Ciutadans i el PP fa temps que es mostren bel·ligerants amb la immersió lingüística catalana. S’han dit veritables animalades. L’any 2006, dins de la campanya contra l’Estatut, el PP d’Andalusia feia propaganda afirmant que a Catalunya era obligatori estudiar en català i que no es podia estudiar en castellà. Els darrers temps hem vist com s’assegurava que hi ha escoles catalanes on es prohibeix que les xiquetes i els xiquets, al pati, parlin entre ells en castellà.
El govern andalús de PP i Cs va anunciar al juny una partida de 100.000€ per ajudar andalusos amb problemes d’immersió lingüística, pensant evidentment en Catalunya. La immersió és un gran problema, ja se sap. Cal que els andalusos que viuen en altres països reclamin al seu govern autonòmic diners per superar la barrera idiomàtica, no? Cal ser conseqüents. Qui sap, potser hauríem d’haver fet com al País Basc, que es va oferir un model lingüístic múltiple, i de forma natural el model educatiu majoritari ha acabat sent l’equivalent a la immersió lingüística. I ningú no ho discuteix. Encara que, ja se sap que quan parlem de Catalunya tot s’hi val.
Si no en teníem prou, partíceps del model d’immersió lingüística per haver format part del govern de la Generalitat en el passat, el PSC, van posar-lo en dubte el passat mes de novembre. Es pot matisar tan com es vulgui, però Miquel Iceta i el PSC en el seu conjunt, quan demanen flexibilitzar la immersió, quan acusen l’independentisme d’instrumentalitzar el model, malgrat que continua sent el mateix que ells van defensar al govern, estan sumant-se a PP i Cs en les seves campanyes de desprestigi cap al model educatiu català.
Dins del PSC, tot un ex-president, el Molt Honorable José Montilla, planteja un argument de barra de bar. El castellà de les xiquetes i xiquets que a casa parlen català vindria a dir que no és prou bo, perquè només el parlen en una assignatura a l’escola. Si pensem que el major nombre de població catalana viu al voltant de la capital, Barcelona, i que és també un espai geogràfic amb un ús habitual al carrer, als comerços i a la feina, del castellà, es fa evident que les afirmacions del MHP no són gaire encertades.
Anem a les dades. Els indicadors dels usos lingüístics de la població per a persones de 15 anys o més, ens diuen que la llengua habitual del 48,6% de la població és el castellà, enfront del català, amb un 36,1%. Si mirem els usos lingüístics per àmbits d’ús, el castellà destaca per sobre del català i altres llengües, tant a la llar com amb les amistats, veïns, estudi, feina, etc. Podria dir el senyor Montilla que en aquells territoris, com l’Ebre, on el 60,9% de població parla només català a casa, el castellà està en inferioritat de condicions i que els alumnes no dominen tant el castellà com aquells que acasa parlen castellà.
Segons el coneixement de la llengua, a Catalunya coneix en totes les habilitats (entès, parlat, escrit i llegit) el castellà un 97,5% de població, enfront d’un 64,7% el català. Com es veu, el castellà està desprotegit.
I seguim. Un dels indicadors que s’utilitza com termòmetre del sistema educatiu és l’informe PISA -el famós TREPITJA de l’exconsellera d’educació balear-. Segons aquest informe, l’alumnat català va tenir el 2018 la millor nota entre les autonomies amb llengua cooficial, i es va situar en el novè lloc entre el total d’autonomies.
Les dades desmenteixen el PSC i el MHP Montilla. De fet, José Montilla afirma a l’entrevista de Catalunya Ràdio que la immersió no s’aplica en molts centres, on no només s’imparteix castellà a l’assignatura de castellà, com si ho relacionés amb la necessitat d’aquells alumnes catalanoparlants que necessiten un reforç per millorar la llengua de Cervantes. Segurament si sabéssim quins centres són, ens trobaríem que s’ubiquen en zones on el castellà és la llengua predominant, cosa que tombaria tot el seu discurs.
Una llàstima que el PSC hagi pujat al carro de posar en dubte el model lingüístic.
Fes el teu comentari