aquesta eina i senyal que sigui útil per recuperar la senda d’un camí que ens porti a una Catalunya on tots, també els del món rural, tinguin oportunitats de vida.
El Fons Agrari, d´aprovar-se, aportarà més recursos al sector i destinarà aquests recursos a aquests professionals de l’agricultura i la ramaderia que volen seguir dedicant-se a la terra, a aquesta gent que encara no ha tirat la tovallola i que està disposada a adaptar-se a totes les dificultats per fer de les seves explotacions el seu mitja de vida i de futur.
Per acabar, voldria fer notar que aquesta és una proposta que neix del debat dins del Govern Alternatiu en el qual el PSC s’ha estructurat al Parlament de Catalunya. No volem renunciar a la Catalunya rural, ni tampoc als beneficis que aporten els nostres pagesos a la sobirania alimentària ni al medi ambient. Pensem que no podem prescindir de l’agricultura ni de la ramaderia i que en cap cas podem permetre la decadència d´un sector absolutament necessari pel futur de tots els que vivim a Catalunya.
El PSC estem a l´oposició al Parlament, podríem criticar i hi ha tots els arguments del món per a fer-ho, però preferim aportar propostes i contribuir a buscar solucions, si el govern de la Generalitat no ho fa aquí està la nostra proposta: una eina que es diu Fons Agrari.
JOAQUIM PALADELLA CURTO és alcade de Batea i diputat del PSC al Parlament de Catalunya.
Fes el teu comentari